La ruta secreta de Montserrat: 8 quilòmetres de recorregut amb dues coves, una roca suspesa i un dels millors miradors naturals de Catalunya

Aquesta excursió no té cim. No hi ha una creu, ni un pic, ni un final evident. El seu valor està en una altra part: en la transformació progressiva del paisatge i en la manera en què aquest es revela per capes.

Dues coves. Un bosc. I un arc de pedra que obre l’horitzó des d’un lloc màgic: Montserrat, una muntanya que sembla dissenyada per exagerar.

Pics que s’eleven com dits de pedra, parets verticals que canvien de color amb la llum del dia i senders que es perden entre boscos i agulles rocoses.

Però més enllà dels itineraris més coneguts, existeix una ruta menys transitada que condensa en poques hores tot allò que fa singular aquest massís: bosc, coves i un dels miradors naturals més impactants de Catalunya.

Una ruta, dues coves

L’excursió enllaça dues cavitats molt diferents entre si, la Cova del Cabrit i la Cova de l’Arcada, en un recorregut que sembla endinsar-se en la intimitat del bosc per obrir-se sobre una vall.

L’inici del camí és gairebé el d’una ruta qualsevol, per un bosc d’alzines, pins i senders de terra que poc té a veure amb els dits rocosos que caracteritzen els cims de Montserrat.

Sender per a l’estiu

La roca és a prop, però encara roman amagada sota la vegetació, que ofereix un ambient silenciós i una ombra constant, perfectes per resguardar-se de la calor quan pugen les temperatures.

És el tipus d’inici que no anticipa el que vindrà després: un parell de coves que un no espera trobar.

La primera que apareix és la Cova del Cabrit, una cavitat petita, recollida i gairebé camuflada a la paret rocosa.

És cert que no té la monumentalitat d’altres punts de Montserrat, però això és precisament el que la fa diferent i més atractiva. A més, convida al recolliment en una muntanya com aquesta.

La Cova del Cabrit

El seu interior és fosc i fresc, amb una sensació d’abric natural. A alguns els produeix una certa inquietud; a altres els desperta una sensació gairebé mística, quelcom habitual en una zona tan vinculada a l’espiritualitat.

En qualsevol cas, aquesta cavitat no convida a aturar-s’hi massa temps, però sí a observar i entendre millor el paisatge.

Del bosc a la roca

A partir d’aquí, el sender guanya alçada i perd frondositat. La roca apareix i s’imposa amb més presència, mentre el paisatge comença a insinuar la Montserrat que tothom coneix.

Alhora, el camí es torna més exposat, però també ofereix millors vistes. La vall comença a intuir-se entre els clars del bosc.

Llavors, sense previ avís, apareix la Cova de l’Arcada. No és una cova a l’ús, tancada, sinó un gran arc natural que s’obre directament cap al paisatge. És una mena de finestra excavada a la pedra.

L’impacte és immediat. La roca forma una mena de marc gegantí a través del qual es desplega la vall de Montserrat i el relleu de l’entorn.

La Cova de l’Arcada

La llum, depenent del moment del dia, transforma el lloc en un espai canviant: daurat a la tarda, més dur i contrastat al migdia, i suau i difús els dies ennuvolats.

Així es gaudeix de dos mons: el de l’interior mineral de Montserrat i el del verd paisatge obert de la vall. Això sí, cal anar amb precaució si es té vèrtigen: aquí no hi ha baranes ni estructures artificials. Només roca i buit. En qualsevol cas, no és un mirador construït, és un mirador descobert.

Com arribar-hi

Després comença el descens, que es pot fer desfent el camí recorregut o per altres senders. Per opcions no serà. Igual que per formes d’arribar-hi.

S’hi pot accedir amb cotxe per l’A-2 fins a la sortida de Collbató o El Bruc i seguir les indicacions fins a la zona de Can Jorba, punt de partida habitual d’aquesta excursió. Una altra opció és agafar els trens de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC), baixar a Monistrol de Montserrat i, des d’allà, completar el recorregut fins a Collbató o Can Jorba en taxi o autobús local.