El castell medieval espanyol que no es pot visitar: del segle XI, obert només per a ús privat i rodatges televisius
La fortalesa, amb un gran pati central, acull esdeveniments i s'ha convertit en un excel·lent plató
Més notícies: El poble de 8.000 habitants convertit en el refugi de Rosalía: cirerers, vinyes i vistes a Montserrat
Notícies relacionades
- El poble medieval espanyol perfecte per recórrer a peu: llegendes, batalles, Conjunt Històric amb 70 habitants i un castell del segle IX
- Ni Manresa ni Igualada: el centre de Catalunya està en un poble de menys de 300 habitants que es pot recórrer a peu
- El poble del Pirineu ideal per recórrer a peu: cascades d'aigua cristal·lina i una joia del segle XVI a dues hores de Lleida
Castells a Catalunya n'hi ha molts. Tots expliquen una història i molts d'ells estan oberts al públic. Encara que no tots.
A només 30 quilòmetres de Barcelona i a la vora del riu Ripoll, hi ha una particular fortalesa del segle XI que només obre per a esdeveniments, ús privat i produccions televisives com la sèrie Ermessenda.
No és pel seu estat. Tot i estar datada a l'any 1010, aquesta fortificació roman intacta. Potser perquè no admet visites públiques.
El seu nom, Clasquerí, prové de la família que va administrar el castell fins al 1788, quan Antoni de Meca va morir sense descendència i el seu patrimoni va passar als Sentmenat i, posteriorment, als Fontcuberta, propietaris actuals que conserven certs privilegis feudals a la vila de Castellar del Vallès. D'aquí que també es conegui com el Castell de Castellar.
Com és el castell
El castell presenta planta trapezoïdal amb dues torres i un pati central que inclou un pou i escales d'accés al primer pis. Dues ales afegides i una torre a l'angle completen el conjunt, format per planta baixa i dos pisos.
La seva configuració actual prové de les reformes executades per Guerau de Clasquerí el 1335, juntament amb intervencions de finals del segle XIX i principis del XX. De la seva fase altmedieval només es conserva l'arc d'entrada de mig punt.
Què té
La capella de Santa Bàrbara, integrada al recinte, consta d'una nau d'estil gòtic amb absis de mig decàgon, elevat exteriorment amb petites merlets esglaonats. Conté pintures murals de l'artista barceloní Pere Serafí, realitzades el 1548.
La posició estratègica del castell al costat del riu Ripoll el va situar com a punt defensiu des del segle X, protegint l'accés a la vall des de Barcelona.
![Torre de Clasquerí](["https:\/\/a2.elespanol.com\/cronicaglobal\/2026\/05\/05\/actualitat\/1003742758168_16050629_2361x1758.jpg"])
Torre de Clasquerí WIKIPEDIA
Els primers documents que el mencionen daten del segle X, amb referències al castrum kastellare al voltant de l'any 912.
L'any 939, Ovasi i Osiana van donar un alou dins del seu terme al comte Sunyer, i el 955 el comte Miró el va cedir al monestir de Sant Cugat del Vallès.
Història de la fortalesa
Entre 1020 i 1030 va formar part de béns matrimonials entre Adaleda de Claramunt i Guillem de Montcada. El 1048, la comtessa Ermessenda el va deixar en herència al monestir de Sentmenat.
A mitjans del segle XI, Odgers, abat de Sant Llorenç del Munt, va adquirir l'església i el castell, completant-se la seva construcció el 1063. El 1136, Ramon Berenguer IV el va incloure entre els 14 castells confiats al senescal Guillem Ramon.
Canvi de mans
L'any 1202, Pere I va atorgar aquestes fortaleses a Guillem de Montcada, passant el castell per mans de la noblesa catalana fins al 1310, quan Gaston de Moncada el va donar a Pere de Clasquerí, origen de la seva denominació actual.
Durant l'Edat Mitjana va canviar de mans entre comtes, abats i nobles catalans, consolidant-se com a senyoria dels Clasquerí durant diversos segles.
![Castell de Claresquí](["https:\/\/a2.elespanol.com\/cronicaglobal\/2026\/05\/05\/actualitat\/1003742758170_16050650_1900x1200.jpg"])
Castell de Claresquí
A la Baixa Edat Mitjana va participar en les lluites entre la Corona d'Aragó i senyors feudals locals.
Després d'extingir-se la línia directa dels Clasquerí, el seu patrimoni es va integrar en xarxes nobiliàries més àmplies, mantenint-se en propietat privada fins a l'actualitat.
De residència a plató
Històricament, el castell va funcionar com a residència senyorial, centre administratiu feudal i lloc de culte. La capella de Santa Bàrbara conserva el seu ús religiós, mentre que el recinte principal es destina a activitats privades, tot i que no es permet l'accés públic general.
El castell acull esdeveniments puntuals com congressos, concerts i gravacions televisives. Aquests usos mantenen activa l'estructura sense alterar la seva condició de propietat privada.
Com arribar-hi
L'accés al recinte queda restringit als propietaris, els seus convidats i els organitzadors d'activitats autoritzades. La vila de Castellar del Vallès, situada a 30 quilòmetres de Barcelona, s'arriba per la C-17 en direcció a Vic.
Des del centre de la ciutat, el trajecte en cotxe dura uns 35 minuts. Hi ha connexions de tren de Ferrocarrils de la Generalitat des de Plaça Catalunya fins a l'estació local.
