Aquesta és la paraula en català que no es pot traduir al castellà: tampoc es pot explicar

Catalunya és una comunitat autònoma rica en història, arquitectura, gastronomia i cultura. La seva fama ha creuat fronteres, però hi ha misteris que encara oculta.

La seva llengua i tradicions pròpies amaguen secrets indescifrables i que són únics respecte al castellà. Cada llengua és un món, i avui volem descobrir-te millor alguns secrets d'aquest.

Un dels termes catalans més difícils de traduir, per exemple, és ‘somiatruites’. El seu significat està relacionat, tal com assenyala el diccionari, amb aquell que és visionari, una persona que s'il·lusiona amb coses impossibles o estranyes. 

Com aquesta, el català aglutina moltes paraules, que fora del context, no tenen significat ni traducció literal al castellà i hem de buscar algun terme alternatiu per acostar-nos a la idea que tenim al cap. 

Què significa

Més enllà de la seva definició formal, el terme fa referència a aquella persona que sempre està imaginant el futur, sigui més realista o no, una cosa així com l'expressió tan estesa en castellà: “Tens el cap ple d'ocells”.

Però d'on neix aquesta paraula? El cert és que no hi ha un origen clar, però la primera vegada que el terme apareix a la literatura catalana és a l'obra de ‘La febre d'or’ de Narcís Oller l'any 1892. 

Teories

Per aquella època, de fet, s'utilitzava de forma popular el següent refrany: “Qui té gana, somia truites”. Una cosa així com qui té gana, somia truites. Per què truites? No existeix una resposta única.

Una de les teories assenyala que el seu origen podria estar relacionat amb la frase “Qui té gana, somia pa” (“Qui té gana, somia pa”) que utilitzava la gent que passava gana. Si tenies aspiracions més grans, aquest “pa” es substituïa per “truites”, que venia a ser una ambició més gran. 

Altres expressions intraduïbles

Com passa amb somiatruites, el català alberga paraules i expressions que no tenen una traducció al castellà i són úniques a Catalunya. A continuació et posem alguns exemples que podem trobar: 

• Déu n'hi do: es tracta d'una de les col·letilles més esteses entre la població catalana i ve a ser una cosa així com “S'ha de veure”. Denota sorpresa o admiració per alguna cosa o algú. La traducció literal al castellà seria: “Déu li doni”. 
• Pixapins: terme que utilitza la gent de fora de Barcelona per referir-se als barcelonins de forma despectiva quan surten de la ciutat. La seva definició popular és la següent: “Persona de ciutat que acudeix al camp els caps de setmana o en vacances”. 
• Bufar i fer ampolles: expressió que s'utilitza per argumentar que una tasca és senzilla de fer i la seva traducció al peu de la lletra seria “Bufar i fer ampolles”. 
• Bocamoll: aquesta paraula s'utilitza per definir algú que parla massa i sol equivocar-se en fer-ho. L'expressió castellana que més s'hi acosta seria, per exemple, bocamoll.  
• Rauxa: la seva definició vindria a ser “actuar per impuls, de manera irracional”. És tot el contrari a “seny”, que fa referència a la sensatesa. 

Segur que ets capaç de pensar en alguns exemples més, ja que la llista podria estirar-se i estirar-se gairebé de manera infinita. I és que, afortunadament, la llengua catalana posseeix molta riquesa i el seu ús per tot l'ample i llarg de Catalunya fa del territori un dels llocs més rics de tot Espanya.

Abans d'acabar de llegir l'article, et deixem alguns exemples més perquè juguis a imaginar què signifiquen aquestes paraules, termes o expressions: apa, llufa, merder, galta, galifardeu, gamarús, tanoca… Segur que el sentit comú et juga una mala passada!

Refranys en català

No només les paraules donen que parlar, el català ens regala molts refranys medievals amb origen en la tradició agrària, molts tenen a veure amb la feina, i encara que sí que es poden traduir al castellà, en català sonen molt bé.

Un dels més coneguts és "Qui matina, fa farina". Seria l'equivalent al castellà "a qui matina, Déu l'ajuda". Referint-se que qui s'aixeca d'hora, té temps per fer-ho tot.

Un altre refrany curiós és aquest, que sembla recollir l'origen de com funcionem en societat. I és que, "Home de pocs oficis, pobre segur", molt semblant a la fórmula castellana de que "qui molt abraça, poc estreny".