Si Cadaqués va inspirar Dalí i Horta de Sant Joan i Gósol van causar el mateix efecte en Picasso, hi ha un espectacular bosc de Catalunya que també va captivar el poeta Joan Maragall.
No és per menys. Tots els que han passat per aquest racó de la Garrotxa han caigut fascinats davant la monumentalitat d'aquest faig. Es tracta de la Fageda d’en Jordà.
Molt s'ha dit respecte a aquest bosc. Potser és un dels més coneguts de Catalunya, juntament amb el Montseny.
Allà no només s'hi troba un bosc preciós, sinó també un espai de producció de iogurts i altres postres que, utilitzant el nom del faig, han anat guanyant pes i quota de mercat.
Què té la Fageda d’en Jordà? Ho explica el mateix Maragall en aquests versos:
"Saps on és la Fageda d'en Jordà?
Si vas pels vols d'Olot, amunt del pla,
trobaràs un indret verd i profond
com mai cap més n'hagis trobat al món:
un verd com d'aigua endins, profond i clar;
el verd de la fageda d'en Jordà.
El caminant, quan entra en aquest lloc,
comença a caminar-hi a poc a poc;
compta els seus passos en la gran quietud:
s'atura, i no sent res, i està perdut.
Li agafa un dolç oblit de tot lo món
en el silenci d'aquell lloc profond,
i no pensa en sortir, o hi pensa en va:
és pres de la fageda d'en Jordà,
presoner del silenci i la verdor.
Oh companyia! Oh deslliurant presó!"
La fageda d'en Jordà
Traduït al castellà sona així:
"Saps on és la Fageda d'en Jordà?
Si vas pels vols d'Olot, amunt del pla
trobaràs un indret verd i profond
com mai cap més n'hagis trobat al món:
un verd com d'aigua endins, profond i clar;
el verd de la fageda d'en Jordà.
El caminant, quan entra en aquest lloc
comença a caminar-hi a poc a poc;
compta els seus passos en la gran quietud
s'atura i no sent res, i està perdut
li agafa un dolç oblit de tot lo món
en el silenci d'aquell lloc profond,
i no pensa en sortir, o hi pensa en va:
és pres de la fageda d'en Jordà,
presoner del silenci i la verdor.
Oh companyia! Oh deslliurant presó!"
La fageda d'en Jordà
Res del que es digui després d'aquests versos podrà superar la qualitat descriptiva, poètica i literària del poeta, però cal admetre que es va deixar coses al tinter.
Detalls que poden ajudar a desxifrar per què el poeta va quedar captivat amb aquest racó de Catalunya.
On és
Com bé esmenta, la Fageda d’en Jordà es troba a la zona d'Olot (Girona). Més concretament, al Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa.
Aquest és un lloc únic a Catalunya, un espai natural amb 21 cons volcànics on la natura esclata en colors a la tardor i es tenyeix de verd a partir de la primavera.
Particularitats
Aquest terreny volcànic ha estat propici per inspirar Maragall i per fer créixer un enorme bosc amb centenars de faigs.
La Fageda d'en Jordà és un dels boscos més singulars de Catalunya i un exemple únic de com la natura pot transformar un paisatge abrupte en un paradís d'harmonia.
La seva extensió, al llarg d'uns quatre quilòmetres quadrats, té el seu origen en l'erupció del volcà Croscat fa uns 11.000 anys.
Aquella erupció va expulsar una gran quantitat de lava que va cobrir la vall. Amb el pas del temps, aquesta massa volcànica va donar lloc a un terreny irregular i ondulat que es va convertir en el sòl fèrtil on va germinar aquest frondós bosc.
Com és
Les llavors dels faigs van trobar a les esquerdes de la lava un lloc ideal per arrelar i créixer.
D'aquesta manera, es va anar formant aquest faig que avui dia es presenta com un paisatge gairebé màgic. Aquí els faigs assoleixen una mida d'entre 15 i 25 metres d'alçada i creen un dens dosser que deixa passar poca llum.
L'ecosistema
Al sòl, cobert de molsa, falgueres i bolets, es poden veure diferents espècies de fauna autòctona com esquirols, senglars i guineus.
Aquest ecosistema únic és, a més, llar de nombroses aus, cosa que converteix el bosc en un lloc de gran valor ecològic, digne de visitar més d'una vegada a la vida.
Passeig en carruatge per La Fageda d'en Jordà
Hi ha, a més, diverses maneres de recórrer aquest meravellós faig. Entre els vells senders d'antigues explotacions agràries i forestals s'entrellacen diversos camins senyalitzats.
Aquestes rutes són ideals per recórrer a peu. Parteixen des de l'aparcament o des del centre d'informació del parc.
Natura i postres
Una altra alternativa és recórrer el bosc en bicicleta. Es poden llogar bicicletes a l'esmentat aparcament o portar la pròpia per gaudir dels senders a un ritme diferent.
I, per als qui vulguin refer-se de l'excursió, res millor que apropar-se a la masia de Can Jordà, en un dels extrems del bosc.
Plantes i aliment
Convertida en un Centre de Conservació de Plantes Cultivades, el seu objectiu és el cultiu d'espècies fruiteres properes a l'extinció i de varietats de plantes que han entrat en regressió, com algunes varietats de fajol.
A això s'hi suma la fàbrica on ara es produeixen diferents postres i productes làctics que ha ajudat a popularitzar la zona.
El millor de tot és que s'hi pot anar sempre. Aquest lloc no tanca ni quan cau neu a l'hivern, encara que hi ha dues estacions ideals per anar-hi.
Una d'elles és la tardor. Durant aquesta estació, les fulles dels faigs canvien de color, creant un espectacle cromàtic que va des del verd fins als tons càlids del groc, taronja i vermell.
Quan anar-hi
Aquest fenomen visual, combinat amb el contrast del sòl fosc de lava i el cel blau, ofereix una de les estampes més impressionants de Catalunya.
A això s'hi suma que és una temporada ideal per a la recol·lecció de bolets, una activitat molt popular a la zona.
La Fageda d'en Jordà
Moltes famílies i aficionats a la micologia acudeixen al faig a la recerca d'espècies locals, gaudint no només de l'entorn, sinó també dels recursos que ofereix el bosc. És clar que, sobretot, és un lloc per perdre's.
Però a la primavera i l'estiu, quan el verd domina a la copa dels arbres, l'espectacle no és menor. A més, els visitants agraeixen l'ombra que donen els faigs en els dies càlids.
Homenatge de i a Maragall
Així, natura, societat i cultura s'uneixen en aquest racó tan especial de Catalunya. El mateix que va inspirar Maragall i el va portar a escriure altres versos que han quedat immortalitzats en altres pàgines de la història i que es llegeixen en entrar a la Fageda.
"No sé si és l’aire o la llum o què és lo que m’enyora, però dintre la Fageda sempre hi sento una harmonia que em transporta a altres mons on tot és pau i melodia"
En castellà: No sé si és l'aire o la llum o què és el que m'enyora, però dins la Fageda sempre hi sento una harmonia que em transporta a altres mons on tot és pau i melodia.
Uns versos que no han fet altra cosa que mitificar encara més el bosc, convertint-lo en un lloc de gran càrrega poètica i bucòlica.