La cova convertida en hospital de guerra: una balma de 30 metres de llarg i una font d'aigua

Les coves sempre han estat un recurs natural aprofitat per l'ésser humà. Els primers homínids les habitaven i, en alguns punts de la geografia espanyola, servien d'habitatge fa no tants anys. A la Capadòcia turca, per exemple, encara hi ha hotels construïts en antigues cavitats.

Catalunya, a més, té una cova que, durant la Guerra Civil, va patir una transformació absoluta i es va convertir en un autèntic hospital de guerra.

No molts la coneixen. Està amagada entre les vinyes i les serres escarpades del Priorat i guarda més de mil anys d'història. És la Cova de Santa Llúcia.

Aquesta cavitat, de 30 metres de profunditat i 15 d'amplada, situada en el terme municipal de la Bisbal de Falset (Tarragona), ha estat testimoni de diferents etapes de la història del territori.

Batalla de l'Ebre

Per allí van passar eremites medievals, que van aprofitar la seva balma protectora i la font d'aigua natural que brolla en el seu interior per habitar-la.

Més tard es va convertir en una ermita on se celebraven diverses devocions populars. No obstant això, el seu moment de major protagonisme va arribar a l'estiu de 1938, en plena Batalla de l'Ebre.

Hospital improvisat

Era la matinada del 25 de juliol de 1938 quan va començar la darrera gran aposta militar de la República contra les forces franquistes. L'enfrontament es va prolongar durant mesos i va deixar un elevat nombre de ferits en ambdós bàndols.

Per atendre els milers de soldats afectats, es va desplegar una xarxa sanitària que incloïa punts de primers auxilis al front, quiròfans mòbils i centres d'evacuació a la rereguarda.

La Cova de Santa Llúcia, situada a la vora esquerra del riu Ebre, va formar part d'aquesta línia de suport al XV Cos d'Exèrcit. Es va transformar en un hospital de campanya republicà que va atendre nombrosos ferits en condicions molt difícils.

Equipada amb unes 100 llits, quiròfans, serveis de transfusió sanguínia i un generador elèctric per a la il·luminació, la cova va atendre tant a soldats com a civils ferits.

Les Brigades Internacionals

En el seu interior, la font natural subministrava aigua, mentre generadors improvisats il·luminaven les intervencions nocturnes. La cova es va convertir així en un símbol de la improvisació i la capacitat d'adaptació de la sanitat republicana durant el conflicte.

Les Brigades Internacionals, voluntaris procedents de més de 50 països que van sumar uns 40.000 efectius, també van participar en aquestes tasques. Infermeres, cirurgians i conductors d'ambulàncies britànics, nord-americans i francesos van treballar allí juntament amb personal sanitari català i de la resta d'Espanya.

Condicions de treball

Ho van fer en condicions precàries, encara que alguns dels seus mètodes, com les transfusions directes o una millor organització logística, van influir posteriorment en la medicina militar.

El Priorat sencer es va convertir en una ruta d'evacuació: masies, hostals i trens-hospital recollien ferits des del front. La cova, protegida per la seva altura i el seu camuflatge natural, va permetre atendre molts d'ells en un context de bombardejos constants.

Després de la victòria franquista el 1939, l'hospital va quedar en l'oblit. Durant dècades, la dictadura va silenciar aquests episodis i la cova es va omplir de runa.

No va ser fins al 1982 quan el Ajuntament de la Bisbal de Falset va iniciar la seva neteja. El consistori la va adquirir el 1991 per 12.000 euros, encara que durant anys l'espai no es va posar plenament en valor.

Qui va apostar per ella

La historiadora Angela Jackson, resident al Priorat i presidenta de l'associació No Jubilem la Memòria, va ser una de les impulsores de la seva recuperació. Va localitzar i entrevistar diverses voluntàries que van treballar allí, documentant els seus testimonis en obres dedicades a les dones britàniques a la Guerra Civil.

Enric Masip, veí de la Bisbal de Falset, també va instal·lar un petit museu a casa seva que acull familiars de brigadistes de tot el món. Per la seva banda, el doctor Carles Hervás ha contribuït amb investigacions sobre la sanitat republicana.

A poc a poc, la cova s'ha anat posant en valor i avui ocupa un lloc destacat en la memòria històrica de la zona. A l'interior s'han instal·lat panells explicatius que relaten el que va succeir i també s'organitzen visites guiades.

Com arribar

Accedir fins allí és relativament senzill en cotxe. Des de Tarragona el trajecte dura al voltant d'una hora, mentre que des de Barcelona el viatge s'allarga aproximadament una hora més.

Una de les rutes més ràpides consisteix a agafar l'AP-7 i enllaçar després amb l'AP-2, sortint a Les Borges Blanques o Montblanc per continuar per carreteres comarcals cap al Priorat fins arribar a la Bisbal de Falset.

Una altra opció des de l'antiga Tarraco és seguir la carretera N-420 en direcció a Falset i continuar després fins a la Bisbal. En aquest cas, el recorregut travessa diverses carreteres d'interior amb trams sinuosos propis del relleu de la comarca.