La pedra gres de color vermellós pren la llum de la tarda com si cremés per dins.
A 294 metres d'altitud, sobre un promontori que l'erosió ha modelat durant segles, l'ermita de la Mare de Déu de la Roca s'aferra al turó com si hagués brotat d'ell, amb la mateixa lògica amb què creixen els pins entre les esquerdes.
Un lloc habitat des de l'Antiguitat
El turó no sempre va ser religiós. Les restes de ceràmica ibèrica trobades en construir-se la petita plaça i la font sota l'ermita acrediten una ocupació humana que es remunta a l'Antiguitat.
La primera referència documental al santuari marià data del testament de Guillem de Tarragona, atorgat l'any 1230. Un altre document, de 12 de maig de 1299, certifica ja la seva existència com a lloc de culte consolidat.
mare de deu de la roca3.webp
Una llosa al pòrtic de la petita plaça porta inscrita la llegenda "B. Maria. Giberga. Me. Fecit. Ann. 1591", i als peus de l'església es conserva una altra làpida funerària datada el 1737. Pedra sobre pedra, l'ermita ha acumulat segles de presències.
Arquitectura excavada a la roca
L'edifici és una capella de nau única i planta quadrangular, construïda amb carreus i parcialment excavada a la roca de gres vermell, cosa que la fa diferent.
Orientada a ponent, fa 20 per 7 metres sense comptar les capelles laterals. La façana, presenta una porta principal datada el 1785 i, al seu costat, una porta tapiada amb arc de mig punt en dovelles de l'any 1655, recuperada en una restauració recent.
A l'interior predominen els arcs de mig punt i una llum escassa que impregna l'espai de quietud.
Ermita de la Mare de Déu de la Roca
La capella té un cor alt als peus i un cambril a la capçalera on es venera la imatge de la Mare de Déu, una talla en fusta que és còpia de l'original, destruïda el 1936, i que va ser entronitzada el 8 de setembre de 1980. Als peus, un petit campanar cec remata el conjunt.
Sant Ramon, guia de mariners
Per sobre de l'ermita, seguint un passadís que travessa l'anomenat Fossar de les Monges, presidit per una imponent creu de ferro forjat de més de cinc metres i mig d'alçada i 530 quilos de pes, uns esglaons tallats a la mateixa roca porten fins a la petita capella de Sant Ramon de Penyafort.
Aquesta construcció emblanquinada, de planta rectangular i sense decoració, sembla desafiar la gravetat sobre una roca molt erosionada a la seva base.
Documentada des del segle XVI, va servir com a punt de referència visual per a les embarcacions de pesca, la imatge del sant, segons la tradició, va ser trobada per pescadors de Cambrils, i la capella emblanquinada actuava com a senyal des del mar.
mare de deu de la roca4.webp
L'any 1916, Joan Miró va pintar el quadre Mont-roig, Sant Ramon, que és precisament la visió d'aquesta capella des del tram final del camí vell que puja des del poble.
El rastre de Joan Miró
El mateix Miró va deixar escrit el seu vincle amb aquest lloc: "L'ermita de la Mare de Déu de la Roca sempre ha estat un gran impacte per a mi. Aquell color roig envinagrat que donà nom al poble…" El santuari forma part avui de la ruta turística 3MR (Mirar, Miró, Mont-roig), que recorre els paisatges que van marcar emocionalment l'artista.
Com arribar-hi
L'ermita està ubicada al municipi de Mont-roig del Camp (Tarragona), a uns 20 quilòmetres al sud de Reus i a aproximadament 100 quilòmetres de Barcelona.
En cotxe, s'hi pot accedir des de la N-340 o l'AP-7 (sortida Mont-roig) prenent la carretera T-322. Hi ha una petita zona d'aparcament abans del tram final de pujada a peu fins al santuari.
Per a qui prefereixi anar-hi a peu des del poble, convé agafar el Camí Vell de l'Ermita a la part alta de Mont-roig del Camp, un trajecte d'uns 25 a 30 minuts.