Les aigües medicinals més fredes de Catalunya: gratis, en un poble mariner i a una temperatura entre 18º i 21º a peu de platja

No són les termes de Caldes de Boí o les de Caldes de Malavella. De fet, gairebé no apareixen a les guies, però El Vendrell (Tarragona) amaga en un dels seus barris costaners, Coma-ruga, una de les aigües mineromedicinals més fredes de Catalunya.

Ho fa en un lloc molt adaptat al turisme, amb desenes de quilòmetres de platja cristal·lina i sorra daurada. Es poden recórrer a peu des de la vora o pel passeig marítim, on, a més, es menja bé i relativament barat.

No tothom va creure en les propietats d’aquestes “aigües termals del riuet”. Els joves i nens se’n reien: “no és més que una sortida de canonades”.

El misteri, en qualsevol cas, era saber: un, qui tenia raó i, dos, per què surt tan freda aquesta aigua.

On són

La qüestió és que, a la platja de Coma-ruga, al costat del port, apareix un rierol procedent d’una mena de canalització que mor al mar.

No té gaire profunditat, arriba fins als turmells, res més. Només a l’entrada un pot mullar-se fins al coll si seu davant de la sortida de l’aigua. El problema: l’aigua està glaçada.

Aigües curatives

Pot haver-hi una aigua termal freda? No. Tècnicament, només mereix aquest qualificatiu si la temperatura és quatre graus o més superior a la normal, aquí surten entre 18º i 21ºC.

La d’aquest municipi no compleix les condicions. Però, per aquells que hi anaven a “curar-se” el mal d’ossos, informar que una mica de raó tenien.

El millor de tot és que aquestes particulars termes són a l’aire lliure i condicionades per a tots els públics. Tot i moltes reformes, cadascuna més polèmica.

Primer es va deixar que l’aigua flueixi lliurement cap al mar. Més endavant, ja entrat el segle XXI, aquesta mena de rierol termal va ser condicionat amb una barana, una rampa i fins i tot una mena d’estructura per a qui no volgués trepitjar-lo.

Un lloc especial

La idea no va quallar. Els veïns feia temps que reclamaven que el riuet, com se’l coneix, recuperés el seu aspecte original. Unes demandes que, finalment, han estat escoltades.

Els ponts, els murs laterals i la plaça en forma de bassa que servia com a punt de trobada per als banyistes han desaparegut. Ja no hi ha obstacles.

Canvis polèmics

Ara, qui s’acosti al riuet el veurà alliberat. Una llengua d’aigua flueix de manera directa i orgànica cap al mar, com en el seu origen.

L’objectiu principal dels treballs, en canvi, és més mediambiental que estètic. En realitat, busca la naturalització de l’entorn per tornar-li el seu aspecte original.

A més de l’eliminació dels elements de formigó, el projecte ha contemplat la retirada dels col·lectors pluvials que desembocaven a la zona, amb la finalitat de preservar la puresa de l’aigua i garantir la salut de l’ecosistema costaner.

L’actuació s’emmarca en el Pla de Sostenibilitat Turística del municipi, un projecte que compta amb el suport de fons europeus destinats a la recuperació d’espais naturals com a actius turístics sostenibles.

Pressió popular

Des de l’Ajuntament del Vendrell defensen la seva actuació i la urgència d’aquestes obres, al·legant criteris tècnics i ecològics.

La regidora de Transformació Verda i Agenda 2030, Nuria Rovira, ha explicat que el curs del rierol patia una elevada pressió humana i una excessiva transformació per l’activitat humana.

Els problemes del turisme i la gratuïtat

Segons l’administració local, la massificació de banyistes a la desembocadura de l’aigua generava problemes de salubritat, inclosa l’aparició d’algues que no eren pròpies d’aquest entorn natural.

Tot i que la imatge actual encara mostra les restes dels murs enderrocats acumulats a la sorra, el consistori assegura que seran retirats completament en les pròximes setmanes.

El nou disseny prescindeix definitivament dels ponts, una decisió que ha generat cert recel entre els usuaris, especialment pel que fa a l’accessibilitat per a persones amb mobilitat reduïda.

Ara, en obrir el curs i proporcionar-li més espai, es facilita la oxigenació de l’aigua, un procés vital per mantenir les qualitats terapèutiques del rierol que brolla de la mateixa platja.

L’origen de les aigües

Per creuar d’un costat a l’altre de la platja, els vianants han d’utilitzar el passeig marítim, ja que la prioritat del nou disseny és evitar estructures rígides que interrompin la dinàmica natural de l’aigua i la sorra.

Unes aigües que no són com les altres: tenen propietats mineromedicinals, encara que alguns no ho creguin. Tot i això, l’ajuntament va tirar d’arxiu i va revelar que els grans tenien raó.

Supervivent de la Història

Les aigües del rierol, tan fredes, no són termals, però sí medicinals. I és que, fins a arribar-hi, s’han enriquit molt.

Provenen, en realitat, de roques calcàries del massís de Bonastre i, a causa de les falles subterrànies, arriben a tals profunditats que queden completament fredes. D’aquí que, en el seu recorregut fins a la superfície, concentren una alta quantitat de sals clorurades sòdiques que, tot i que les fan no potables, sí tenen ús terapèutic.

Tot això es coneix des del segle XIX. Aleshores, a més, van trobar diversos estanys d’aigües tèbies, d’entre 18 i 21 ºC, i van crear unes termes a principis del segle XX. La Guerra Civil les va fer desaparèixer i el negoci va tancar.

D’això en parlaven els grans i, entrat el segle XXI, ara en poden parlar els nous turistes, estiuejants i veïns. Un grup hoteler ha recuperat les termes i ha ajudat perquè l’ajuntament també condicioni la zona, fins i tot el riuet.

Un poble mariner

Tot en un lloc tan turístic i tan fora de les guies turístiques com Coma-ruga que, tot i així, té els seus encants.

Més enllà del riuet, un altre dels seus punts forts és el seu animat passeig marítim. Aquest recorre tota la zona, reunint la major part dels locals turístics, com botigues i restaurants. I, al final, ja a Sant Salvador, el museu de Pau Casals.

Pel que fa a serveis, com es diu popularment, a les seves platges no els falta de res. Estan ben equipades amb dutxes, servei de socorrisme, punts de lloguer de gandules i d’activitats aquàtiques, com el lloguer de patinets.

Coma-ruga, a més, compta també amb la reserva marina de Masia Blanca, un espai protegit que acull una gran riquesa de fauna marina. A les seves aigües és possible trobar espècies com pops, sípies, daurades o llobarros, entre moltes altres.

Com arribar-hi

Ara, qui passa pel municipi pot veure panells informatius sobre les aigües fredes que surten pel rierol, que no són termals però sí medicinals. Un fet que va tancar la boca de molts.

Arribar-hi és fàcil. Un pot anar des de l’AP-7 o la C-32 fins a la sortida de Coma-ruga. Una altra opció és anar