La carretera de Catalunya més misteriosa i de les millors del planeta: té 86 corbes, 23 quilòmetres, una nena sinistra i les millors vistes

Catalunya compta amb algunes de les carreteres més espectaculars del nord-est peninsular. El problema és que algunes d'elles són completament sinuoses, no aptes per a qui es mareja fàcilment.

A Barcelona n'hi ha diverses d'aquestes. La més coneguda és, a més, una de les més sinistres de Catalunya. Allà es concentra una de les llegendes més inquietants del territori.

És contradictori. Una de les rutes amb una història més fosca és també una de les més boniques del món.

Ho és per les seves vistes. La via uneix Castelldefels i Sitges. És, els catalans ja ho sabran, l'antiga carretera del Garraf, la C-31.

Pocs quilòmetres, moltes corbes

Es tracta d'un tram curt de 23 quilòmetres de longitud amb 86 corbes i girs. En alguns d'ells hi ha àrees de descans i parada per poder observar les vistes al Mediterrani des dels penya-segats per on circula.

La seva fama, a més, és històrica. Durant anys, la C-31 va ser l'única via de connexió entre Castelldefels i Sitges, però també el lloc on es concentraven motoristes i conductors per fer curses il·legals.

Una carretera de pel·lícula

Aquesta temeritat, prohibida per llei, va acabar amb moltes vides. Una de les primeres raons que tenyeixen de negre la bellesa de la carretera.

Això no treu que, durant anys, nombroses publicacions especialitzades en motor la destaquessin entre les millors carreteres d'Espanya per recórrer en cotxe o moto.

La carretera serpenteja entre els imponents penya-segats del Parc Natural del Garraf, sempre amb el Mediterrani com a teló de fons. Un paisatge de pel·lícula. Literalment.

Sense anar més lluny, Daniel Monzón va utilitzar aquesta ruta com a escenari per a l'adaptació cinematogràfica de Les lleis de la frontera, de Javier Cercas. Però no ha estat l'única.

Espai promocionat

La carretera ha estat escenari d'altres produccions cinematogràfiques, anuncis i fins i tot sèries. Tot per la seva espectacular combinació de perillositat i bellesa paisatgística. Una cosa que la Garraf Film Commission promociona com a localització per a produccions de tot tipus.

Però si alguna cosa ha alimentat la fama d'aquesta carretera més enllà dels seus paisatges són les llegendes que circulen al seu voltant. Més concretament, la de la "nena de la corba".

La llegenda de la nena de la corba

Explica el relat popular que el seu nom és Melinda i que s'apareix al costat de la carretera durant la nit fent autostop. Alguns conductors asseguren haver-la vist.

Diuen que la menor també apareix caminant sola en alguna d'aquestes corbes, sempre demanant ajuda.

En algunes versions, la nena desapareix en pujar al vehicle. En d'altres, la història és molt més tètrica, perquè la menor explica tot el que li va passar.

Melinda hauria nascut després de la mort de la seva mare, viscut en una casa propera a Jafra, un poble abandonat proper al Garraf, i caigut en un pou. Una altra versió sosté que va morir tràgicament quan viatjava amb el seu pare per aquesta carretera.

Relats sense proves

Després de senyalar la corba del succés, sigui per advertir al conductor que extremi la precaució o per indicar el lloc de l'accident, la nena desapareix. Segons la llegenda, quan el conductor mira enrere per comprovar què ha passat amb ella, perd el control del vehicle i cau al mar.

Òbviament, com passa amb tantes llegendes de carretera repartides per Europa, mai ha existit cap prova que confirmi aquests testimonis. En qualsevol cas, el relat ha passat de generació en generació.

Què es pot veure al trajecte

El que sí es pot veure durant el recorregut són penya-segats, platges amagades i el perfil del Mediterrani. També es troba el singular conjunt arquitectònic de les Caves Güell, a Garraf, una de les obres més cridaneres vinculades a Gaudí.

El mateix Parc Natural del Garraf ofereix nombroses rutes senderistes que parteixen des de diferents punts propers a la carretera i permeten explorar coves, dolines, barrancs i antics camins rurals que travessen el relleu càrstic i les muntanyes calcàries del massís.