L'últim convent de clausura de Lleida: femení, del segle XVII i fabricant d'hòsties per a tota Catalunya

La visita del papa Lleó XIV ha posat el focus en algunes esglésies i convents catalans no tan coneguts. El Palau Episcopal de Barcelona, davant de l'església de Sant Felip Neri, i l'església de Sant Agustí són un clar exemple.

Han quedat fora moltíssims altres temples de la ciutat i gairebé tots els de fora de Barcelona, a excepció del Monestir de Montserrat, que va visitar aquest 10 de juny. Ni Tarragona, ni Girona ni Lleida el van veure passar.

Era una visita llampec, el temps era limitat i no podia arribar a tot. I ha estat una llàstima, perquè això ha fet que, per exemple, deixés de passar pel convent que durant dècades va proveir d'hòsties consagrades a bona part de Catalunya.

Es diu La Caparrella i es troba als afores de Lleida. Darrere els seus murs viu una de les comunitats religioses més singulars de la ciutat: les Carmelites Descalces. Elles són les habitants de l'últim convent femení de clausura actiu a la diòcesi lleidatana.

Més de 400 anys

La seva història es remunta a més de quatre segles enrere, encara que l'edifici actual és molt més recent.

La presència carmelita a Lleida està documentada des del segle XVII. Aquella primera comunitat es va establir al nucli urbà i, com va passar amb molts convents de l'època, la seva trajectòria va estar marcada pels conflictes històrics, les transformacions urbanes i els canvis socials que van afectar la ciutat durant segles.

Un monestir funcional

Amb el temps, i després de diverses vicissituds, la comunitat va acabar traslladant-se fora del centre urbà, on es va consolidar l'actual monestir de La Caparrella.

L'edifici que avui acull les religioses no destaca per una arquitectura vistosa; més aviat és una construcció funcional, pensada per a la vida contemplativa moderna.

Això no treu que el monestir disposi dels espais essencials de la clausura: l'església, les cel·les, les dependències comunitàries i les zones de treball. Tot plegat organitzat sota el principi d'aïllament de l'exterior que defineix la vida de l'ordre.

La comunitat està formada per menys d'una desena de religioses, diverses d'elles d'edat avançada.

Convent de clausura

El seu dia a dia segueix el ritme propi del Carmel Descalç, centrat en l'oració, el silenci i la vida comunitària.

La clausura és estricta: les sortides a l'exterior són excepcionals i es limiten a motius de salut o necessitat. Això no impedeix que, d'alguna manera, mantinguin contacte amb l'exterior.

Fabricació de les hòsties de Catalunya

Durant dècades, un dels pilars econòmics del convent va ser la elaboració artesanal d'hòsties de consagrar. Des de La Caparrella es produïen milers d'oblees destinades a parròquies, convents i diòcesis de tota Catalunya.

Les monges sempre van defensar que era una feina compatible amb la vida contemplativa i habitual en moltes comunitats religioses, que trobaven en aquesta activitat una forma de sosteniment sense abandonar el seu règim de clausura.

El procés de fabricació seguia un sistema senzill i meticulós, basat en farina i aigua, cocció i tall. Aquestes hòsties es distribuïen posteriorment a diferents punts del territori, arribant fins i tot a grans celebracions religioses en què la demanda era especialment elevada.

Durant anys, el convent de Lleida es va convertir en un dels pocs centres especialitzats en aquest tipus de producció a Catalunya. D'aquí que adquirís certa notorietat.

Adéu a la feina

Tanmateix, els darrers anys la comunitat ha deixat de realitzar aquesta activitat, encara que no per voluntat pròpia. El reduït nombre de religioses i l'envelliment dels seus membres han fet inviable mantenir un procés que requeria una dedicació constant.

Ara es limiten a atendre el monestir, cuidar de la comunitat i pregar, asseguren. Tot plegat amb un perfil discret i una relació limitada amb l'exterior. Ara que ja no fabriquen hòsties, encara més.

Malgrat això, el convent continua sent un punt de referència espiritual a Lleida i l'últim testimoni actiu d'una presència carmelita que ha travessat més de quatre segles d'història a la ciutat.