Palau Berenguer de Bescanó
Viatges

La ruta fàcil de muntanya que porta a un palau abandonat del segle XIX: cinc quilòmetres de sender entre passarel·les, boscos i molins medievals

L'itinerari, al costat del riu Ter, és circular i es recorre en poc més d'una hora a peu

Més notícies: El refugi de Jordi Cruz: té 600 habitants, 8 platges i un dels millors arrossos

Llegir en Català
Publicada

Notícies relacionades

Quan es parla de rutes de senderisme per la muntanya, moltes vegades es destaca el paisatge i, potser, alguna ermita o petita església per les quals es passa. N'hi ha una, en canvi, que ofereix alguna cosa més: l'entrada a un palau.

El camí en qüestió és fàcil i no exclou els grans paratges naturals; de fet, transcorre a la vora del riu Ter.

Tot comença a Bescanó (Girona), on arrenca una d'aquestes rutes curtes, de només 5 quilòmetres, que sorprenen molt més del que aparenten.

Té passarel·les, un antic palau, un molí amb més de 700 anys d'història i diversos canals i elements hidràulics que van impulsar la industrialització de Girona.

Ruta circular

L'itinerari és circular i es recorre en poc més d'una hora a peu. La meta és el Palau Berenguer, però el veritable protagonista és el Ter. El cabal del riu actua gairebé com a guia a mesura que un s'endinsa en el bosc.

Molt aviat apareix una passarel·la que permet creuar el riu, un dels llocs més apreciats pels més petits i els creadors de contingut. Des d'ella s'obtenen algunes de les millors vistes del Ter al seu pas per Bescanó.

El misteriós Palau Berenguer

El camí continua endinsant-se en el bosc, cada vegada més frondós. Fins que, enmig de tants arbres, apareix la veritable joia de la ruta: el Palau Berenguer.

No és una exageració: aquest edifici és un autèntic palau que, malgrat estar abandonat i pràcticament ocult entre la vegetació, va tenir la seva importància, i no només per als nobles.

Abans de ser una residència de nobles i burgesos, aquí es trobava el Molí de Benages, documentat ja el 1299. Aquest molí fariner aprofitava, abans de la Revolució Industrial, la força hidràulica del Ter.

No va ser fins a començaments del segle XVII quan el lloc va ser transformat completament. Els seus responsables van erigir-hi una gran masia agrícola l'any 1603, data que encara es pot llegir en una de les seves voltes.

Qui va viure allà

Els seus habitants, la família Benages, gent burgesa i enriquida, van saber treure profit del lloc. Durant el segle XVIII van fer de la masia un centre administratiu de les seves extenses propietats.

Més tard, ja al segle XIX, va ser Joaquim de Berenguer i de Camps de Benaiges qui va viure aquí i va reformar completament l'immoble per convertir-lo en un palauet, una residència d'estiu ideal per suportar la calor.

Què es conserva

El fill d'aquesta família, Ramon de Berenguer i Llobet, que va rebre el títol de comte pontifici de Berenguer, va ser qui va heretar la casa. Va ser llavors quan la masia va canviar de nom, almenys per als vilatans, que van començar a anomenar-la popularment Cal Conde.

El palau feia honor al seu sobrenom. Encara que avui estan engolits per la vegetació, els murs, la galeria d'arcs, la petita torre i l'antiga capella demostren la noblesa de l'habitatge i dels seus habitants.

Declarat avui Bé Cultural d'Interès Local (BCIL), el conjunt no llueix com una mera casa abandonada més al bosc. El Palau Berenguer conserva encara la petjada de totes les èpoques per les quals ha passat.

A través d'aquesta imatge tan romàntica com decadent, encara s'aprecia aquesta evolució: de molí a explotació agrícola de gran mida i, finalment, a residència de recreo d'aquesta coneguda família nobiliària.

Un canal d'importància

Tant el palau com la ruta en si comencen a revelar alguna cosa més a partir d'aquest punt: fins a quin punt el Ter va condicionar el desenvolupament econòmic de Bescanó. Més enllà de l'edifici noble, a prop del lloc passa el Canal de Vilanna, conegut també com el Canal del Comte.

L'estructura, de 5 quilòmetres de longitud, va ser construïda a començaments del segle XX per abastir les centrals hidroelèctriques de Vilanna i Bescanó. Avui encara segueix en funcionament.

El pas de les barques

El canal encara es considera una de les grans obres hidràuliques de la comarca. Aquest canal, com altres pels quals passa la ruta, va ser clau per produir electricitat i subministrar energia a les indústries tèxtils que van començar a instal·lar-se a l'entorn del riu.

Aquestes no van ser les úniques construccions que aprofitaven el riu. Abans que existissin ponts i passarel·les modernes per creuar el Ter, hi va haver una mena de pas històric per a barques que comunicava ambdues ribes.

Capella del Molí

Capella del Molí WIKIPEDIA

Gairebé no queda res d'aquesta infraestructura. Les grans riuades, especialment la de 1940, van destruir diverses d'aquestes embarcacions. Tot i així, el servei va continuar funcionant fins al 1974, quan va desaparèixer definitivament amb la millora de les comunicacions terrestres.

Tot i així, els textos històrics parlen d'aquest pas. Documentat des de mitjans del segle XVIII, se sap que va ser utilitzat per diferents barquers que, durant dècades, van transportar persones, animals i fins i tot carros entre les dues ribes mitjançant embarcacions subjectes per cables.

Un sender per aprendre

Per això, aquesta ruta és molt més que un passeig pel riu Ter. En només cinc quilòmetres, no només es veu un palau, sinó que es recorre part de la història de la zona, de Girona i de Catalunya en general.

Després hi ha l'atractiu del riu, les passarel·les de fusta, els boscos i les vistes sobre el Ter. En qualsevol cas, val la pena deixar-se perdre per aquí.

Com arribar

És fàcil fer-ho si es viu a Girona. Bescanó i aquesta ruta estan a només entre 10 i 15 minuts en cotxe de la capital gironina. Des d'allà n'hi ha prou amb prendre la N-141e fins a arribar.

Una altra opció és seguir la mateixa ruta que des de Barcelona, encara que en aquest cas el trajecte dura al voltant d'una hora i 20 minuts. Cal anar per l'AP-7, prendre la sortida 7 cap a Girona Sud i continuar per la N-141e fins a Bescanó.