El pueblo catalán al que sólo se llega cruzando otro país, Os de Civís
Viatges

El poble amb la geografia més curiosa dels Pirineus: cuina de muntanya, carrers de pedra i una església romànica en un periclau únic de només 67 habitants

Descobreix Os de Civís, el periclau pirinenc de carrers empedrats, una església romànica i la seva gastronomia d'altura

Més notícies: El poble amb el nom més ordinari dels Pirineus: 229 habitants, una església romànica del segle XI patrimoni de la UNESCO i un restaurant reconegut per Michelin

Llegir en Català
Publicada

Notícies relacionades

Al mapa de la península Ibèrica existeix una singularitat territorial única en la seva espècie, una localitat a la qual resulta materialment impossible accedir-hi per carretera asfaltada sense sortir abans del territori nacional.

Es tracta d'Os de Civís (també anomenat Aós de Civís), una petita aldeia pirinenca pertanyent al municipi de Les Valls de Valira, a la comarca de l'Alt Urgell, dins la província de Lleida. Actualment, aquest enclavament d'alta muntanya compta amb només 67 habitants censats.

La seva gran peculiaritat és que es tracta d'un periclau geogràfic, tot i que el poble forma part indiscutible d'Espanya, per carretera asfaltada només s'hi pot accedir travessant un estat estranger, el Principat d'Andorra, entrant des de Sant Julià de Lòria per Aixovall i superant el nucli de Bixessarri per la carretera CG-6.

Des de la resta de Catalunya únicament sobreviuen antigues pistes forestals no asfaltades aptes només per a tot terrenys durant l'estiu, ja que l'orografia muntanyosa i les intenses nevades hivernals aïllen completament la vall.

Una administració insòlita

Aquesta anomalia fronterera ha configurat un funcionament quotidià veritablement fascinant on s'entrellacen dues administracions.

Els serveis pràctics més essencials depenen directament d'Andorra per la proximitat logística, el coprincipat s'encarrega de la recollida d'escombraries, el manteniment hivernal de la calçada davant el gel i l'escolarització dels infants en centres andorrans.

Os de Civís (també anomenat Aós de Civís)

Os de Civís (també anomenat Aós de Civís)

Tanmateix, en el pla legal, institucional i de seguretat ciutadana, Os de Civís respon davant l'Estat espanyol.

Els veïns exerceixen el seu dret a vot en eleccions espanyoles i la seguretat recau en els Mossos d'Esquadra, que curiosament necessiten autorització diplomàtica i escorta policial andorrana per creuar el país veí armats abans de trepitjar el poble.

Arquitectura pirinenca i senderisme

Passejar pel nucli d'Os de Civís és summament evocador gràcies als seus carrers empedrats sense asfalt, els sòlids murs de pedra i les tradicionals teulades de pissarra negra.

A la part alta destaca l'església romànica de Sant Pere i Santa Margarida, un temple fortificat aixecat sobre les restes d'un antic castell medieval els frescos gòtics del qual es conserven al Museu Diocesà de la Seu d'Urgell.

Església de Sant Pere d'Os de Civís

Església de Sant Pere d'Os de Civís Tripadvisor

Als llindars de fusta de les seves cases encara s'observa el costum de col·locar la carlina o flor del card silvestre per foragitar els mals esperits i les bruixes de les llegendes.

Per als amants del senderisme, l'aldea és un punt de partida excepcional cap als valls del riu Salòria i del riu Setúria, a més de reptes d'altura com l'ascensió al Pic de Salòria o el coll de Conflent.

Després d'una jornada de muntanya, els acollidors restaurants del poble serveixen plats contundents de cuina catalana d'altura, com l'escudella de pagès i els guisats tradicionals de carn de caça.

Com arribar-hi

Per arribar-hi amb cotxe des de Barcelona, el trajecte ronda les 3 hores de durada: es pren la C-16 passant pel túnel del Cadí fins arribar a la Seu d'Urgell, es creua la duana cap a Andorra per Sant Julià de Lòria i, a l'alçada d'Aixovall, es pren el desviament per la carretera CG-6, passant per Bixessarri fins a tornar a creuar el límit amb Lleida.

Visitar aquest racó de postal és una experiència inigualable on la natura salvatge, el patrimoni de pedra i la geopolítica es donen la mà al cor dels Pirineus.