Has de saber això abans de signar un contracte de lloguer per a un habitatge a Catalunya: canvis en la llei
El 2026 ha portat modificacions en la normativa d'arrendaments, especialment pel que fa a treballadors, estudiants i a la temporalitat
T'interessa: Compte amb les reformes: la llei catalana que permet a la teva comunitat portar-te a judici encara que tinguis llicència
Notícies relacionades
El context dels lloguers a Catalunya és complex. Especialment, a les províncies de Barcelona i Girona, on destaquen les capitals. L'alta demanda xoca frontalment amb l'oferta insuficient. Això provoca que els preus pugin i que, per part dels propietaris, s'estableixin unes condicions poc favorables.
Habitatges en mal estat, antics o amb problemes que dificulten la convivència normal amb l'immoble. Així mateix, en l'àmbit contractual, també hi ha aspectes a revisar. Entre aquests, un dels temes que més confrontacions ha generat l'any passat són els contractes temporals, sobretot per a estudiants i treballadors temporals.
El benefici de la temporalitat
El contracte de temporada es va consolidar com el gran escletxa legal per eludir el control de preus. En no estar subjecte a l'Índex de Referència, va permetre als propietaris fixar rendes de mercat i evitar les pròrrogues obligatòries de cinc anys.
![Habitació d'un pis en venda](["https:\/\/a2.elespanol.com\/cronicaglobal\/2025\/01\/08\/vida\/914918545_15661098_1706x1160.jpg"])
Habitació d'un pis en venda
Aquesta modalitat també va blindar els arrendadors davant la inseguretat jurídica. En centrar-se en perfils d'alta mobilitat, com estudiants o professionals, es garantia la recuperació de l'immoble en mesos i es minimitzava el risc d'impagaments prolongats. No obstant això, les tornes han canviat.
Finalitat per damunt del temps
La clau de la nova regulació respon, principalment, a un criteri diferent. Estudiants, treballadors amb contractes de curta durada o arrendaments per motius sanitaris, així com altres estades prolongades, ja no compten com a contractes temporals. Encara que la utilització de l'immoble sigui inferior a un any.
La clau ja no està en la durada de l'allotjament, sinó en el motiu d'aquest. La nova llei fa un tractament ben diferent sobre els acords vacacionals i els de residència habitual.
Habitacions
Per primera vegada, es regulen els contractes d'habitacions. Un recurs molt habitual per a les persones que es traslladen a grans ciutats. En lloc de llogar un apartament sencer, perquè és difícilment assumible amb els preus i salaris actuals, se signa un contracte per una estada.
Un home mostra la clau d'un pis de lloguer
La normativa que ha entrat en vigor aquest mes de gener ha establert requisits d'habitabilitat i límits de preu en zones amb un mercat residencial tensionat. La suma de la quota mensual de lloguer de tots els ocupants del domicili no pot superar la renda màxima oficial que correspondria a l'immoble complet.
La fi de l'escletxa legal
La nova normativa elimina la distinció que permetia als contractes de curta durada escapar dels límits de preus. Ara, el lloguer de temporada s'equipara al residencial pel que fa a topalls de renda.
Només els arrendaments amb finalitats estrictament turístiques o vacacionals queden exclosos d'aquesta regulació. La resta s'ha de sotmetre a l'Índex de Referència si l'habitatge està en zona tensionada.
Justificació documental
Perquè un contracte es consideri legalment temporal, el propietari té ara l'obligació d'acreditar documentalment la causa d'aquesta estada.
Una parella visita un habitatge de lloguer
Ja no n'hi ha prou amb fixar una data de sortida en el paper. És imprescindible adjuntar proves com matrícules universitàries, contractes laborals temporals o documents mèdics que justifiquin el trasllat.
Càrrega burocràtica
Aquesta exigència introdueix una nova càrrega administrativa per als arrendadors. Sense una justificació sòlida, la justícia pot reclassificar el contracte automàticament com a habitatge habitual.
Aquest canvi implica que el llogater passaria a gaudir de tots els drets de permanència i pròrrogues legals, independentment del que s'hagués signat inicialment.
El risc de l'encadenament
La llei posa especial vigilància en l'encadenament de contractes temporals a un mateix llogater. Aquesta pràctica, habitual en el passat, comporta ara un risc jurídic elevat.
Si es demostra que la necessitat de l'arrendatari és permanent, l'habitatge perd la seva condició de temporal. El propietari s'enfronta aleshores a sancions i a la congelació de la renda.
![Un accidente de tráfico en Cataluña](["https:\/\/a2.elespanol.com\/cronicaglobal\/2025\/03\/31\/vida\/935416587_14353796_320x180.png"])
Protecció a l'estudiant
Els estudiants, col·lectiu molt afectat a Barcelona i Girona, deixen d'estar en un llimb legal. Els seus contractes de 6 a 11 mesos ja no són una excepció al control de preus.
Si el pis cobreix la seva necessitat de residència durant el curs, es considera lloguer residencial. El propietari ha de respectar el límit de preu oficial i documentar la finalitat educativa detalladament.
Sancions i control
L'incompliment d'aquestes normes d'acreditació o la superació dels preus màxims comporta conseqüències greus. El sistema de control institucional s'ha reforçat aquest mes.
L'objectiu és evitar que motius laborals o mèdics continuïn servint d'excusa per inflar les rendes. La transparència en el motiu de l'arrendament és, des d'ara, el pilar de la llei.
