Adéu a la Zona de Baixes Emissions: 15 municipis de Barcelona s'alliberen de les restriccions

Ja ha passat un mes i alguns encara no se n'han adonat, però el mapa de la mobilitat a Catalunya ha fet un tomb inesperat aquest 2026.

Les impopulars Zones de Baixes Emissions (ZBE) han desaparegut en 15 localitats de Barcelona, una de les províncies on n'hi havia més.

La Generalitat ha confirmat la notícia. Amb la llei a la mà, aquests municipis ja poden veure com la mobilitat deixa de tenir restriccions. Això es deu a l'aplicació tècnica del Pla de Qualitat de l'Aire.

Després d'auditar els nivells de contaminació entre 2020 i 2024, el Departament de Territori ha constatat que aquestes localitats mantenen una qualitat de l'aire òptima.

Primers canvis

Les dades obtingudes deixen veure que aquesta quinzena de municipis compleix amb els límits legals sense necessitat d'aplicar prohibicions al trànsit privat.

Per als residents d'aquestes zones, això significa que els vehicles sense etiqueta ambiental (o amb etiquetes més antigues) poden continuar circulant pels seus centres urbans sense por a multes.

Les sancions per circular sense permís per les ZBE ascendeixen a 200 euros, unes multes que ja són habituals a la capital catalana.

Els municipis de Barcelona que s'alliberen de la ZBE

La notícia beneficia directament localitats barcelonines que, per la seva població (entre 20.000 i 50.000 habitants), estaven en el punt de mira de la normativa.

Els municipis exempts són:

• Barberà del Vallès
• Castellar del Vallès
• Esparreguera
• Igualada
• Les Franqueses del Vallès
• Martorell
• Montcada i Reixac
• Olesa de Montserrat
• Ripollet
• Sant Andreu de la Barca
• Sant Pere de Ribes
• Sant Quirze del Vallès
• Santa Perpètua de Mogoda
• Sitges
• Vilafranca del Penedès

Les altres localitats que se salven

Tot i que el gruix de l'exempció es concentra al cinturó de Barcelona, la millora ambiental ha permès que altres nou municipis de la resta de Catalunya també s'alliberin de les restriccions.

Aquests són la resta dels beneficiats:

• Calafell
• Cambrils
• El Vendrell
• Figueres
• Palafrugell
• Salou
• Salt
• Sant Feliu de Guíxols
• Vila-seca

En total, són 24 les localitats catalanes que, almenys per ara, no hauran d'invertir en càmeres de vigilància ni en senyalització específica per restringir el pas als seus ciutadans.

Per què ha canviat la normativa

La clau rau en la flexibilitat del decret de la Generalitat. Mentre que la Llei estatal de Canvi Climàtic és més rígida amb les ciutats de més de 50.000 habitants, la normativa autonòmica va introduir un sistema de revisió anual.

Aquest mecanisme permet que, si un municipi demostra que el seu aire és saludable de manera sostinguda, l'obligació d'aplicar una ZBE decaigui automàticament.

Partícules contaminants

L'anàlisi tècnica ha monitoritzat tres contaminants clau: el diòxid de nitrogen (NO2), les partícules en suspensió (PM10) i l'ozó troposfèric (O3). Les dades són concloents.

En aquestes 24 localitats que s'alliberen de les ZBE no s'han superat els llindars de seguretat permesos en els darrers cinc anys. Per això, el Govern ha optat per suprimir aquestes zones.

Això no implica que les ZBE hagin desaparegut per sempre de Catalunya. De fet, municipis com Reus i Tarragona ja han començat a aplicar-les, tot i que no sense problemes.

Les mesures per controlar els límits de contaminació continuen actives i la normativa segueix sent estricta per a la resta del territori.

Les ZBE actives

Així, un total de 38 municipis catalans sí que tenen actives les seves ZBE des de l'1 de gener de 2026. D'aquests, 23 superen els 50.000 habitants i ja estaven obligats per la normativa estatal. A més, altres 15 municipis de més de 20.000 habitants hauran d'implantar-la.

Aquests 15 municipis de més de 20.000 habitants obligats per la llei espanyola són: Esplugues de Llobregat, Gavà, Manlleu, Molins de Rei, Sant Adrià de Besòs, Sant Feliu de Llobregat, Sant Joan Despí, Sant Just Desvern, Sant Vicenç dels Horts i Vic.

Els afegits per la llei catalana

A aquests se'ls afegeixen altres cinc municipis que queden inclosos per la llei catalana: Amposta, Banyoles, Olot, Salt i Tortosa.

I és que, si bé el decret català permet la revisió anual d'aquestes zones, també amplia els criteris d'avaluació i incorpora l'ozó troposfèric com a nou contaminant a tenir en compte, concretant cinc anys de superació. Una de cal i una de sorra.