Sabotatges, hòsties i bufetades: no hi ha pau per als malvats
Míriam Nogueras, no té qui li escrigui. La líder de Junts està enganxada al telèfon esperant un WhatsApp de David Broncano per anar a La Revuelta. El va rebre Abascal, que avui hi anirà. El van rebre Sánchez, Rufián, Montero i Colau. Però ella es queixa que una televisió espanyola no la convidi. Està molt enfadada perquè de nou Espanya dona l'esquena a Catalunya, segons el seu atribolat argumentari. Ni PNB, ni Bildu, ni BNG han mostrat interès per ser convidats. Nogueras sí. No entén que no se la consideri un gran partit espanyol. Qui ho diria, Nogueras aspirant a ser un gran partit espanyol. A Feijóo sí que l'han convidat però es fa el remugós. Avui els seus equips d'estratègia estaran enganxats al televisor, veuran Abascal i decidiran què fer. Mentrestant, Nogueras seguirà esperant que algú li escrigui.
Sánchez versus Abascal. Sánchez contraprograma a La Séptima amb Javier Ruiz a Abascal amb Broncano. Alguns diaris de la dreta i extrema dreta diuen que Sánchez “sabotejarà” l'entrevista d'Abascal en el que sembla un SOS perquè el president del Govern no guanyi en audiència al líder ultra. Serà divertit veure qui s'emporta el gat a l'aigua. Aquests mateixos mitjans estan que trinen amb La Séptima, Telepedro l'anomenen. Per què estan tan nerviosos si és un combat de David contra Goliat? Cert que el problema el tenen els Goliats, perquè recordeu que va guanyar David.
L'himne nacional en socors d'Ayuso. Va ser a València. Va aparèixer per sorpresa al mercat del Cabanyal amb la plana major del PP valencià. A YouTube es poden veure vídeos --d'OKDiario, per cert-- on és rebuda com una estrella del rock. Tanmateix, no és or tot el que lluu. També podeu veure vídeos de paradistes i clients despotricant contra Ayuso al crit de “fora, fora”. Davant el xivarri, els organitzadors del PP van trobar la solució: himne d'Espanya a tot volum. Tot i així els crits no es van acabar.
Sonora bufetada d'Albiol a Cayetana. Prohibir el català al Congrés no és una proposta del PP, és una proposta de Cayetana Álvarez de Toledo. No ho dic jo, ho diu Xavier García Albiol en una entrevista en aquesta casa. “No és una prioritat”, i “el PP no és de prohibir i menys el català”, són tota una càrrega de profunditat del número 1 del PP de Barcelona a l'ex número 1 del PP de Barcelona. Dona Cayetana va treure un diputat, Xavier García Albiol en vol obtenir molts més, i això que el Vox d'avui no és el Vox de 2019. Avui fins i tot pot fer el sorpasso al PP. Plagiar el seu discurs no sembla una bona recepta per a Albiol, que marca distàncies.
Gabriel Rufián, de professió repartidor d'hòsties com pans. Rufián llegeix la realitat com ningú. Té enemics al seu partit i fora d'ell i sap que la societat està molt polaritzada. Si no la fa grossa quedarà relegat i quedar relegat significa perdre. Primera hòstia, destinataris PP i Vox: "Ens enfrontem a la maldat més absoluta. Tenim una dreta i ultradreta que ha arribat a dir que Maricarmen era actriu. És a dir, hem tingut partits polítics que estan a prop de guanyar les eleccions dient que aquesta senyora era una actriu al servei del Sindicat de Llogateres. Aquesta és la maldat. És que no és un partit de dretes, conservador, normal, que opina no sé què. No, estem parlant de fills de puta". Segona, destinatari Front Ampli i algun d'ERC: "Hauria de dir que estic molt bé, però estic fotut de collons. Crec que la sensació de desil·lusió és terrible i me'n faig càrrec. Seria un marcià i una farsa si digués que no m'ha fotut, perquè jo creia que es podria fer i no s'ha pogut". I tercera, destinatari Junts: "Que tornin al pujolisme i que deixin d'imitar a (Isabel Díaz) Ayuso i (Sílvia) Orriols". Es va quedar a gust, no va deixar titella amb cap. Però se li va entendre tot.
La política catalana a cara de gos: no hi haurà pau per als malvats. “No tots som iguals”. Aquesta frase es va sentir al Parlament la setmana passada i es repetirà fins al 29 des del món socialista. Ja fora de la cambra, en mítings, xarxes o televisions, perquè no hi haurà més plens. L'últim va reflectir la tensió de les generals en la política catalana amb un briu intercanvi de cops. Illa va arremetre contra Vox i Aliança Catalana, ara aliats, qualificant Sílvia Orriols de "provocadora, maleducada i ignorant", recordant-li l'escàndol de la "col·locació" de la seva filla a la Guàrdia Urbana de Ripoll i a Vox li va treure a col·lació el pagament de l'AMPA als fills d'Ignacio Garriga amb els recursos del grup parlamentari. Alejandro Fernández va anomenar xapusses al president i Illa l'acusà de deixadesa de responsabilitats per retirar-se del Senat a Tarragona i Girona. Amb Junts, xoc en tota regla. Després de les dures crítiques de Mónica Sales, el president va centrar el debat on vol el PSC posant Junts al costat de PP i Vox i retreient-los que “no saben on són”. Sales no va trobar la sortida i es va escapolir insinuant la petició de dimissió d'Illa, o de Paneque, no va quedar clar. Dimissió al cap i a la fi, que és el que es porta ara. No descarteu que d'aquí al 29 la demanin sense embuts. Amb aquest episodi a la sessió de control al Parlament, la campanya apunta maneres per treure de la letargia la política catalana. La campanya serà un tots contra tots, un remake de “no hi haurà pau per als malvats”. Sent els malvats, els adversaris.
