La ruta de l'aigua més bonica de Catalunya: gorgs de color blau, ponts medievals i cascades ocultes

Ja està, l'estiu ja és aquí i cal trobar llocs on fugir de la calor, refrescar-se i on no hi hagi gaire gent.

Això últim és difícil; la resta no, i menys a Catalunya, que entre platges, gorgs, cascades i boscos ofereix moltes opcions. Tant és així que el difícil és escollir.

Hi ha un lloc, en canvi, que dona pistes. El seu nom parla d'aigües blaves i el camí per arribar-hi fa referència a ella: la Ruta de l'Aigua, una de les més boniques de Catalunya.

Ja la seva ubicació és especial. És a la Garrotxa, coneguda per ser la terra volcànica de Catalunya i acollir un dels faigs més extensos d'Espanya, la Fageda d'en Jordà.

Més enllà dels volcans

Allà no tot són cràters i faigs; també hi ha lloc per a l'aigua. Les muntanyes estan travessades per rius i rierols que conformen cascades i piscines naturals, gairebé minillacs que conviden a submergir-s'hi.

Una de les opcions per descobrir-ne diverses és fer la Ruta de l'Aigua de Sadernes. És un dels itineraris més freqüentats per excursionistes i famílies, però també un dels més bells.

On es troba

El recorregut comença a la petita església de Santa Cecília de Sadernes, al municipi de Montagut i Oix. Des d'allà s'accedeix a un bosc que segueix la riera de Sant Aniol.

Aquesta pista forestal, plena d'alzines i roures, forma part de la zona protegida de l'Espai Natural d'Interès de l'Alta Garrotxa. A mesura que s'avança, el camí s'estreny i permet oblidar la civilització.

El soroll dels motors dona pas al murmuri de l'aigua que baixa per la riera, fil conductor de tota la ruta. A la passejada és habitual trobar petits salts, gorgs i remansos.

Aquests passos d'aigua s'han de creuar en més d'una ocasió. Un d'aquests punts de pas és el pont de Valentí, una construcció de pedra d'origen medieval que antigament permetia salvar el riu i que encara avui es conserva en ús.

La ruta

Aquest pont dona pas a una sendera que, a poc a poc, s'endinsa en una vall cada cop més encaixonada, amb parets de roca que s'eleven a banda i banda.

El camí segueix creuant la riera per passarel·les o pedres disposades com a passos improvisats.

Temple romànic

La natura també amaga tresors arquitectònics. Fruit de la mà de l'home, llueix imponent l'ermita de Sant Aniol d’Aguja.

Aquest temple romànic del segle XI s'aixeca en un petit replà envoltat de bosc. Al seu costat, a més, hi ha un refugi que fa de lloc d'acollida per a caminants.

El pont penjant

Des d'aquest enclavament parteix un pont penjant que creua la riera i condueix cap a un camí ascendent.

La senyalització indica el camí cap al Gorg Blau, un dels gorgs més espectaculars de la Garrotxa.

La piscina i la seva cascada

El seu nom ja dona pistes de com és. Aquesta piscina natural destaca per l'intens color de les seves aigües, un blau profund que reposa entre roques. El lloc s'ha convertit en una de les imatges més reconeixibles de l'Alta Garrotxa.

Aquells que decideixen allargar l'excursió poden continuar cap al Salt del Brull. Menys freqüentada que la piscina natural, sota aquest nom s'hi troba una bonica cascada.

Aquest salt d'aigua, menys freqüentat que el Gorg Blau, requereix un trajecte addicional i certa destresa, ja que el camí és més estret i pedregós.

El recorregut complet fins al Gorg Blau i el Salt del Brull suma uns 15 quilòmetres entre anada i tornada. El temps estimat per completar-lo és d'unes quatre o cinc hores.

Com arribar-hi

Per fer la ruta cal acostar-se amb cotxe fins a Sadernes. Es va per l'AP-7 fins a la sortida de Girona Nord, on s'enllaça amb la carretera C-66 en direcció a Besalú.

Un cop allà, es continua fins a Montagut i Oix, on apareix el desviament cap a Sadernes. El viatge és d'aproximadament una hora i 40 minuts des de Barcelona.