Una mujer muy enfadada se agarra del pelo
Vida

L'expressió curiosa que s'utilitza a Catalunya per dir que una cosa està lluny (i no té res a veure amb pins)

Mentre a la resta d'Espanya se'n van al "cinquè pi", a Barcelona l'origen és molt més macabre i assenyala els antics llocs d'execució

T'interessa: Arnau Martínez (22), capità del Girona, sobre el seu futur: "Tots els jugadors volem fer un pas endavant"

Leer en Castellano
Publicada

Notícies relacionades

La llengua és un mapa de la història dels seus parlants. Si un madrileny vol dir que una cosa està molt lluny, dirà sense dubtar-ho que està "al cinquè pi". És l'estàndard geogràfic per a la llunyania a gran part del país.

Tanmateix, si un barceloní vol expressar aquesta mateixa distància, utilitzarà una frase ben diferent. El seu origen no té res a veure amb la botànica, ni amb els arbres, ni amb cites romàntiques.

Origen macabre

La traducció literal al castellà ja dona una pista de la seva foscor: s'ha d'anar a la "quinta forca" (la cinquena forca). No es tracta d'un eufemisme.

Ciutat de Barcelona

Ciutat de Barcelona

Aquesta expressió fa referència a una ruta de la mort real que travessava la Barcelona de fa tres segles, connectant el centre amb la perifèria més absoluta.

Ciutat emmurallada

Per entendre-ho cal viatjar al segle XVIII, després de la Guerra de Successió. Aleshores, la ciutat vivia tancada dins les seves muralles i les execucions eren un espectacle públic.

La justícia de l'època, sota el control de les noves autoritats borbòniques, creia en el càstig exemplaritzant. No n'hi havia prou amb executar el condemnat; calia fer-ho visible als accessos de la ciutat.

Mapa del terror

Per això, les autoritats van distribuir les forques de pedra en punts estratègics d'entrada i sortida. N'hi havia cinc de principals situades de menor a major distància del centre.

Accés al Mercat de Sant Josep de Barcelona, conegut com La Boqueria

Accés al Mercat de Sant Josep de Barcelona, conegut com La Boqueria Cedida

La primera estava al Pla de la Boqueria, a plena Rambla. Era la més cèntrica i visible per als habitants de la ciutat vella, servint d'advertiment immediat.

Les altres ubicacions

La segona mirava al nord (Portal Nou), la tercera al sud (Creu Coberta, a Sants) i la quarta cap al mar (camí del cementiri del Poblenou). Però la pitjor, sens dubte, era la cinquena.

La "quinta forca" estava situada a l'extrem nord, a l'actual barri de la Trinitat Vella. Concretament, s'alçava al que s'anomena Turó de la Trinitat.

Excursió penosa

Anar des del centre de la ciutat emmurallada (Ciutat Vella) fins allà era una autèntica excursió. El camí era llarg, d'uns set quilòmetres, polsegós i cansat.

Quan s'executava algú allà, la comitiva judicial i els curiosos havien de caminar hores. D'aquella fatiga i mandra va néixer l'expressió: "Això està a la quinta forca".

Contrast capitalí

Avui, quan un avi català la fa servir, només es queixa de la distància. La versió de Madrid és molt més amable i romàntica.

"Al cinquè pi" ve dels arbres del Passeig de Recoletos, plantats en temps de Felip V, on les parelles quedaven a l'últim (el cinquè) per fer-se petons sense ser vistos.