El refugi de Pau Cubarsí, jugador de la Selecció Espanyola: té 200 habitants, una església mil·lenària del segle IX i l'ebenisteria familiar
El poble del jugador del FC Barcelona té tot just 200 habitants censats
Altres notícies: La ruta menys coneguda del Pallars: cascades i gorgs d'aigües cristal·lines al Prepirineu
Notícies relacionades
- La cala més viral de la Costa Brava ideal per fer snorkel: 180 de sorra blanca, penya-segats i aigües turqueses afectades pel turisme
- El poble dels 70 búnquers dels Pirineus ideal per recórrer a peu: túnels militars, galeries i fortificacions del segle XX
- La ruta que travessa una muntanya per dins i que passa per un poble medieval del segle XI: 5 quilòmetres amb passarel·les i aigües cristal·lines
És una de les grans promeses del futbol espanyol i un dels jugadors més estimats per l'afició del Barça i de la Selecció.
El seu carisma, la seva humilitat i la seva precoç irrupció a l'elit han convertit Pau Cubarsí en una de les figures del moment.
Però lluny dels focus, el central troba el seu refugi en un petit poble de Girona on tot just viuen 183 persones.
Allà, entre camps, masies i camins rurals, es troba Estanyol, el lloc on va créixer el futbolista.
Futbol i natura
Sota aquest nom particular s'amaga un racó tranquil marcat per una església mil·lenària, un antic volcà i l'ebenisteria dels familiars del jugador que, durant generacions, ha donat forma a mobles i projectes de tota la comarca.
La seva història és més que particular. Fill de la família d'ebenistes del municipi, Cubarsí va iniciar el seu camí cap al futbol professional en un entorn on ni tan sols hi havia un camp de futbol al mateix poble.
Un municipi sense independència
Estanyol no és una gran ciutat, sinó una petita entitat de població on tothom es coneix i on l'esforç quotidià continua sent una de les senyes d'identitat.
El municipi està integrat al municipi de Bescanó, per la qual cosa no compta amb ajuntament propi. A més, són pocs veïns, menys de 200, segons el darrer cens entre ells el jugador culer.
Vistes d'Estanyol WIKIPEDIA
Les primeres referències al poble apareixen l'any 922, quan es menciona l'existència d'una fortalesa medieval a la zona.
D'aquell antic castell gairebé no en queden més que alguns vestigis, però donen una idea de la importància estratègica que va tenir aquest enclavament a l'Edat Mitjana.
Pèrdua de la independència
Durant segles va ser un municipi independent, fins que el 1846, després de les reformes del període isabelí, Estanyol va ser incorporat a l'ajuntament de Bescanó juntament amb altres pobles veïns.
Històricament, els seus habitants es van dedicar a l'agricultura i a la cria de bestiar, aprofitant la fertilitat de les seves terres volcàniques.
Restes ibers
El patrimoni cultural d'Estanyol reflecteix aquestes arrels antigues. Al turó conegut com a Puig de Can Cendra, als afores, s'han trobat restes d'un poblat iber dels segles IV i III aC.
D'aquella època s'han trobat fragments de ceràmica, monedes i fins i tot joies d'estil hel·lenístic.
Casa rural d'Estanyol
En aquest mateix turó s'aixeca una curiosa torre de telegrafia òptica del segle XIX, anomenada la Torre del Telègraf, que va formar part de la xarxa de comunicacions visuals en temps anteriors al telègraf elèctric.
Ja al centre del poble sobresurt la església parroquial de Sant Andreu, un temple d'origen medieval esmentat des de l'any 882 que va ser reconstruït el 1704 sobre una església anterior.
Què veure a Estanyol
És un edifici senzill de pedra, amb un campanar de torre que domina el perfil del poble. Al costat de l'església es conserva també un templet obert tradicional català on antigament es resava per allunyar les tempestes.
I ara, a més, té un nou lloc per visitar: l'ebenisteria dels Cubarsí. Aquest podria haver estat el futur d'aquest jugador que amb 18 anys acabats de fer es va alçar amb la seva primera Lliga.
Pau Cubarsí arriba a la concentració de la selecció espanyola REDES
Rutes per fer
Entre els atractius que ofereix Estanyol al visitant, especialment per als amants de la història i la natura.
Als seus voltants hi ha les capelles rurals de Sant Pere i Sant Bartomeu i el proper volcà de la Crosa, al qual s'arriba a través de diferents rutes de senderisme que surten de L'Estanyol.
Com arribar-hi
Qui vulgui conèixer Estanyol ho té relativament fàcil. Des de Girona s'hi arriba en uns 15 minuts. N'hi ha prou amb agafar la carretera en direcció a Bescanó per la N-141 i seguir les indicacions cap a Anglès.
Des de Barcelona, l'opció més ràpida és agafar l'AP-7 en direcció a Girona i sortir per Girona Oest. Des d'allà es connecta amb la N-141 fins a Salt i Bescanó, i després se segueix per una carretera rural fins a Estanyol.
