La funerària pública de Reus provoca el primer tancament d'empreses
El sector funerari de Tarragona denuncia pressions i obstacles en el desenvolupament de la seva activitat per l'acusació contra l'empresa pública de Reus
Més informació: La justícia anul·la la major funerària pública de Catalunya i condemna a costes els seus promotors
Notícies relacionades
La gestió de la major funerària pública de Catalunya, ara anul·lada per la justícia, s'ha cobrat la seva primera mort empresarial. FuneConca, una de les tres companyies privades que, juntament amb Mémora i Serveis Funeraris Pedrola Montbrió, va presentar el recurs contenciós administratiu contra els ajuntaments de Reus, Salou, Vila-seca i Constantí, ha abaixat la persiana.
La pressió competitiva exercida per FuneCamp, l'empresa pública impulsada pels quatre ajuntaments esmentats, hauria acabat amb la capacitat de supervivència de FuneConca, més petita que les altres dues firmes d'entitat privada, la propietària de la qual s'ha vist obligada a deixar d'operar i reinventar-se en un altre sector aliè als serveis funeraris.
A més, fonts del sector a nivell provincial denuncien davant Crónica Global haver patit obstaculitzacions en el desenvolupament habitual de la seva activitat per part de les estructures públiques des que es va interposar la primera demanda, fa aproximadament un any.
Més inspeccions
Asseguren que algunes companyies mai havien patit tantes inspeccions, especialment de Treball i Hisenda, com en els darrers mesos, i descriuen la situació d'"asfixiant", amb exàmens cada poques setmanes.
També assenyalen haver perdut la possibilitat de llogar el tanatori municipal de Reus, que ara només programaria vetlles organitzades per la corporació pública supramunicipal; mentre que, testifiquen, les sales dels altres pobles s'han encarit significativament, deixant les empreses privades "sense marge de benefici" en aquest tipus de serveis. Tot, sospiten, a mode de "represàlia" per torpedinar la competència a la iniciativa pública.
Sentència del TSJC
La justícia ha assestat recentment un cop decisiu a FuneCamp. El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha anul·lat els acords plenaris dels ajuntaments de Reus, Salou, Vila-seca i Constantí que van donar llum verda a la creació de l'operador supramunicipal, i ha condemnat les quatre corporacions locals a assumir les costes judicials.
Façana del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya
Segons la sentència, a la qual ha tingut accés aquest mitjà, l'alt tribunal estima el recurs contenciós administratiu presentat per les tres empreses privades i deixa sense efecte la memòria justificativa del projecte, peça clau per a la seva posada en marxa. Amb això, FuneCamp queda en una situació de semiil·legalitat i a punt de la seva cancel·lació definitiva.
Els demandants van argumentar que el projecte constituïa un cas de competència deslleial, en permetre que una empresa pública operés en el mercat funerari recolzada pels pressupostos municipals i, per tant, pels impostos dels ciutadans.
Interior del Tanatori de Reus, d'on neix FuneCamp, la funerària supramunicipal de Tarragona
Tot i que el TSJC va rebutjar en el seu moment suspendre cautelarment l'activitat de FuneCamp, permetent-li continuar operant de manera provisional, ara ha entrat a valorar el fons de l'assumpte i ha donat la raó als competidors privats. El futur de l'operador queda pendent d'una eventual apel·lació davant el Tribunal Suprem, una via complicada, ja que només al voltant del 15% dels recursos de cassació són admesos a tràmit des de la reforma legal de 2016.
Futur recurs
En declaracions a aquest mitjà, Mémora ha valorat "molt positivament" la resolució del jutjat Contenciós-Administratiu número 1 de Tarragona i ha celebrat la nul·litat dels acords municipals que van permetre la creació de FuneCamp.
Després de la sentència del TSJC, l'Ajuntament de Reus ja ha anunciat que recorrerà la decisió judicial, tal com esperaven les empreses denunciants. En un comunicat, el consistori ha considerat que la resolució "no recull de manera adequada ni la realitat del projecte ni el marc legal que l'empara".
En resposta, Mémora ha assumit que "serà el propi procés judicial el que determini el futur de FuneCamp i els pròxims passos a seguir".
D'altra banda, empreses del sector es plantegen l'opció de denunciar també els suposats mètodes de pressió que defensen estar patint perquè la fiscalia investigui si podria tractar-se de les "represàlies" a les quals apunten per part de les administracions públiques.
