Catalunya està carregada de castells en cims de muntanyes, però només un sembla navegar literalment sobre el paisatge.
A la comarca del Moianès, una formació rocosa desafia la pareidolia del visitant oferint una silueta inconfusible.
Es tracta del Castell de Castellcir, una fortificació del segle XI que aprofita una cresta de pedra calcària tan estreta i allargada que recorda a la popa d'un vaixell.
Vaixell fantasma
Aquesta singularitat geològica li ha valgut el sobrenom popular de Castell de la Popa, eclipsant la seva denominació oficial a les guies turístiques.
Vist des de l'aire o des del sender d'aproximació, l'edifici no sembla construït sobre la roca, sinó que sorgeix d'ella com si fos una extensió orgànica.
La base de la fortalesa és un riscal d'aproximadament 100 metres de longitud que actua com els fonaments i la muralla natural del recinte.
La proa d'aquest vaixell de pedra apunta al nord, mentre que la popa, on es concentren les edificacions principals, mira al sud, desafiant el buit.
Història mil·lenària
La primera referència documental d'aquesta estructura data de l'any 1014, sota el nom de Castell de Tenes, ja que la seva funció original era defensar la vall del riu homònim.
Castell de la Popa
Durant segles va ser la seu de la poderosa família Castellcir, senyors feudals que van dominar aquesta zona de transició entre la plana de Vic i el Bages.
A diferència d'altres castells que van ser destruïts per guerres o decrets reials, aquest va morir lentament d'obsolescència. Va deixar de tenir ús militar i es va convertir en masia i granja fins a principis del segle XX, quan va ser definitivament abandonat.
Ruïna romàntica
Avui, l'estat del castell és d'una decadència evocadora, mantenint dempeus gran part dels seus murs exteriors i la torre de l'homenatge.
No obstant això, els experts adverteixen que es tracta d'una ruïna consolidada però fràgil, per la qual cosa es recomana extremar la precaució en la visita.
Dins del recinte emmurallat es troba una joia del romànic: l'antiga capella de Sant Martí de la Roca. Aquest temple, també documentat des del segle XI, conserva la seva volta de canó i l'absis, integrant-se perfectament en el perímetre defensiu.
Entorn verd
El 'mar' pel qual navega aquest vaixell de pedra és la Sauva Negra, un espai natural protegit de gran valor ecològic. Es tracta d'un bosc dens de faigs i pins que, a la tardor i primavera, ofereix un contrast cromàtic espectacular amb la pedra grisa de la fortalesa.
La ubicació aïllada del castell, lluny de carreteres asfaltades i nuclis urbans, ha preservat aquest paisatge pràcticament inalterat des de l'Edats Mitjana.
Ruta a peu
A diferència dels destins turístics convencionals, al Castell de la Popa no s'hi pot arribar en cotxe. La conquesta d'aquesta fortalesa exigeix una caminada d'aproximació que forma part de l'experiència. La ruta més habitual parteix del nucli urbà de Castellcir, situat a uns 50 quilòmetres de Barcelona.
És un sender d'uns 4 quilòmetres (anada) que discorre per pistes forestals i que és apte per a famílies acostumades a caminar. En arribar als peus del cingle, la visió del 'casc' del vaixell de pedra retallat contra el cel justifica l'esforç de la pujada.