Sembla Hogwarts, però és de Gaudí: l’edifici monumental de més de 1.500 m2, 4 plantes i 4 torres que transporta a un món màgic

Quan es parla d’Antoni Gaudí, la imatge que sovint s’associa és la de Barcelona i les seves obres emblemàtiques: la Sagrada Família, la Casa Batlló, la Casa Milà o el Palau Güell. Tanmateix, l’arquitecte de Reus va deixar també empremta fora de Catalunya, amb projectes com el Capricho de Comillas a Cantàbria o la Casa Botines a Lleó.

D’entre ells destaca el Palau Episcopal d’Astorga, una construcció singular que trenca amb el seu modernisme habitual per adoptar un estil neogòtic i que recorda un castell medieval tret d’un conte.

El poble espanyol on va créixer Rosalía: amb més de 8.000 habitants, vistes a Montserrat i una església parroquial del segle XIX

Situat al cor d’Astorga, aquest edifici monumental va sorgir d’un encàrrec particular i travessa una història marcada per un incendi, l’amistat entre paisans i tensions institucionals.

Tot i que Gaudí no el va arribar a completar, el seu disseny original defineix la major part de l’estructura, que avui es presenta com un dels exemples més peculiars de la seva obra extrcatalana.

Un incendi que ho va canviar tot

La gènesi del projecte es remunta a 1886, quan un incendi va destruir l’antic palau episcopal d’Astorga. El bisbe acabat de nomenar, Joan Baptista Grau i Vallespinós, també de Reus, va quedar sense residència oficial. Coneixedor del talent de Gaudí, Grau va veure en ell el candidat ideal per reconstruir l’edifici.

El desembre de 1888, l’arquitecte va viatjar a Astorga per examinar el solar i estudiar l’arquitectura local. La seva proposta va ser aprovada pel Ministeri de Foment l’any següent, i la primera pedra es va col·locar el 24 de juny de 1889.

Profecia de Gaudí

Les obres van avançar amb fluïdesa fins al 1893, quan va morir el bisbe Grau. La nova Junta Diocesana va entrar en conflicte amb Gaudí per diferències creatives i econòmiques, cosa que va portar l’arquitecte a abandonar el projecte.

Gaudí va deixar escrita una profecia que es compliria: “Seran incapaços d’acabar-lo i de deixar-lo interromput”. En efecte, les obres van quedar paralitzades durant anys.

Palau Episcopal d’Astorga CANVA

Com és el castell

L’any 1905, el bisbe Julián de Diego va intentar sense èxit que Gaudí tornés. Finalment, el projecte el va acabar Ricardo García-Guereta el 1913, afegint la planta superior amb un estil més sobri.

El Palau Episcopal ocupa més de 1.500 metres quadrats distribuïts en quatre plantes: soterrani, planta baixa, planta noble i superior. Un jardí exterior acull peces ornamentals originals que Gaudí no va incorporar a l’edifici.

Un castell neogòtic de granit del Bierzo

Construït en granit del Bierzo, el palau presenta quatre façanes flanquejades per torres. Les principals destaquen per finestres apuntades que evoquen temples gòtics, mentre la coberta d’ardoisa a dues aigües es remata amb una balustrada.

L’accés principal és un pòrtic monumental amb arcs abocinats que formen una cúpula de petites pedres. Un pont de granit connecta amb la catedral, creuant el fossat, i una altra sortida dona al passeig de la muralla.

Disseny interior

La planta interior segueix una creu grega inscrita en un quadrat, fidel al disseny gaudinià. Tot i que l’estil neogòtic marca la pauta, l’empremta personal de l’arquitecte es percep en la combinació d’elements medievals, palatins i simbòlics, allunyada de les seves formes orgàniques habituals.

El soterrani acull avui el museu epigràfic i lapidari. La planta baixa reuneix espais administratius i un gran hall central. La planta noble, la més representativa, inclou el Saló del Tron, el Menjador de Gala, la Capella privada del bisbe i les seves estances personals. Voltes, vitralls i detalls decoratius creen un joc de llums que impregna l’ambient de solemnitat i misteri.

Menjador del Palau Episcopal d’Astorga PALACIO EPISCOPAL DE ASTORGA

La planta superior, obra de García-Guereta, resulta més funcional i austera, contrastant amb l’opulència dels nivells inferiors. Aquesta diferència arquitectònica reflecteix les vicissituds del projecte, però no altera l’essència gaudiniana de l’estructura principal.

Un encàrrec atípic en l’obra de Gaudí

El Palau Episcopal d’Astorga suposa una raresa en la trajectòria de l’arquitecte. A diferència de les seves obres modernistes — corbes, naturalistes i policromades —, aquí predomina el neogòtic rectilini i monumental.

L’encàrrec va respondre a les necessitats d’un bisbe conservador i al context històric d’Astorga, ciutat amb forta tradició eclesiàstica i un passat romà visible en els seus mosaics i muralles.

Museu i símbol d’Astorga

Gaudí va adaptar el seu geni a un llenguatge més clàssic, incorporant però la seva mestria en la proporció, la llum i el simbolisme. El resultat és un edifici que fusiona allò medieval amb tocs personals, com les formes geomètriques precises i la integració paisatgística.

Des de 1961, el palau funciona com a Museu dels Camins, dedicat al llegat de la Via de la Plata. Acull col·leccions romanes, medievals i modernes que contextualitzen la història d’Astorga com a nus viari. Les visites permeten recórrer les seves estances restaurades i apreciar l’arquitectura en el seu conjunt.

En qualsevol cas, aquesta obra inacabada per Gaudí s’ha convertit en un dels icones de la ciutat lleonesa.