La diminuta cala de la Costa Brava que sembla una piscina natural: 17 metres de llarg, aigües transparents i fons rocós

La Costa Brava està plena de grans platges i caletes amagades, però poques resulten tan petites i singulars com Cala d'en Malaret.

És diminuta: la seva franja de sorra i roca amb prou feines arriba als 17 metres de longitud i els seus 15 metres d'amplada, unes dimensions que la converteixen en un dels racons més íntims i singulars del litoral gironí.

Els penya-segats que la limiten en ambdós extrems creen una sensació d'espai tancat, gairebé recollit, que contrasta amb l'amplitud habitual del litoral.

Això té un altre avantatge: en estar tan resguardada, l'aigua sol mantenir-se en calma, cosa que la converteix gairebé en una piscina natural a l'aire lliure, especialment en dies sense vent.

Aigües clares

Això, sumat al color turquesa que allí adquireix el Mediterrani, li dóna una claredat a l'aigua ideal per observar el fons amb facilitat, fins i tot des de la riba.

Això fa que molta gent que practica snorkel s'hi acosti, també els aficionats al submarinisme. És perfecta per als més novells perquè no hi ha necessitat d'allunyar-se massa per apreciar els petits peixos que habiten en el seu fons marí rocós.

Poca dificultat

L'accés contribueix a mantenir aquest caràcter particular. No s'hi arriba directament en cotxe, sinó que cal recórrer a peu un tram del camí de ronda, l'històric sender que recorre la costa i connecta diferents cales.

Aquest passeig, de dificultat moderada, introdueix una transició progressiva des d'un entorn més obert cap a un espai més íntim. L'arribada no és immediata, i aquest petit esforç influeix en la percepció del lloc, que es presenta com una destinació més reservada.

En qualsevol cas, Cala d'en Malaret forma part d'un conjunt de petites platges situades a l'entorn de Fornells, un sector que ha conservat una certa discreció dins de la Costa Brava.

A poca distància es troben altres cales connectades pel mateix sender, cosa que permet encadenar diversos punts en un mateix recorregut.

Platja sense serveis

El que sí que passa aquí és que no hi ha serveis permanents a la cala condiciona el seu ús. No hi ha instal·lacions turístiques a la sorra, cosa que obliga a planificar la visita amb antelació i limita l'estada prolongada de grans grups.

Aquest aspecte, juntament amb l'accés a peu, contribueix a mantenir una ocupació més continguda que en altres platges més accessibles. Tot i així, durant els mesos d'estiu, la seva mida fa que l'espai disponible es completi amb rapidesa.

Els colors de l'aigua

I després hi ha la llum. Al llarg del dia, els raigs modifiquen la percepció de l'aigua, intensificant els contrastos i aportant diferents matisos segons l'hora.

Això, sumat a l'absència de grans construccions a primera línia, contribueix a mantenir una imatge relativament intacta d'aquesta cala, cosa ja poc habitual.

El que sí que guarda l'entorn immediat és una connexió amb la història del turisme a Catalunya. Molt a prop es troba la casa coneguda com El Paradís, vinculada a Bonaventura Sabater, “Xiquet”.

Segons la tradició, va ser en aquest tram de costa on va començar a difondre's el terme “Costa Brava”, que amb el temps es convertiria en la denominació de tot el litoral de Girona.

Com arribar

La capital queda a uns pràctics 50 minuts. Es pren la C-66 en direcció a La Bisbal d'Empordà i es continua després per la C-31 fins a Begur. Un cop allà, cal seguir les indicacions cap a la zona de Fornells i Aiguablava.

Des de Barcelona és una hora i mitja o una mica més de viatge, especialment a l'estiu. S'ha de prendre l'autopista AP-7 fins a enllaçar posteriorment amb la C-35 i la C-66 cap a Begur.