El poble més enigmàtic de Catalunya: ruïnes medievals, monestirs abandonats, pintures prehistòriques i moltes fonts
El municipi compta amb un castell documentat des del segle X, una peça clau en la defensa de la zona
Altres notícies: El refugi de Marc Márquez amb passat medieval: 11 Béns d'Interès Cultural, un riu i moltes festes
Notícies relacionades
- L'edifici modernista més lleig d'Espanya: una còpia de Gaudí de 831 metres quadrats, crítiques i polèmica
- La plaça més petita d’Europa: 24 metres quadrats amagats en una coneguda ciutat catalana amb més de 800 anys d’història
- Sembla Santorini, però és Catalunya: casetes blanques, colors blaus, més de 15 galeries d'art i tres museus en aquest petit poble costaner de Girona
Certs pobles aconsegueixen condensar història, patrimoni i natura. Solen estar en zones de muntanya o a prop d'elles. A Catalunya, per exemple, sempre es pensa en els Pirineus. La província de Barcelona també n'amaga alguns. Està a l'interior, sí, però no al Montseny, sinó a L’Anoia.
En aquesta comarca catalana es troba La Llacuna, un poble de 52 quilòmetres quadrats que s'estén pel bosc circumdant i que acull un patrimoni de rellevància històrica. I només compta amb menys de 1.000 veïns.
Els seus habitants viuen en un antic nucli medieval que, com molts altres, està dominat per una fortalesa: en aquest cas, el castell de Vilademàger, principal símbol monumental del municipi.
Aquesta fortificació, documentada des del segle X, va ser una peça clau en la defensa de la zona. Separava els comtats cristians dels territoris d'Al-Àndalus.
On és
Es va construir sobre un turó, a 700 metres d'altitud, i, tot i que han passat prop de mil anys des d'aleshores, el conjunt conserva llenços de muralles, baluards i una singular torre d'homenatge de planta circular.
No és al centre, sinó als afores del municipi, però hi ha diverses rutes de senderisme que hi condueixen. Val la pena.
La plaça i les seves fonts
El que sí que es troba al nucli urbà és el casc antic, el traçat de carrers del qual gira entorn de la seva plaça Major porxada, que va funcionar durant segles com a epicentre de fires i mercats.
Però si hi ha alguna cosa que sorprèn de La Llacuna és la seva relació amb l'aigua, estant a desenes de quilòmetres del Mediterrani. La riquesa hídrica del seu subsòl es fa evident en les més de 30 fonts naturals catalogades que es troben a tot el terme municipal.
Totes tenen el seu nom. Les més conegudes són la Font Cuitora, el Pla Novell, la del Teix, la de les Canals o la de les Clotes, que es troben distribuïdes a través d'una xarxa de camins de BTT o senderisme.
Aquestes rutes connecten també amb algunes petites ermites rurals com les capelles de Sant Josep de Rofes i Sant Antoni de les Vilates, petits centres de devoció propers a masies aïllades de la zona.
Patrimoni de la UNESCO
També, als voltants del poble, roman la petjada de les comunitats prehistòriques que van poblar aquestes muntanyes. Encara que poc conegudes, constitueixen un dels tresors patrimonials més notables i protegits del lloc.
Les pintures de Valldecerves formen part del conegut Art Rupestre de l'Arc Mediterrani de la Península Ibèrica, un conjunt distingit com a Patrimoni Mundial per la UNESCO.
Art rupestre
Es tracta de manifestacions pictòriques de fa milers d'anys, amb motius de caràcter esquemàtic i representacions geomètriques pròpies de l'art postpaleolític mediterrani.
Els traços conservats a la roca suposen el testimoni material més antic de l'ocupació humana en aquesta àrea.
Església de La Llacuna ANOIA TURISME
Però si algú en vol més, sempre pot gaudir de la serra d'Ancosa, on s'amaga un antic monestir cistercenc abandonat: el monestir de Santa Maria d’Ancosa.
Queda ben poc d'ell. Fundat al segle XII, la seva vida va ser molt efímera a causa de la persistent manca de recursos hídrics, ja que en aquella època no s'havia aprofitat plenament la riquesa de l'aigua del subsòl.
Monestir abandonat al costat d'un arbre
Els monjos es van veure obligats aviat a abandonar definitivament el cenobi i el temple va començar a deteriorar-se. Ara gairebé només en queden vestigis de l'església. S'observen algunes dependències comunitàries i antigues canalitzacions de captació hidràulica.
I, a prop d'allà, un element natural que dóna fama a la serra: el Roure d'Ancosa, un arbre centenari catalogat per les seves proporcions extraordinàries.
@soniapoch 👉FIRA DE SANT ANDREU A LA LLACUNA!!! 💚 Com a 🏡 #lallacuna #ajuntamentdelallacuna #firadesantandreu2023 #plaçamajor ♬ Pop and bright Christmas songs - G-axis sound music
Les festes
Opcions per conèixer aquest poble desconegut n'hi ha. Encara que sempre es pot optar per visitar-lo durant alguna de les seves festes tradicionals, en què els balls populars, les desfilades de gegants, el bestiari de foc i les agrupacions musicals són protagonistes.
Pot ser a la Festa Major, però també a la Fira de Sant Andreu o a la Mostra d'Embotits i Vins d'Alçada, on es pot degustar producció artesanal de xarcuteria, carquinyolis i caldos de muntanya.
Com arribar-hi
S'hi pot arribar en cotxe des de Barcelona prenent l'AP-7 i sortint cap a Vilafranca del Penedès. Allà s'enllaça amb la C-15 en direcció Igualada i, a l'alçada de Sant Pere de Riudebitlles, apareixen els desviaments cap a la BP-2121 i posteriorment la BP-2126 fins al municipi. S'hi arriba en aproximadament una hora.
Des de Tarragona el trajecte és d'uns quinze minuts més. En aquest cas es circula per l'A-27 en direcció Valls fins al desviament cap a Igualada per la C-37. A les proximitats d'Igualada es pren la C-15 o les vies locals que enllacen amb la BP-2121 i la BP-2126 fins a La Llacuna.
