El poble medieval de muntanya més amagat de Catalunya: té 20 habitants, ponts de pedra del segle XIV i piscines naturals
El secret millor guardat de la Vall de Camprodon per creuar ponts del segle XIV i banyar-se en basses d'aigua amagades
També et pot interessar: El poble més enigmàtic de Catalunya: ruïnes medievals, monestirs abandonats, pintures prehistòriques i moltes fonts
Notícies relacionades
L'aigua de la riera sona de fons a cada racó del poble, i l'aire fa olor de pedra humida i de llenya de les xemeneies que cremen fins i tot en ple estiu.
Les cases de Beget baixen en graons cap al riu, construïdes literalment sobre la roca, com si el poble i la muntanya fossin la mateixa cosa.
Es troba a la Vall de Camprodon, a la província de Girona, al cor de l'Alta Garrotxa, a més de 500 metres d'altitud. Vaques pasturant, ovelles prenent el sol i boscos de roures, avets i fagedes envolten un paisatge que no té pèrdua, ni a l'estiu ni sota la neu.
Tres barris units per dos ponts
Documentat des de l'any 959, el nucli de població que avui es coneix es va aixecar després de la Reconquesta. Va ser municipi independent fins al 1969, quan es va integrar al terme de Camprodon, dins la comarca del Ripollès.
El poble està dividit en tres barris separats per la riera de Beget i connectats per dos ponts, un d'ells possiblement del segle XIV. El barri nord-oest, el més antic, s'organitza al voltant de la Església de Sant Cristòfol, a la plaça Miquel Oliva.
Beget pont Escapada Rural
Cruzant el segon pont s'arriba al barri on s'uneixen el camí de França i el de la Font, amb la plaça Major i la torre del rellotge com a punts de referència. El tercer barri, construït entre els segles XVIII i XIX, queda més elevat i s'hi accedeix pel que s'anomena pont petit.
L'església que amaga un tresor romànic
L'edifici més important del poble és l'església romànica de Sant Cristòfol, que data del segle X, tot i que la major part de la construcció actual es va aixecar entre els segles XII i XIII.
El seu campanar de quatre pisos s'eleva 22 metres sobre el nucli urbà, amb un equilibri visual que encara avui sorprèn a qui el mira des de baix.
A l'altar major es guarda el veritable tresor, el retaule de la Majestat de Beget, una talla romànica de fusta policromada del segle XII de dos metres d'alçada, amb un nivell de detall excepcional en els cabells i la túnica.
Església Beget El Ripollès
Pedra que ha resistit el temps
Les cases de Beget estan assentades directament sobre la roca, amb murs de mamposteria de pedra i morter de calç.
Tradicionalment, fins als anys vuitanta, es construïen amb balcons i llindars de fusta a portes i finestres, un detall que ha contribuït a que el pas del temps gairebé no hagi deixat empremta negativa en la seva fisonomia.
A finals del segle XVIII el poble va arribar a tenir 662 habitants, i el 1860 va assolir el seu màxim amb 1.309. Avui dia només hi viuen uns 20 veïns de forma permanent, i bona part de les cases s'han convertit en segones residències.
Els carrers de Beget
Senderisme, gorgues i muntanyes properes
Beget és també punt de partida per a diverses rutes de senderisme.
Des del poble es pot pujar al Puig de les Bruixes, de 1.393 metres, o al Comanegra, de 1.557 metres. Un dels itineraris més recomanats és el que connecta Beget amb Oix, un recorregut de poc més de 13 quilòmetres que es pot fer a peu o en bicicleta.
![Pals](["https:\/\/a2.elespanol.com\/k\/imgp\/cms\/asociados\/553985.jpg?p=w:320\/h:240&h=6ymu0ho1"])
A les afores del poble hi ha les Gorgues de Beget, tres grans basses de riu ideals per refrescar-se a l'estiu. I per a qui prefereixi no mullar-se, n'hi ha prou amb seure al costat de l'aigua i deixar-se portar pel so del riu i el cant dels ocells.
gorgues-de-beget
Com arribar-hi
En cotxe, la forma més directa d'arribar a Beget és des de Barcelona prenent la C-17 en direcció a Vic, seguint després per la C-37 fins a Olot. Des d'allà s'enllaça amb la GI-522 cap a Sant Joan de les Abadesses i finalment amb la GI-521, que condueix directament al poble.
El trajecte complet dura aproximadament 2 hores i mitja, tot i que pot variar segons el trànsit i les condicions meteorològiques. No existeix transport públic directe fins a Beget, per la qual cosa el cotxe és l'opció més còmoda.
