Sembla Sardenya, però és Espanya: el poble pescador de la Costa Brava amb arquitectura modernista i un castell del segle XI

Té sentit comparar Sardenya amb qualsevol racó de la Costa Brava. Ambdues estan banyades pel mateix mar i, a les dues regions, la vida gira entorn del Mediterrani i del turisme.

Una altra de les similituds entre l’illa italiana i el litoral de Girona és la barreja d’història, arquitectura i tradició marinera. Si Càller conserva ruïnes romanes, Empúries presumeix de jaciments grecoromans. I si Itàlia té els seus palaus històrics, Begur aporta palauets modernistes i cases indianes.

No són dues gotes d’aigua, però sí dos territoris costaners amb moltes similituds. I un dels llocs on més es percep aquesta connexió és Begur.

La seva ubicació, entre penya-segats de granit i boscos mediterranis, recorda alguns petits pobles sards, mentre que el seu nucli urbà conserva bona part de la seva herència històrica.

Un poblet costaner

Begur manté, a més, unes dimensions reduïdes: tot just supera els 4.000 habitants censats. Tanmateix, durant l’estiu l’afluència turística augmenta considerablement.

Més enllà de la massificació estival, el municipi mai no ha renunciat a la seva essència marinera. A les seves cales segueixen apareixent petites barques fondejades davant del mar. La imatge s’ha convertit ja en una autèntica postal mediterrània… i també en carn de stories d’Instagram.

Un castell protegit

Després hi ha el llegat arquitectònic. El Castell de Begur és la gran joia medieval del municipi. Construït originalment al segle XI, aquest monument ha estat declarat Bé Cultural d’Interès Nacional.

Encara que va quedar parcialment en ruïnes després de les Guerres Napoleòniques, l’estructura actual encara conserva murs i plataformes defensives que avui funcionen com un espectacular mirador natural.

Des del seu cim es poden contemplar les Illes Medes, la extensa platja de Pals i, en els dies més clars, la silueta del Cap de Creus.

L’accés principal es fa a peu mitjançant un sender serpentejant que parteix de la Torre de Sant Ramon i travessa zones de vegetació mediterrània dominades per pins i romaní.

Com és el poble

Altres punts panoràmics destacats del municipi són el mirador de Sant Ramon i el de Carmen Amaya, dedicats a la memòria històrica i cultural del poble.

I no són els únics records del passat de Begur. Els seus carrers encara conserven exemples d’arquitectura indiana que remeten a un passat tan pròsper com controvertit.

Llegat indià

Durant el segle XIX, una part important de la població va emigrar a Cuba i Puerto Rico a la recerca de fortuna.

Aquells que van tornar amb diners van aixecar mansions d’estil colonial i modernista que avui conviuen amb l’arquitectura medieval de pedra.

Aquesta herència s’aprecia en edificis com la Casa Térmens (1869), la Casa Bonaventura Caner Bataller, el Casino Cultural o la Casa Pi Carreras (1902), actual seu de l’ajuntament.

Tots ells es poden visitar seguint una ruta senyalitzada que permet descobrir aquests immobles i apreciar elements com sostres alts, pintures murals i patis interiors.

Ruta pel municipi

L’importància d’aquest llegat és tal que cada mes de setembre se celebra la Fira dels Indians, una festa que commemora el vincle històric del municipi amb Amèrica.

Tot i que Begur no viu únicament del seu passat: també ho fa del seu present i, sobretot, del seu paisatge mediterrani.

Les platges

El litoral de Begur és conegut per les seves platges d’aigües turqueses, molt similars a les de Sardenya. El municipi compta amb mitja dotzena de cales, totes elles connectades pel famós Camí de Ronda, un sender costaner que voreja els penya-segats de la zona.

Entre les platges més conegudes destaquen:

• Aiguablava: situada al sud, és la platja més famosa per la seva sorra fina i les seves aigües poc profundes, envoltada de formacions rocoses i vegetació mediterrània.
• Sa Tuna: un antic nucli de pescadors que conserva barques de colors a la vora i manté una autèntica atmosfera marinera.
• Sa Riera: la platja més extensa del municipi, de caràcter familiar i situada a la zona nord.
• Aiguafreda: una cala protegida entre penya-segats, caracteritzada per la seva tranquil·litat i el seu entorn boscós.
• Illa Roja: una platja de caràcter salvatge i ambient naturista, famosa per la gran roca rogenca que emergeix al costat de la vora.

Com arribar-hi

Un dels factors que permet que Begur conservi part d’aquesta essència mediterrània és la seva ubicació. No està massa lluny de Barcelona, tot just una hora i mitja en cotxe, encara que l’accés a les platges obliga a recórrer carreteres sinuoses.

La major part del trajecte es fa per l’autopista AP-7, que s’abandona a l’alçada de Maçanet de la Selva. Des d’allà s’enllaça amb la C-35 i posteriorment amb la C-31 en direcció a Palamós, fins a agafar el desviament per la GI-653 que condueix directament a Begur.