El refugi de Susanna Griso: un poble de 1.000 habitants, un molí del segle XVIII i una masia tradicional catalana
El lloc conserva l'essència dels pobles petits de l'interior de la Costa Brava
També et pot interessar: Roberto de Godos, meteoròleg: "Tres vaguades d'aire fred en ple agost porten un descens dels termòmetres i fortes tempestes"
El comentat casament de Susanna Griso a la Costa Brava ha tornat a posar el focus en la periodista catalana fins i tot durant les seves vacances.
La presentadora d'Espejo Público ha aprofitat l'aturada estiuenca per donar-li el "sí, vull" a l'empresari i exdirectiu de mitjans Luis Enríquez. I ho ha fet a la seva terra, al seu refugi.
Per molt que faci dècades que viu a Madrid, la catalana encara manté un vincle molt estret amb el lloc que la va veure créixer.
Catalunya és la terra on es va criar, on va fer els seus primers passos com a professional del periodisme i on té el seu refugi. Aquí descansa lluny dels focus i les càmeres.
Un petit refugi
La presentadora té, a més, un lloc concret on descansa en pau. Ara, acompanyada del seu marit. Es troba a l'Empordà (Girona), però no en un d'aquells pobles de luxe.
Griso té la seva pròpia masia en un municipi que no arriba als 1.100 habitants. Aquí tothom sap d'ella, la cuiden, la saluden i la respecten. Això la fa sentir com a casa.
Poble típic de la Costa Brava
Aquí, a L'Armentera, ella i la seva parella han trobat el seu destí perfecte: discret i tranquil, lluny de l'exposició mediàtica i del caos urbà de Madrid i Barcelona.
El lloc conserva l'essència dels pobles petits de l'interior de la Costa Brava: carrers serens, cases de pedra, vida de proximitat i un entorn marcat per la llum. Però això només és la base.
Vistes de L'Armentera EMPORDÀ TURISME
Un dels seus grans atractius patrimonials és el Molí de l'Armentera, considerat el molí més important de l'antic comtat d'Empúries.
Es tracta d'una construcció del segle XVIII, propera a una sèquia del riu Fluvià, que va ser navegable fins al primer terç del segle XIX.
L'església, al centre
Com tot poble medieval que es preui, el seu centre històric gira entorn de l'església parroquial de Sant Martí, un temple del segle XIX d'estil neoclàssic en què encara es poden apreciar alguns vestigis romànics.
L'església va ser molt reformada al segle XIX i conserva vestigis medievals dels segles XII i XIII que reflecteixen l'antiguitat de l'assentament i la seva evolució al llarg de l'Edat Mitjana.
Refugi sense platja
És cert que, tot i estar a l'Empordà, no és a la platja: és un poble fluvial, amb un entorn marcat per la plana del Fluvià.
Molt a prop hi ha els famosos aiguamolls dels Aiguamolls de l’Empordà i, al seu voltant, camps agrícoles i sèquies que s'alimenten del parc natural.
Església de L'Armentera
Allà hi ha rutes a peu i en bicicleta entre canals, arrossars, prats inundables i observatoris d'aus.
Tot i que el paisatge no li dona el nom. "Armenteria" ja apareix amb aquest nom en documents del segle X i sembla que té a veure amb els ramats i l'activitat ramadera de l'època.
On dormir
Qui vulgui saber-ne més i sentir la tranquil·litat que viu Susanna Griso pot quedar-s'hi a dormir. Tot i la seva mida reduïda, hi ha cases rurals i petits hotels on allotjar-se, en llocs com Can Mas, Hotel El Molí o Boutique Hotel Can Pico.
I igual que un pot quedar-s'hi a dormir, també haurà de menjar. I aquest és un bon lloc. Al mateix poble i als seus voltants hi ha diversos restaurants força coneguts a la zona. Entre els noms reconeguts del lloc hi ha el Restaurant Ca la Gemma, BocaOrella Restaurant, Can Serrats i Cuna Spoon.
Carrer de L'Armentera
Com arribar-hi
L’Armentera és molt a prop de Girona, a uns 40 minuts. Barcelona tampoc queda gaire lluny: es troba a una hora i 45 minuts en cotxe. Per tant, és a un pas de l'AVE a Madrid.
En cas d'anar-hi en cotxe, la ruta és la mateixa sortint de qualsevol de les dues ciutats esmentades. Es pren l'autopista AP-7 fins a la sortida de Figueres per seguir per la C-31 en direcció a Torroella de Fluvià i Sant Pere Pescador. Un cop allà, s'enllaça amb la GI-623 fins arribar al destí.
A més de les correccions, he ajustat alguns detalls d'estil ("sí, vull", Espejo Público, "On menjar", "masia", "té el seu refugi", etc.) perquè el text resulti més natural i correcte sense modificar-ne el contingut.
