El poble espanyol que va enamorar Gaudí: mirador, ponts i jardins humits que recorden al Park Güell
Un dels elements més recognoscibles del conjunt és el pont d'arcs corbats construït amb pedra de l'entorn
També et pot interessar: El poble espanyol ideal per recórrer a peu: tradició vinícola, un santuari paleolític i amb la setena cova més llarga del món
Notícies relacionades
- El poble del segle XI ideal per menjar arròs i recórrer a peu: vila d'origen medieval amb bells paisatges vora el mar
- Sembla Sardenya, però és Espanya: el poble pescador de la Costa Brava amb arquitectura modernista i un castell del segle XI
- El poble pescador perfecte per recórrer a peu: té menys de 500 habitants, cales d’aigües cristal·lines i amb vistes al mar
La relació entre Antoni Gaudí i Catalunya no es limita a Barcelona. Encara que gran part de la seva obra es concentra a la capital catalana, l'arquitecte també va desenvolupar projectes en altres punts del territori.
En tots els casos en què el geni modernista va treballar fora de Barcelona, ho va fer vinculat a l'activitat industrial de principis del segle XX i al mecenatge de la família Güell.
Un d'aquests llocs és La Pobla de Lillet, un municipi del Berguedà (Barcelona) situat a l'entorn prepirinenc, on encara es conserven dues de les intervencions menys conegudes de l'arquitecte: el Xalet de Catllaràs i els Jardins Artigas.
La connexió entre Gaudí i La Pobla de Lillet es remunta a l'activitat de la família Güell a la zona. Els empresaris van impulsar la fàbrica de ciment Asland a Castellar de n’Hug i explotaven mines de carbó a l'entorn del Catllaràs.
Un encàrrec dels Güell
Per allotjar els enginyers encarregats de treballar en aquelles instal·lacions, Eusebi Güell va encarregar a Gaudí el disseny d'un edifici residencial en plena muntanya.
Així va néixer el Xalet de Catllaràs, construït a partir de 1902 i actualment reconegut com una de les obres de l'autor de la Sagrada Família.
Un xalet especial
L'edifici presenta trets diferents d'altres obres més conegudes de l'arquitecte. Adaptat al paisatge pirinenc, incorpora cobertes de pissarra i una estructura funcional pensada per a les condicions climàtiques de la zona.
Tot i així, el Xalet de Catllaràs manté elements característics del llenguatge gaudinià, com les línies corbes i les formes parabòliques.
Xalet del Catllaràs Europa Press
El xalet va perdre amb el temps la seva funció original i actualment forma part del patrimoni arquitectònic vinculat al modernisme industrial català. Ara es pot visitar, cosa que no succeïa dècades enrere.
Però aquesta no és l'única obra de Gaudí a la zona. Per a la construcció d'aquest projecte, l'arquitecte es va allotjar a casa de la família Artigas i va saber com agrair-los-ho.
Un jardí d'agraïment
Com a mostra d'agraïment per l'hospitalitat rebuda, va dissenyar per a ells un jardí monumental. Està situat al costat del riu Llobregat i té nom propi: Jardins Artigas.
Amb certs paral·lelismes amb el Park Güell, aquest espai verd intervingut està considerat l'únic jardí humit projectat per Gaudí.
Una aigua que inspira
L'aigua té un paper central en el recorregut: fonts, cascades i petits canals es distribueixen entre camins, ponts i estructures de pedra que recorden alguns elements presents al famós parc barceloní.
El conjunt també aprofita el relleu, la vegetació i les deus naturals de l'entorn per integrar arquitectura i paisatge.
Jardins Artigas JARDINS ARTIGAS
De tota manera, Gaudí no va executar personalment tota l'obra. L'arquitecte enviava des de Barcelona a artesans i paletes que havien treballat prèviament al Park Güell per desenvolupar els elements constructius del jardí seguint les seves indicacions i croquis.
Part d'aquells dibuixos originals es va perdre durant la Guerra Civil, encara que l'espai ha conservat bona part de la seva configuració.
Com són els jardins
Un dels elements més recognoscibles del conjunt és el pont d'arcs corbats construït amb pedra de l'entorn. També destaca La Glorieta, un mirador elevat des d'on s'observa el curs del Llobregat i el paisatge muntanyós del Berguedà.
A això s'hi suma una cova artificial equipada amb bancs de pedra i concebuda com a espai de contemplació integrat al jardí.
Elements especials
La Font de la Magnèsia constitueix un altre dels punts centrals del recorregut. L'ullal, vinculat històricament a aigües minerals, incorpora representacions simbòliques dels quatre evangelistes mitjançant figures animals.
L'àliga, el lleó i el bou formen part de les escultures distribuïdes pel jardí, mentre que una quarta representació, vinculada a l'àngel, estava prevista en el disseny original.
Pobla de Lillet Wikipedia
L'adaptació d'aquestes figures al paisatge respon a una de les idees recurrents en l'arquitectura de Gaudí: adaptar les construccions a les formes de la natura i utilitzar materials de l'entorn immediat.
Tot i que La Pobla de Lillet és molt més que l'obra de Gaudí. El poble conserva altres elements vinculats a la història del Berguedà.
Un tren especial
Un dels més populars és el Tren del Ciment. Aquest ferrocarril turístic connecta el municipi amb el Museu del Ciment de Castellar de n’Hug a través d'un recorregut històric entre muntanyes i boscos.
El poble també manté construccions històriques i barris desenvolupats en diferents etapes de creixement del municipi. Entre ells destaquen el barri de Les Coromines i el barri Firal, a més de l'església parroquial barroca del segle XVIII.
Tren del ciment
Què veure
També s'hi troba el monestir de Santa Maria de Lillet, un conjunt romànic del segle XII reformat posteriorment amb elements barrocs.
Davant seu apareix la capella de Sant Miquel, una construcció circular del segle XI considerada un dels exemples més singulars del romànic català per la seva planta i l'absència de finestres.
Com arribar-hi
Per conèixer La Pobla de Lillet s'hi pot arribar tant en tren com en cotxe. Des de Barcelona, el trajecte dura al voltant d'una hora i mitja. Es va per la C-16 en direcció Berga i posteriorment es pren el desviament cap a Guardiola de Berguedà i La Pobla de Lillet per la B-402.
Des de Girona, el viatge té una durada similar, encara que el recorregut canvia. En aquest cas es pren l'AP-7 en direcció Barcelona fins enllaçar amb la C-17 cap a Vic i Ripoll. Des d'allà es continua per la C-26 i la B-402 fins arribar al municipi.
