Compte amb el bòtox que t'injectes: cau una xarxa que distribuïa fàrmacs il·legals

Diverses xarxes criminals han vist en l'auge dels tractaments estètics una oportunitat de negoci. Per contrarestar aquest increment de l'activitat il·lícita vinculada a la salut i l'estètica, la Guàrdia Civil ha desenvolupat l'"Operació Zlata" que busca investigar la criminalitat en el sector.

En el marc d'aquesta iniciativa, la Guàrdia Civil ha desarticulat una organització criminal dedicada al tràfic internacional i nacional de medicaments i productes sanitaris.

Acció

Aquesta acció ha inclòs el desmantellament de tres clíniques estètiques que operaven de manera fraudulenta a Tarragona, València i Alacant, on també s'ubicava el principal magatzem dels fàrmacs.

S'han intervingut més de 1.248 vials de toxina botulínica (bòtox) i 382 xeringues d'àcid hialurònic, si bé s'ha detingut una persona a Alacant i s'ha investigat tres més, una d'elles la parella de l'arrestat, que administrava els medicaments al domicili de manera clandestina des de 2017.

Fàrmacs confiscats a l'Operació Zlata a Tarragona

Ho han detallat en roda de premsa aquest dimecres a la Comandància de Barcelona el delegat del Govern a Catalunya, Carlos Prieto; el cap de la Policia Judicial de Tarragona, el capità David Herreras, i el cap de la comandància de Tarragona, Jordi Verger, que han indicat que la investigació es va iniciar a l'agost de 2025 i que la fase d'explotació es va dur a terme entre els dies 8 i 9 d'abril.

'Ciberpatrullatge'

La investigació es va dur a terme mitjançant l'anomenat 'ciberpatrullatge', és a dir, la monitorització del contingut a xarxes socials on els implicats publicitaven els seus serveis per localitzar clíniques o falsos professionals que oferien tractaments sense la formació sanitària requerida.

Els autors del crim oferien tractaments de bòtox molt per sota del preu habitual a clíniques legals. Mentre que en centres autoritzats aquestes intervencions arriben als 600 euros, la xarxa els oferia per uns 200 euros, captant així nombrosos clients.

Per promocionar-se, utilitzaven plataformes com Instagram i Facebook, on difonien vídeos en format breu mostrant els tractaments, generant una falsa aparença de professionalitat.

"Unboxing"

Un vídeo a xarxes socials en què feien un "unboxing" —desempaquetatge del material— va permetre als investigadors vincular el centre de Reus amb les altres dues clíniques. Així mateix, van constatar que distribuïen material a nivell estatal i internacional, amb un volum proper als 2.000 enviaments anuals, dels quals el 75% es realitzaven a Espanya i la resta a països europeus com el Regne Unit o Lituània.

Els agents van detectar a més que la mercaderia era adquirida a la Xina, fora de tot control sanitari de la Unió Europea, per la qual cosa els productes intervinguts seran analitzats per l'Agència Espanyola de Medicaments i Productes Sanitaris (AEMPS) per verificar-ne la composició i seguretat.

Productes confiscats a l'Operació Zlata

Registres

Amb els indicis recollits, l'autoritat judicial va autoritzar l'entrada i registre en diversos habitatges de Reus (Tarragona), Burjassot (València) i Pilar de la Horadada (Alacant). En aquests immobles, que funcionaven com a clíniques clandestines, s'intervenia pacients sense garanties sanitàries.

A més del bòtox i l'àcid hialurònic, els agents van intervenir 269 vials d'hialuronidasa, 51 envasos de lidocaïna, més de 1.000 agulles i xeringues, així com equips informàtics, documentació i material d'empaquetatge. També es van localitzar uns 4.500 euros en efectiu.

La investigació continua oberta per analitzar el patrimoni dels implicats i determinar si existeixen delictes de blanqueig de capitals, ja que els investigats no figuraven registrats com a empresa ni com a treballadors autònoms.

Salut pública

El delegat del Govern ha subratllat que aquest tipus de pràctiques suposen un risc directe per a la salut pública, ja que l'ús de substàncies com la toxina botulínica o l'àcid hialurònic fora de circuits mèdics autoritzats pot provocar infeccions, reaccions adverses greus o seqüeles permanents.

Així mateix, ha destacat que els tractaments estètics han crescut un 200% en els darrers dos anys, un context que ha afavorit l'aparició de xarxes il·legals que aprofiten l'alta demanda.

Les autoritats no descarten l'existència de més clíniques clandestines que hagin adquirit aquests productes i continuïn operant de manera il·legal, per la qual cosa insten la ciutadania a verificar sempre l'acreditació dels centres i professionals abans de sotmetre's a aquest tipus de tractaments.