L'església més picant de la Garrotxa té una pica baptismal amb nus i serps: és del segle XI i està a mitja hora de Girona
Aquestes imatges enmig d'aquesta terra volcànica, es va erigir aquest petit temple de planta senzilla i imatges controvertides
Més notícies: Més de 1.000 anys d'història i una torre de 19 metres: el castell medieval que va resistir la Guerra dels Segadors
Notícies relacionades
- La ruta de 15 minuts per descobrir un imponent monestir del segle X: un espectacular mirador a més de 1.100 metres i a hora i mitja de Lleida
- El poble més bonic del món és a Catalunya: a 100 quilòmetres de Barcelona i és ideal per fer senderisme
- La ruta preferida de Cesc Escolà amb paisatges espectaculars: miradors, cascades i salts d'aigua de fins a 25 metres
L'església sempre ha perseguit el pecat. Adam i Eva ho recorden. A més, la institució és reticent al sexe fora del matrimoni; en canvi, no li molesta un nu.
Els dos protagonistes del Gènesi anaven nus al Paradís; tanmateix, les seves figures religioses apareixen ben tapades. Excepte en una església de la Garrotxa.
Als turons d'un petit poble de poc més de 200 habitants, Beuda, s'amaga una de les esglésies més picants de Catalunya. Desafia el decòrum catòlic i, a la seva pica baptismal, apareixen des de la ponzoñosa serp fins a imatges nues.
Potser això explica que sigui poc publicitada. Poca gent coneix res de Sant Feliu de Beuda. Es diu que és per la seva discreta arquitectura, però potser també els fa vergonya tant nu com hi ha al seu interior.
De quan és
L'església té una història mil·lenària que es remunta a principis del segle XI, a l'any 1004. En aquesta època hi va haver una profunda reorganització eclesiàstica dels comtats catalans.
L'Església buscava llavors afirmar la seva presència en territoris rurals recentment cristianitzats, estructurant comunitats camperoles disperses.
Com és
En aquest context, enmig d'aquesta terra volcànica, es va erigir aquest petit temple de planta senzilla. Es va fer adaptant el romànic llombard, estil italià caracteritzat per la seva robustesa i economia de mitjans.
Exteriorment, l'església presenta una nau única rectangular, coberta per volta de canó i rematada per un absis semicircular. El mur de l'absis articula un ritme subtil amb faixes verticals de pedra i arcuacions cegues, petits arcs que marquen la superfície sense necessitat d'escultura figurativa.
Una espadanya modesta corona el conjunt, suficient per a una campana parroquial, però lluny de la grandiositat de les catedrals.
L'interior manté aquesta essència: pedra nua, proporcions harmòniques i una llum tènue que filtra per buits reduïts. No hi ha malbaratament ornamental; tot està al servei de la funció litúrgica d'una comunitat agrària.
La pica baptismal
Tanmateix, al centre de l'espai, la pica baptismal del segle XII trenca la uniformitat amb relleus que narren un drama humà primordial i amaguen una sorpresa.
Esclopada en pedra local, la pica organitza el seu programa escultòric sota arcuacions que emmarquen quatre escenes principals, llegides d'esquerra a dreta.
Figures polèmiques
Obre la seqüència un home barbat, embolicat en túnica i capa, sostenint un llibre obert. Historiadors l'interpreten com a clergue, doctor eclesiàstic o símbol d'autoritat doctrinal, el guia que inicia el catecumenat.
El segueix un duo de figures femenines nues, assetjades per serps. Una resisteix amb braços en alt; l'altra, amb les mans unides en oració, rep la mossegada a l'orella. La serp, emblema bíblic de la temptació des del Gènesi, evoca el pecat original.
Pica baptismal de Sant Feliu de Beuda
La mossegada auricular al·ludeix a la seducció verbal, un motiu medieval que advertia contra xafarderies, heretgies i afalacs mundans. Aquestes dones, vulnerables en la seva nuesa, personifiquen la fragilitat davant el vici.
La sèrie culmina amb una parella nua de perfil, en gest íntim. Interpretada com a luxúria carnal o reiteració del pecat adàmic, tanca el cicle amb cruesa didàctica.
Motius similars a Catalunya
En el context baptismal, aquestes imatges funcionen com a memento: l'aigua renta no només el pecat original, sinó també la inclinació al mal que persegueix l'ésser humà.
Aquesta iconografia, audaç per a l'austeritat romànica, no és aïllada. Piques similars a Catalunya, com la de Sant Sadurní de Rotges, exploren temes eròtics-morals, reflectint preocupacions d'una Església que combatia supersticions paganes i fomentava la monogàmia cristiana. En una societat analfabeta, la pedra educava on la paraula no arribava.
Com arribar
Conèixer aquesta església és tota una experiència, i és fàcil fer-ho. N'hi ha prou amb acostar-se a Beuda, que està a mitja hora de Girona. Es va per la C-66 fins a enllaçar amb la GI-524, que condueix directament al poble.
Des de Barcelona, és una mica més: una hora i mitja. En aquest cas, el camí és semblant, només que cal agafar l'AP-7 fins a la sortida cap a Olot, continuar per la C-66 i seguir les indicacions.
