El poble espanyol perfecte per recórrer a peu: nucli històric amb un dels monestirs més grans d’Europa declarat Patrimoni de la Humanitat

Hi ha pobles que passen desapercebuts tot i ser molt turístics. Com s’entén això? Són de mida reduïda i els seus monuments són tan importants que els eclipsen.

Això és precisament el que passa amb Poblet. Es tracta, en realitat, d’una extensió poblacional del terme municipal de L’Espluga de Francolí (Tarragona). Però ningú en parla; tothom es centra en el seu famós monestir.

Confirmat per la ciència: l’arbre més alt de Catalunya està a Girona, fa més de 50 metres i no és ni una faig ni un eucaliptus

Es tracta d’un poblet tan petit que es pot explorar en una hora a peu. L’important és deixar-se impregnar per l’ambient, seure a respirar la pau de les seves places ombrívoles, beure de les seves antigues fonts i contemplar les vistes panoràmiques de les vinyes i oliveres que envolten la vall.

La vida local gira entorn del monestir, és cert, però l’agricultura i el vi, amb cellers com els de Codorníu, són una altra de les seves bases econòmiques.

Ruta històrica

Camins propers connecten el poble amb rutes de la Ruta del Cister, permetent estendre la visita a peu cap a altres monestirs com Santes Creus o Vallbona de les Monges.

Tot i que, sens dubte, el protagonista del poble és el seu monestir, un dels icones de les terres catalanes: el Reial Monestir de Santa Maria de Poblet.

L’origen de la seva fama

Des que va tancar a principis d’aquesta dècada, molts han pensat que mai va tornar a obrir, però aquest temple de l’orde cistercenc segueix obert i bé mereix una visita.

Considerat un dels monestirs més emblemàtics dins de la Ruta del Cister, els orígens d’aquest enclavament es remunten a l’any 1149, quan Ramon Berenguer IV el va lliurar als monjos d’una abadia francesa. No obstant això, no va ser fins al segle XIV quan va assolir el seu màxim esplendor, acollint més de 140 religiosos i convertint-se en panteó reial.

Vimbodí i Poblet

Un dels moments més delicats de la seva història va arribar cinc segles després, amb la desamortització de Mendizábal de 1835, època en què va ser abandonat. Després de viure aquest període fosc, el temple va tornar a recuperar la seva activitat de culte i un gran nombre de monjos van començar a retornar-hi.

A partir de 1930, el Monestir de Poblet va començar la seva restauració, en la qual cal destacar la remodelació de la seva església, fidel a l’art cistercenc. Deu anys més tard va tornar a reunir alguns monjos de l’orde.

Què veure

El temps de construcció d’aquest gran monument fa que en el conjunt arquitectònic hi convisquin estils completament diferents, del Renaixement al Barroc i, tot i així, l’harmonia hi impera. Un fet que li ha valgut ser reconegut com a Patrimoni de la Humanitat per la Unesco des de 1991.

Avui no totes les seves instal·lacions es poden visitar perquè estan sota la custòdia dels propis monjos que habiten aquesta abadia, però el seu encant arquitectònic, especialment el de les seves columnes i vitralls, i la bellesa del seu entorn segueixen cridant l’atenció del turisme.

Arquitectura increïble

En ingressar al monestir, els visitants són rebuts per la Capella de Sant Jordi, que data del segle XV i alberga la Porta Daurada, que s’obre a la Plaça Major i a l’Església de Santa Maria. Entre les joies del monestir destaca la seva església, on el retaule de l’altar major, una obra renaixentista en alabastre blanc creada per Damià Forment, atrau totes les mirades.

La capella gòtica de Sant Jordi es va erigir en època d’Alfons el Magnànim (segle XV), i juntament amb la monumental porta reial, una imponent construcció gòtica flanquejada per dues torres octogonals, no passa desapercebuda avui dia.

Monestir de Poblet Els apunts del viatger

En el seu interior també s’hi alberguen diversos sepulcres reials, situats al creuer del monestir. Aquesta Capella Reial va ser sol·licitada per Pere IV al segle XIV i hi trobem els fèretres de Jaume I, Pere IV el Cerimoniós juntament amb les seves tres esposes, Ferran I d’Antequera i la seva esposa Elionor, Alfons II el Cast, Joan I acompanyat de les seves dues esposes, Joan II i la seva segona dona, Martí I l’Humà i Alfons V el Magnànim.

El claustre, la sala capitular i el templet del lavabo són altres meravelles que es poden admirar en aquest monestir. A més, el palau, construït per ordre de Martí l’Humà, alberga un museu actualment.

Quan anar-hi

Finalment, cal destacar una de les dades més curioses i desconegudes d’aquesta abadia: el seu antic menjador comú, del segle XIV, que posteriorment es va convertir en un celler destinat a la producció de vi. Actualment, aquest celler està gestionat per una coneguda marca de cava, Codorníu.

Tot això es pot visitar al llarg de tot l’any. A hivern, del 15 de setembre al 14 de juny, l’horari és de dilluns a dissabte de 10 h a 12:30 h i de 15 h a 18 h. Els diumenges i festius, de 10:30 h a 12:30 h i de 15 h a 18 h. A estiu, del 15 de juny al 14 de setembre, és de dilluns a dissabte de 10 h a 12:30 h i de 15 h a 18:30 h. Els diumenges i festius, de 10:30 h a 12:30 h i de 15 h a 18:30 h.

Com arribar-hi

Per arribar al monestir, la població més propera és L’Espluga de Francolí, a menys de 5 quilòmetres i, des d’allà, les indicacions són precises i intuïtives, de manera que si s’utilitza com a punt de referència no hi haurà cap problema per arribar al conjunt cistercenc.

Des de Girona i Barcelona, el més pràctic és agafar l’AP-2 i sortir a l’Espluga. Si es ve des de Lleida, també es pot optar per la N-240, la mateixa opció que tenen els qui arriben des de Tarragona.