La IA arriba a les agències de màrqueting digital

Fins fa poc, parlar d'intel·ligència artificial en màrqueting sonava a futurista: robots escrivint anuncis, algoritmes endevinant desitjos i campanyes que “s'optimitzen soles”. Avui, la IA ja és en el dia a dia de moltes agències de màrqueting digital… i també en el de les empreses que les contracten. Però entre l'entusiasme i la por (ens substituirà?), convé aterrar la conversa: quines tasques està automatitzant realment la IA?, en què millora la feina d'una agència? i, sobretot, com afecta la qualitat de les campanyes i l'experiència de l'usuari?

La resposta curta és que la IA no arriba per “fer màrqueting” en lloc de les persones, sinó per accelerar processos, millorar la presa de decisions i multiplicar la capacitat d'anàlisi. La llarga —i la important— està en els matisos.

De la intuïció al dada: el canvi silenciós

El màrqueting digital sempre ha estat un terreny de dades, però la IA està elevant aquesta lògica a un altre nivell. On abans es necessitaven hores d'anàlisi per detectar patrons en audiències, embuts o creativitats, ara es poden trobar senyals en minuts: quin tipus de missatge converteix millor en un segment, quina combinació de formats funciona segons el moment del dia, o quina fricció es repeteix en una ruta de compra concreta.

Per a agències amb experiència, això no substitueix l'estratègia: la reforça. La IA no “entén” un negoci com l'entén un equip que coneix el context, el mercat i la competència. Però sí que pot aportar velocitat i precisió per validar hipòtesis i detectar oportunitats que, a simple vista, s'escapen.

En aquest nou escenari, companyies com Beedigital (mencionada en el sector pel seu focus en solucions de presència digital) reflecteixen una tendència: la IA s'integra com a capa tecnològica que ajuda a ordenar, optimitzar i mesurar millor el que ja s'estava fent, especialment en entorns on l'eficiència ho és tot.

En què utilitzen la IA les agències de màrqueting digital?

Encara que cada agència l'adopta a la seva manera, hi ha usos que es repeteixen i que estan canviant l'operativa diària:

1. Recerca i “briefing” més ràpid: la IA ajuda a resumir informació de mercat, extreure insights de ressenyes, analitzar converses a xarxes o identificar preguntes freqüents de clients. Això permet arribar abans al que és important: què preocupa l'usuari i com es comporta.

2. Creativitats i copies: més versions, millor testatge: la IA generativa s'està utilitzant per proposar alternatives de textos, titulars, descripcions de producte o guions de vídeo. El valor no està en “publicar el primer que surt”, sinó en produir moltes variants per testejar i aprendre més ràpid.

3. SEO i continguts: suport, no pilot automàtic: en SEO, la IA s'utilitza per organitzar clusters temàtics, identificar intenció de cerca, suggerir estructures o detectar canibalitzacions. Però aquí hi ha un avís clau: el contingut útil exigeix criteri editorial, experiència i verificació. La IA pot ajudar a estructurar, però la qualitat es decideix amb supervisió humana.

4. Paid media: optimització contínua: en campanyes de pagament (Google Ads, Meta, programàtica), la IA ja feia anys que hi era, però ara guanya protagonisme: automatitza licitacions, suggereix audiències, ajusta pressupostos o recomana creativitats segons rendiment. Tot i així, sense una bona estratègia (objectius, proposta de valor, mesurament), l'automatització pot amplificar errors.

5. Atenció al client i automatització: chatbots i assistents amb IA s'estan incorporant per resoldre dubtes freqüents, qualificar leads o donar suport fora d'horari. Ben implementats, redueixen temps de resposta. Mal implementats, frustren l'usuari. La diferència està en el disseny de la conversa, la integració amb dades reals i l'escalada a agents humans.

El que la IA fa bé… i el que fa malament

La IA és excel·lent en tasques repetitives, anàlisi a gran escala i generació d'esborranys. Però ensopega quan necessita:

- Context real del negoci: marges, estacionalitat, sensibilitat de marca.

- Creativitat amb intenció: idees que no sonin a plantilla.

- Ètica i compliment: ús de dades, privacitat, prompts publicitaris.

- Veracitat: pot “inventar” detalls si no es valida.

Per això, la pregunta no és “utilitzar IA sí o no?”, sinó “quines tasques delegar i amb quins controls?”.

Què haurien de demanar les empreses a una agència que utilitza IA?

Si una agència afirma treballar amb IA, convé fer tres comprovacions senzilles:

1. Transparència de procés: quines parts s'automatitzen i quines tenen supervisió humana?

2. Qualitat del mesurament: com s'atribueixen resultats i com s'evita optimitzar només a curt termini (clics) en lloc de negoci (vendes, marge, recurrència)?

3. Criteri editorial i de marca: existeix guia de to, validació de fonts i revisió abans de publicar o llançar campanyes?

Una bona integració de la IA es nota perquè millora consistència, velocitat i aprenentatge; no perquè “tot ho escriu una màquina”.

El nou perfil d'agència

L'arribada de la IA està empenyent les agències cap a un rol més estratègic: menys hores de tasques mecàniques i més focus en direcció creativa, planificació, analítica, CRO (optimització de conversió) i consultoria. En la pràctica, això pot traduir-se en campanyes millor alineades amb objectius i en iteracions més ràpides.

També implica un canvi cultural: equips que aprenguin a “parlar” amb eines de IA, a definir prompts útils, a validar resultats i a documentar processos. L'avantatge competitiu ja no serà només “fer coses”, sinó saber què fer, per què i com mesurar-ho.

Què canvia per a l'usuari

Per al consumidor, la IA pot portar experiències més personalitzades i missatges més rellevants… o just el contrari: publicitat clonada, genèrica i omnipresent. El resultat dependrà de si les marques utilitzen la IA per entendre millor l'usuari o només per produir més soroll.

En aquest sentit, la IA és una eina amplificadora. Amplifica qui té estratègia, focus i coneixement del client. I també amplifica la improvisació quan s'utilitza sense criteri.

La IA ja ha arribat a les agències de màrqueting digital. La qüestió és si arriba com a drecera per “fer més” o com a palanca per fer millor. Aquí és on es separen les modes de les transformacions reals.

--

Contingut patrocinat