Nous jutges a tot Espanya. El Govern ha confirmat la creació de 500 noves places a tot l'Estat, 91 de les quals aniran a Catalunya.
Les xifres parlen per si soles: gairebé una de cada cinc places noves tindrà com a destinació el territori català, una comunitat que arrossega des de fa anys un notable dèficit d'efectius judicials.
De fet, fa temps que les institucions catalanes i el mateix sector jurídic reclamaven aquest reforç. Per això, en conèixer-se la notícia, el conseller de Justícia i Qualitat Democràtica, Ramon Espadaler, va sortir a valorar la mesura com a “molt positivament”.
El reforç permetrà que la planta judicial catalana passi de les actuals 870 unitats a 961, la qual cosa representa un augment del 10,5% en el nombre de jutges, un creixement un 2% superior al previst per al conjunt d'Espanya.
Dèficit actual i futur
Tot i això, Catalunya continua per sota de la mitjana estatal, amb 10,9 jutges per cada 100.000 habitants, davant dels 11,6 del conjunt del país.
Espadaler ha preferit fixar-se en la part positiva de la notícia. Recorda que en els darrers deu anys es van crear a Catalunya un total de 65 places i que només aquest any se'n crearan 91.
Beneficis per a tothom
Això suposa 24 jutges més dels 67 de l'acord “de mínims” assolit en el marc de la comissió bilateral Estat-Generalitat celebrada a finals de 2024.
En aquest sentit, el conseller insisteix que la creació de noves places beneficiarà “totes les jurisdiccions”, entre les quals ha enumerat la civil, la penal, la mercantil, la social, la de VIDO i les mixtes.
El conseller de Justícia i Qualitat Democràtica de la Generalitat de Catalunya, Ramon Espadaler
Això suposa ja una novetat, ja que fins ara l'increment s'havia centrat en la jurisdicció penal i en l'àmbit de Barcelona i els partits judicials circumdants pel fenomen de la multireincidència.
Ara, “estem obrint la mirada”, sense excepció, a totes les jurisdiccions, a tots els territoris i a tots els nivells judicials, afegeix el conseller.
Audiències provincials
Espadaler insisteix que s'ha passat de la protesta a la proposta i que la del Govern s'ha concretat en reformes organitzatives significatives.
De les 91 noves places, 73 seran per a tribunals d'instància, 17 per a audiències provincials i una per al TSJC, segons la Delegació del Govern a Catalunya.
On aniran els reforços
Entre els tribunals d'instància, es veuran reforçats els de Barcelona, L'Hospitalet de Llobregat, Gavà, Manresa i Terrassa, a la província de Barcelona; El Vendrell i Valls, a Tarragona; i Lleida i Girona.
Tot i així, l'esborrany del decret llei enviat pel Ministeri de Justícia obre un període de temps perquè la Conselleria de Justícia pugui acabar de “afinar” la proposta, que elaborarà tenint en compte tots els operadors jurídics, segons el conseller.
La proposta, en qualsevol cas, va “molt, molt en línia amb allò que d'alguna manera hem acordat amb la Sala de Govern del TSJC”, que és la que té coneixement d'on són les pendències, els dèficits i les ineficiències de la justícia.
L'important, subratllen des de la Conselleria, és atendre aquelles seccions dels tribunals d'instància que acumulen més assumptes i que, per tant, triguen més temps a resoldre, un fet que impacta negativament en tots els àmbits de la vida de les persones.
Servei públic
En segon lloc, amb la mesura es pretén atendre totes les jurisdiccions i tots els territoris. Es farà a tots els nivells, asseveren.
“Com a Govern creiem que tenim una oportunitat única de posar el servei públic al dia, de resoldre, de descongestionar”, afirma Espadaler.
Una fita
Per la seva banda, el Ministeri de la Presidència, Justícia i Relacions amb les Corts assegura en un comunicat que “es tracta de la major creació de places judicials en un sol any de la història”.
Amb aquest increment es crearan, en un any, més places judicials que en l'última dècada, ja que en aquest temps se'n van crear 65 en total.
“Estem, per tant, davant d'una fita més en l'ambiciosa transformació de la Justícia impulsada pel Ministeri de la Presidència, Justícia i Relacions amb les Corts, una transformació que té com a objectiu convertir-la en un servei públic més àgil, eficient i proper a la ciutadania”, conclou.