Viduïtat sense registre: "Després de 18 anys i dos fills, em van dir que no era ningú per a ell"
La llei exigeix registre previ per accedir a la pensió de viduïtat i deixa sense prestació parelles amb anys de convivència i fills en comú
Aquesta és la història de Mireia Garriga, vocal de l'associació Viduïtat Igualtat
Contingut relacionat: Un de cada quatre ciutadans de Catalunya està en risc de pobresa i gairebé la meitat pateixen per arribar a final de mes
Notícies relacionades
En Jordi va sortir un dia amb bicicleta i no va tornar. Un atac de cor fulminant va acabar amb la seva vida i amb un projecte comú de 18 anys. Per a Mireia Garriga, veïna de la Catalunya central, el dol va ser l'inici d'un laberint administratiu deshumanitzador.
En anar a recollir les cendres al tanatori del seu poble, va rebre el primer impacte de la seva nova realitat jurídica: "Em van dir que no me les podien donar perquè no estàvem casats ni registrats. Per a en Jordi, jo no era ningú".
La Mireia no és un cas aïllat. És la cara visible d'un col·lectiu agrupat a l'associació Viduïtat Igualtat, que combat una normativa que consideren anacrònica.
Entrevista con Mireia Garriga, vocal de Viudedad Igualdad
La seva història il·lustra una asimetria legal que avui penalitza milers de famílies que, als ulls d'Hisenda o dels serveis educatius, són una unitat, però que per a la Seguretat Social resulten invisibles.
El registre obligatori
Fins al març de 2014, a Catalunya, la legislació permetia accedir a la pensió de viduïtat acreditant la convivència estable, especialment si hi havia fills en comú, seguint la tradició del dret civil català.
No obstant això, la sentència del Tribunal Constitucional 40/2014, publicada a l'abril d'aquell any, va unificar els criteris per a tot Espanya. Des de llavors, és indispensable que la parella estigui inscrita en un registre públic o formalitzada davant notari almenys dos anys abans de la defunció.
"És una gran injustícia que la Seguretat Social ens denegui el dret a cobrar la pensió per manca d'un paper, una situació que ens afecta fonamentalment a les dones perquè som el 80% de les víctimes d'aquesta llei", explica Carmen Pinillos, presidenta de l'associació Viduïtat Igualtat.
Sota la normativa actual, existeix la figura de la "viduïtat temporal". Segons l'article 222 de la Llei General de la Seguretat Social, qui compleixi els requisits de cotització però no arribi a la durada mínima del matrimoni o del registre (dos anys per a parelles de fet) pot percebre la prestació durant un màxim de dos anys.
Aquesta via és inaccessible per a dones com la Mireia, ja que, si no hi ha inscripció prèvia, l'administració no reconeix l'existència del vincle i denega qualsevol ajut, sigui vitalici o temporal.
Família només a vegades
Pinillos assenyala la contradicció diària que viuen aquestes famílies: "Tens el teu llibre de família igual que la resta, et compten l'economia dels dos per denegar-te una beca de menjador o una ajuda al lloguer, però quan un membre de la parella mor, aquest reconeixement desapareix".
Per a Pinillos, el requisit del registre és, en si mateix, qüestionable. "El registre públic és un mitjà de frau que s'utilitza per regularitzar immigrants o cobrar certes prestacions perquè no et demanen res més que la convivència", denuncia.
En canvi, per a la viduïtat, s'exigeix una formalitat que moltes parelles, instal·lades en una societat que creuen avançada, no consideren necessària fins que és massa tard. "És un tràmit absurd que només serveix per a la pensió; no t'ho exigeix un banc per a una hipoteca ni l'administració per escolaritzar els teus fills, per això molta gent ni tan sols sap que existeix fins que es queda vídua", afegeix.
Un raig d'esperança
L'immobilisme de l'administració espanyola ha rebut recentment un correctiu des d'Estrasburg. El Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH), en la seva sentència del 16 d'octubre de 2025 (cas Mendieta Borrego contra Espanya), va dictaminar per unanimitat que l'Estat va violar l'Article 1 del Protocol núm. 1 del Conveni, que protegeix el dret a la propietat i els drets patrimonials de la Seguretat Social.
