El volcà ocult de la Costa Brava que va passar desapercebut durant milions d'anys: un secret geològic amagat entre muntanyes, camps i mar
Una investigació de fa menys de 30 anys va donar amb aquestes restes magmàtiques
Més informació: El poble medieval perfecte per visitar a la primavera: carrers empedrats, castell del segle XI i a 15 quilòmetres de la platja
Notícies relacionades
- El paratge natural més màgic de Girona: esquerdes gegants, fòssils mil·lenaris i un bosc de fades
- La cova dels 8.000 anys d'història única a Espanya: art rupestre i Patrimoni de la Humanitat amb figures humanes i animals
- Sembla els Estats Units però és Tarragona: aquesta ciutat costanera es transforma en Miami i acull els Beatles
Poques vegades un paisatge tan quotidià amaga una història geològica tan singular. Mentre que ja està assumit que la Garrotxa és la zona volcànica de Catalunya per excel·lència, pocs saben que a la Costa Brava s'hi amaga també un volcà.
És normal. Ningú ho va saber tampoc fins fa uns 26 anys, quan es va descobrir que un accident geogràfic del Montgrí era, en realitat, un antic volcà.
Ningú no ho va percebre perquè, a simple vista, no ho sembla. Trenca amb la imatge clàssica de con volcànic i cràter fumejant. D'aquí que ningú no s'hi fixés.
Tanmateix, sota aquesta forma enganyosa s'hi troba un dels episodis volcànics més desconeguts del litoral català: el volcà de l’Aixart.
Qui el va descobrir
Va ser gràcies als treballs de camp realitzats pels geòlegs Lluís Pallí i Carles Roqué que, a finals del segle XX, es van identificar les primeres evidències que contradeien la interpretació tradicional.
Aquella depressió el·líptica del Montgrí, considerada durant anys una dolina típica de terrenys calcàris, va revelar la presència de materials inequívocament volcànics: bretxes, toves i basalts de tonalitats gris fosc.
Per què va passar desapercebut
La troballa va obligar a replantejar completament la lectura geològica del lloc. Res feia pensar fins llavors que podia tractar-se d'un volcà. No hi havia con ni cap altre tret evident.
La forma del terreny encaixava perfectament amb les dolines, estructures freqüents en massissos calcàris com el del Montgrí, on la dissolució de la roca genera cavitats i enfonsaments.
Les Illes Medes des del Montgrí EMPORDÀ TURISME
A més, l'absència de relleus volcànics evidents dificultava encara més la seva identificació. En realitat, no es tracta d'un cràter, sinó de les restes d'una antiga xemeneia volcànica que ha estat profundament transformada per l'erosió al llarg de milions d'anys.
Aquest procés ha donat lloc a un fenomen conegut com a topografia inversa. A diferència del que és habitual, on els materials volcànics formen relleus elevats, en aquest cas la xemeneia ha quedat com una depressió respecte a l'entorn.
Com es veu
La raó es troba en la diferent resistència de les roques: els materials volcànics, més alterats i erosionables, han estat rebaixats amb més facilitat que les calcàries que els envolten.
El resultat és un espai enfonsat que amaga el seu veritable origen sota una aparença enganyosament simple. De fet, fins i tot molts visitants de la zona mai no s'hi fixen.
De quan és
Però d'on surt? La història del volcà de l’Aixart es remunta al Miocè superior, fa més de sis milions d'anys, en un context geològic marcat per intensos processos tectònics.
Durant aquell període, la fractura de l'escorça al marge mediterrani va permetre l'ascens de magma cap a la superfície. Aquestes manifestacions volcàniques no van ser uniformes, sinó disperses, i van afectar diverses zones de les comarques de Girona.
Gola del Ter, a Torroella de Montgrí COSTA BRAVA TURISME
Encara que l'activitat volcànica més coneguda de Catalunya es concentra a la Garrotxa, l'Empordà també va formar part d'aquest escenari dinàmic. El problema és que aquí, més a prop de la costa, gran part d'aquests materials volcànics van ser erosionats o van quedar coberts per sediments més recents.
Això explica per què afloraments com el de l’Aixart són tan poc evidents i, alhora, tan valuosos des del punt de vista científic.
Característiques del terreny
La seva singularitat rau, a més, en el fet de trobar-se incrustat en materials mesozoics, una circumstància poc habitual a la regió.
La morfologia actual de l'enclavament reforça aquesta sensació de discreció. Es tracta d'una depressió de dimensions moderades, amb un fons relativament pla que ha estat utilitzat com a terreny agrícola.
Atenta observació
Els seus marges amb prou feines s'eleven uns metres sobre el nivell interior i, en alguns punts, queden parcialment ocults per construccions tradicionals de pedra seca.
Només una observació atenta permet identificar els afloraments volcànics als marges, on els materials emergeixen de forma fragmentària abans de desaparèixer sota sediments més recents.
Per això, en contrast amb altres paisatges volcànics més espectaculars de Catalunya, l’Aixart no té tanta fama. Però precisament aquesta discreció ofereix una perspectiva diferent per a qui visita el Montgrí.
Així mateix, aquesta escassa notorietat ha permès desenvolupar investigacions més tranquil·les sobre el terreny. Treballs que han contribuït a ampliar el coneixement sobre l'extensió real del vulcanisme a la província de Girona i que ofereixen una imatge diferent de l'Empordà i de la Costa Brava.
