El refugi de Tita Cervera: 257 metres quadrats davant del mar, dues piscines, un casino de 1889 i un monestir del segle X
El conjunt compta amb terrasses, porxos i espais exteriors des d'on contemplar una espectacular badia
Més notícies: El poble de muntanya més bonic per recórrer a peu i conèixer una vila tradicional entre boscos de faigs, miradors i la popular olla aranesa
Notícies relacionades
- El mercat del cava i de la tapa ideal per visitar aquest 17 i 18 d'octubre: degustacions, tastos i bona música a prop del refugi d'Alfonso Arús i Angie Cárdenas
- El poble medieval més bonic per recórrer a peu i conèixer una vila fortificada entre volcans i boscos únics
- La fira de bruixes ideal per visitar del 16 al 18 d’octubre: espectacles de foc, mercat esotèric i degustacions de guisats en un ambient medieval
Tothom sap que Tita Cervera és catalana. És filla de la Costa Brava i aquí encara manté el seu refugi. I no pas un de qualsevol.
La baronessa Thyssen té aquí un refugi de 257 metres quadrats, tres plantes i vistes al Mediterrani al seu poble natal, Sant Feliu de Guíxols (Girona).
Aquesta mansió vora el mar rep el nom de Mas Mañanas, sense accent. El mas és una abreviatura de masia, la típica casa de camp catalana, encara que aquesta casa en té poc, d'això.
L'habitatge de Carmen Thyssen és pur luxe i exclusivitat, una vivenda envoltada de vegetació, amb jardí i dues piscines, situada sobre un turó al costat d'un penya-segat.
De quan és
La casa, construïda el 1963, està vinculada a la vida familiar de Tita Thyssen des de fa dècades.
El conjunt compta amb terrasses, porxos i espais exteriors des d'on contemplar la badia. A l'interior, la baronessa conserva també obres d'art de la seva col·lecció privada. És per això que l'exmodel estima tant el seu refugi.
Tita parla de Sant Feliu
Un altre dels motius és que aquí, Carmen Cervera va créixer abans de convertir-se en una figura coneguda per la seva trajectòria com a maniquí i per la seva relació amb famosos.
La mateixa baronessa ha descrit el municipi com “el lloc més bonic que existeix al món” i ha expressat el seu desig de passar-hi la resta de la seva vida.
Monestir de Sant Feliu de Guíxols CANVA
La localitat gironina ocupa un lloc destacat en la història d'aquest tram del litoral català. Aquí va néixer el nom de la Costa Brava.
El va utilitzar per primera vegada el periodista en un article publicat a La Veu de Catalunya el 12 de setembre de 1908, després de contemplar les vistes que hi havia des de l'ermita de Sant Elm, un dels punts elevats de Sant Feliu.
El patrimoni del poble
Tot i això, aquest no és el temple més conegut del municipi. El patrimoni de Sant Feliu té com a referència el monestir benedictí, declarat Bé Cultural d'Interès Nacional.
El seu conjunt conserva la Porta Ferrada, una estructura històrica datada al segle X que s'ha convertit en un dels elements més reconeixibles de la ciutat.
Com és el monestir
En les dependències de l'antic monestir es troben el Museu d’Història de la Ciutat i l'Espai Carmen Thyssen, dedicat a exposicions artístiques.
La presència d'aquest darrer connecta el municipi amb la trajectòria de la baronessa i la seva coneguda afició pel col·leccionisme.
![El pueblo medieval que inspiró a Ruiz Zafón](["https:\/\/a2.elespanol.com\/k\/imgp\/cms\/asociados\/571359.jpg?p=w:320\/h:240&h=QhOnTffQ"])
Un altre dels edificis singulars és La Constància, conegut com el casino dels senyors. Va ser construït el 1889 per l'arquitecte General Guitart i Lostaló i destaca per la seva estètica d'inspiració oriental.
Aquesta zona de joc va ser també punt de trobada d'artesans, gent de mar i burgesos liberals en aquella època pròspera. Portes endins, encara conserva tot l'encant i la mateixa estructura d'antany.
La platja
Tot i això, si hi ha quelcom que reflecteix l'essència de Sant Feliu, com la de tota la Costa Brava, és el camí de ronda, un extens entramat de senders que recorren el litoral de Girona entre penya-segats, cales recòndites, racons salvatges i seductores platges.
Aquí el blau turquesa del Mediterrani colpeja contra les roques i refresca els banyistes que s'acosten a les seves platges, sota la mirada dels pins ancorats als vessants rocosos. Són les aigües que van donar nom a la Costa Brava i el paisatge del qual Tita Cervera no es vol separar. Aquest és el seu refugi.
