L'hivern en què el butà es va encallar a l'AP-7: sense repartiment a la Catalunya rural
El tancament d'una factoria de Repsol a Montornès del Vallès i els col·lapses viaris van deixar diversos municipis sense subministrament regulat a domicili en dies de baixes temperatures al gener
Contingut relacionat: L'accident de Gelida posa a prova el traspàs de Rodalies a Catalunya
Notícies relacionades
En l'era de la transició energètica i l'electrificació, la tradicional bombona taronja de butà continua essent la font tèrmica essencial per a milers de famílies a Catalunya.
Allò que durant dècades ha estat un simple tràmit domèstic —esperar el so del camió de repartiment a la porta de casa— es va transformar aquest passat mes de gener en un trencaclosques logístic, especialment en petits municipis del Vallès Oriental.
Una suma de factors imprevistos, que va combinar el tancament d'una planta d'envasat de gas, el col·lapse de l'AP-7 i una severa onada de fred, va interrompre la cadena de subministrament de calor a domicili.
De Montornès a Tarragona
Fins al desembre de 2025, Repsol comptava amb dues grans plantes d'envasat per abastir la regió: una a Tarragona i una altra, a Montornès del Vallès.
Vista aèria de la Factoria Repsol Butà a Montornès del Vallès
La decisió de la companyia de tancar les instal·lacions del Vallès Oriental per centralitzar la producció al sud va reduir el marge operatiu del sistema; el primer esglaó d'aquesta cadena de contratemps.
Segons les dades manejades per l'associació, la factoria tarragonina té una capacitat de producció que ronda les 38.000 ampolles diàries. A l'hivern, en canvi, el consum a Catalunya pot superar les 50.000 ampolles equivalents al dia.
La diferència —pròxima al 30%— no implica necessàriament desabastiment automàtic, però sí deixa la xarxa amb menys capacitat d'absorció davant qualsevol imprevist.
Evaristo Magaña, president d'ASTAC, ho resumeix així a Crónica Global: "Van tancar aquesta planta i, al principi, la de Tarragona no donava prou ampolles perquè hi hagués fluïdesa en la distribució".
Repsol, per la seva banda, va reconèixer en el seu moment "incidències puntuals" coincidint amb el cessament de l'envasat a Montornès.
Un sistema al límit
En centralitzar la producció a Tarragona, l'AP-7 es va convertir en l'única artèria per fer arribar el gas a la xarxa metropolitana i al Vallès.
Però just quan una intensa onada de fred va desplomar els termòmetres fregant els zero graus al prelitoral català i va disparar la necessitat d'encendre les estufes, l'AP-7 es va col·lapsar.
Durant la primera quinzena de gener, les protestes d'agricultors contra l'acord comercial entre la Unió Europea i Mercosur van provocar talls intermitents en diferents trams de l'autopista.
Avís de talls a la carretera AP-7 Servei Català de Trànsit
Al cap de pocs dies, l'accident ferroviari mortal a Gelida va provocar nous talls i desviaments obligatoris a l'eix viari.
Tot plegat, emmarcat en una setmana de temperatures gèlides que va augmentar la demanda de calefacció domèstica.
La combinació de menor capacitat productiva, pics de consum i dificultats logístiques va generar un tap operatiu que va endarrerir rutes i va deixar comandes sense cobrir en dies concrets.
"Els repartidors, d'una banda, no guanyen diners perquè no hi ha feina, i d'altra, tenen el problema moral que els seus clients els truquen i no els poden donar el servei", lamentava Magaña.
Xarxes veïnals
A peu de carrer, la situació va ser desigual. Al programa 'El matí' de Catalunya Ràdio es van recollir denúncies de veïnes com la Maria, de Sant Pere de Vilamajor (Vallès Oriental), advertint que el camió no passava i que el gas era la seva única manera d'escalfar-se.
Altres veïns consultats, en canvi, asseguren no haver patit talls prolongats. En Joan, resident al mateix municipi del Vallès, explica que "a Vilalba també existeix la possibilitat d'anar a les benzineres més properes, una a la sortida del poble o la de Llinars del Vallès".
Una imatge d'arxiu del municipi de Sant Pere de Vilamajor
Tot i així, aquesta solució logística amaga una penalització econòmica. La bombona tradicional repartida a domicili té un preu regulat, però quan aquest servei falla, els usuaris han d'assumir el cost del desplaçament o recórrer a xarxes informals.
L'alcaldessa de Sant Pere de Vilamajor, Jésica Pérez Carbonell, detalla que l'ajuntament va activar xarxes veïnals per compartir contactes alternatius de subministrament a domicili, tot i que aquests resultaven "més cars que a les benzineres properes".
Antonio Luna, transportista que repartia bombones a la zona, confirma a aquest digital que el problema es va concentrar en un període de tres setmanes coincidint amb el tancament de la planta i els talls viaris. Un mes després, assegura, la distribució està coberta i les rutes han estat reajustades.
En retrocés, no residual
El butà ha perdut pes davant el gas natural i l'electricitat, però encara està lluny de ser irrellevant. A Espanya es distribueixen més de 60 milions de bombones anuals, i el seu preu està regulat per l'Estat per protegir els consumidors.
A Catalunya, el GLP envasat manté presència en municipis sense xarxa de gas canalitzat i en habitatges antics que no han fet la transició energètica.
En molts casos, es tracta de persones grans o famílies amb menys recursos que opten per aquesta font per ser més econòmica i no requerir una instal·lació complexa.
El bloqueig logístic va acabar encarint el subministrament precisament a "les persones menys adinerades", com assenyala Magaña, aquelles que depenen del butà per no tenir accés a un altre tipus d'energies.
