Ni Manresa ni Igualada: el centre de Catalunya està en un poble de menys de 300 habitants que es pot recórrer a peu
El seu terme municipal és molt dispers, està format per petits nuclis rurals que s'integren en un entorn muntanyós
Més notícies: Ja és oficial: la nova discoteca de Salou ja té data d'obertura
Notícies relacionades
- El poble medieval del segle IX perfecte per anar-hi a la primavera: té 2.100 habitants, carrers empedrats i entorn natural d'alta muntanya
- La fortificació militar més gran del món és a Espanya: declarada Patrimoni de la UNESCO i té forma d'estrella
- Sembla Itàlia, però és Catalunya: el poble medieval de 100 habitants amb un impressionant castell del segle X
Trobar el centre de Catalunya no és tan fàcil. Tot i que la seva silueta pugui semblar un triangle, no conforma una forma geomètrica exacta, i això complica determinar-lo.
De manera una mica precipitada i sense prestar massa atenció a la seva forma, alguns situen a Manresa o Igualada a l'epicentre. Altres arriben a esmentar Tàrrega. Cap d'aquestes respostes és correcta ni té base científica.
Les dues primeres opcions s'acosten d'alguna manera. Per molt que dolgui a la resta de províncies, Barcelona torna a endur-se aquest títol, encara que no la ciutat, és clar.
Tampoc ho és cap urbs perifèrica, sinó més aviat un petit poble de menys de 300 habitants, situat a la comarca del Solsonès: Pinós.
Un centre dispers
El curiós és que, tot i que aquí es troba el centre geogràfic de Catalunya, el seu terme municipal és molt dispers. Està format per petits nuclis rurals que s'integren en un entorn muntanyós, tot i que de relleu suau i àmplies panoràmiques.
El punt considerat com a epicentre de la comunitat autònoma tampoc està al mig del municipi. Es troba a les immediacions del Santuari de Pinós, a una altitud de 930,6 metres.
Vistes des del centre
Allí, en un petit turó, hi ha una construcció en forma de pou que indica que s'està al centre mateix de Catalunya. I, en certa manera, ho sembla.
Des d'aquest monticle s'obre un paisatge que ofereix una visió àmplia del territori, donant la sensació que un pot veure Catalunya des d'allí. És una sensació enganyosa. Tot i així, en dies clars es distingeixen algunes muntanyes del Pirineu i planes de l'interior del país.
![Centre geogràfic de Catalunya.jpg](["https:\/\/a2.elespanol.com\/cronicaglobal\/2026\/05\/04\/actualitat\/1003742757576_16043919_2560x1920.jpg"])
Centre geogràfic de Catalunya.jpg WIKIPEDIA
El paisatge actual, però, està condicionat per un episodi recent. El 1998, un incendi forestal va afectar una part important del municipi i de la comarca del Solsonès.
Aquell episodi va transformar de manera significativa l'entorn, deixant àmplies superfícies sense vegetació, com encara s'aprecia en pujar cap al centre geogràfic. Amb el pas del temps, la regeneració natural ha permès la recuperació progressiva d'aquests espais, avui coberts per masses forestals joves.
El santuari
A prop d'allí, i com el seu nom indica, es troba el Santuari de Pinós. La seva presència està documentada des de fa segles i està vinculada a rutes interiors que travessaven Catalunya.
L'edifici combina elements de l'arquitectura tradicional amb ampliacions posteriors, adaptades al seu ús continuat al llarg del temps. En el seu entorn s'ha habilitat l'espai que assenyala el centre geogràfic, convertit en punt d'interès per a visitants i excursionistes.
Què veure
Qui vulgui conèixer una mica més pot desplaçar-se i visitar els cinc nuclis principals que configuren Pinós: Ardèvol, Vallmanya, Sant Just d’Ardèvol, el propi Pinós i Matamargó.
Es pot fer a través dels diferents camins i senders que existeixen a la zona i que uneixen aquestes poblacions, sempre disperses, però connectades amb la natura.
Els recorreguts a peu permeten apreciar-ho. Al llarg dels camins es travessen zones agrícoles, petits boscos i àrees elevades sense grans interrupcions, seguint traçats que en molts casos tenen origen històric.
Aquesta estructura dispersa respon a una ocupació tradicional del territori basada en l'agricultura i la ramaderia, amb habitatges aïllats o agrupats en petites entitats. El paisatge que les envolta està marcat per cultius de secà, zones forestals i camins rurals que articulen la mobilitat local.
Camins i senders
Un altre dels aspectes que es perceben en recórrer la zona és la divisòria natural del territori. Pinós se situa entre les conques dels rius Llobregat i Segre.
Aquesta condició ha tingut implicacions històriques i geogràfiques, ja que el territori actua com a punt de transició entre diferents àrees hidrogràfiques.
![Cases de Pinós](["https:\/\/a2.elespanol.com\/cronicaglobal\/2026\/05\/04\/actualitat\/1003742757577_16043940_2000x1213.jpg"])
Cases de Pinós
A més, el relleu, amb altituds que oscil·len entre els 700 i els 800 metres, afavoreix la presència de miradors naturals des dels quals observar aquesta configuració del terreny.
Tot això es pot recórrer a peu o en bicicleta gràcies a la xarxa de camins i senders de l'àrea, que permeten també apreciar com els canvis estacionals modifiquen l'aparença de l'entorn al llarg de l'any.
Com arribar
El millor de tot és que, en estar al centre de Catalunya, arribar fins allí no resulta complicat. Des de Lleida, el trajecte dura aproximadament una hora per la C-451.
Des de Barcelona, el recorregut sol realitzar-se per la C-16 o la C-25 en direcció a l'interior, enllaçant després amb carreteres locals que condueixen al municipi. En al voltant d'una hora i mitja s'assoleix el destí.