La seva parella va morir el juny de 2015, tot just 14 mesos després que el Tribunal Constitucional imposés el requisit del registre de dos anys. El TEDH va subratllar que era "objectivament impossible" complir amb la nova norma.
La sentència critica que Espanya no fixés un període transitori adequat, generant una "càrrega desproporcionada" que va frustrar l'"expectativa legítima" de la dona a rebre la prestació.
Com a resultat, el TEDH va ordenar a Espanya pagar 8.000 euros a la demandant per danys morals. No obstant això, la victòria és agredolça. Per recuperar la seva pensió, la demandant haurà ara de sol·licitar una revisió de la seva sentència davant el Tribunal Suprem, un pas habilitat per la legislació espanyola després d'una sentència del TEDH, però que suposa allargar un procés judicial ja extenuant.
"Per què se'l queda l'Estat?"
La Mireia Garriga va decidir no emprendre aquesta batalla judicial per pur esgotament. "Anar al Constitucional voldria dir diners que no tinc i una energia emocional que, en aquells moments, totes les que estem en aquesta situació sabem que és una lluita perduda".
La Mireia treballa actualment en tres feines: és professora en una escola d'art, empleada en una herboristeria i representant de cosmètica. "He de buscar-me la vida amb diverses ocupacions per poder estar amb els meus fills i compensar el sou que l'Estat em nega", explica.
Una foto de l'entrevistada Mireia Garriga, vocal de Viduïtat Igualtat
La frustració de la Mireia neix d'una lògica purament contributiva. "Ell havia cotitzat. Per què s'ha de quedar l'Estat aquests diners? Quin dret té sobre mi?", es pregunta.
Per a ella, la pensió no és un privilegi, sinó la devolució d'un esforç laboral destinat a protegir la seva família. "L'administració hauria d'estar al costat del ciutadà, no empènyer-lo gairebé a la pobresa. Et quedes vivint amb un sol sou i tens dos fills".
L'asimetria amb l'IMV
Un dels punts més polèmics que denuncia el col·lectiu és la incoherència interna de la Llei General de la Seguretat Social.
El Reial decret llei 2/2024 va simplificar l'accés al subsidi per desocupació i a l'Ingress Mínim Vital (IMV) per a les parelles de fet amb fills, permetent acreditar la unió mitjançant el Llibre de Família o certificats de naixement, sense exigir registre oficial.
No obstant això, aquesta mateixa llei manté el pany per a la viduïtat. El Tribunal Superior de Justícia de Madrid, en la seva sentència 113/2025 del 10 de febrer, va qualificar aquesta diferència de "manca de lògica".
"No és coherent que per a una mateixa parella de fet la llei condicioni la percepció de tres prestacions a exigències diverses", assenyala la sentència, reconeixent el dret a la pensió a una dona que va conviure 20 anys i tenia una filla, tot i no estar registrada, basant-se en què el mateix legislador ja ha "homogeneïtzat" el concepte de parella de fet per a altres ajudes.
Un canvi que no arriba
A finals de 2025, la ministra de Seguretat Social, Elma Saiz, va presentar una proposta per reformar l'article 221 de la llei i permetre que les parelles no registrades amb fills accedeixin a la prestació acreditant dos anys de convivència. Però la iniciativa ha quedat encallada al Congrés.
"Es queda curta perquè només contempla les vídues amb fills", matisa Carmen Pinillos. "Les que no han tingut fills estan en la mateixa circumstància de projecte de vida i tenen el mateix dret".
L'associació reclama que s'equiparin els drets als del matrimoni: dos anys de convivència acreditada mitjançant empadronament o comptes comuns.
Mireia Garriga, la vocal de Viduïtat Igualtat entrevistada a Crónica Global
Amor sense contractes
L'estigma social i la manca de visibilitat continuen sent el major obstacle. "Sents que ho has fet malament, però simplement crèiem en un amor del dia a dia, sense pensar en què passaria si un moria".
La lluita de Viduïtat Igualtat és, en el fons, una lluita pel reconeixement de la diversitat familiar al segle XXI. Com conclou la Mireia: "No hem avançat gens en drets socials si una família lliure no és reconeguda. És una desigualtat brutal".
