No només Espanya i Portugal, no només el Sud. Hyde Park mostra en comptes dels seus preciosos verds tradicionals el color groc-sequera de l'aridesa, i a les coquetes cases de Londres sembla que la tradicional, sempre sospitosa, moqueta estigui a punt de cremar per autocombustió.
Al Continent, el Danubi Blau ja mostra el cabal marronós. Al seu pas per Àustria afloren a la superfície cadàvers del passat llunyà. A la seva arribada a Romania, on desemboca al Mar Negre, la central nuclear de Cernavodă ha hagut de suspendre la seva producció a causa dels baixos nivells d'aigua del gran riu. Una altra conseqüència de les successives onades de calor que aquest estiu s'han repetit són restriccions en el consum d'aigua en alguns països i es preveuen collites de misèria.
Davant les temperatures rècord que està experimentant Europa, davant la sequera i els incendis forestals, es multipliquen les veus que reclamen mesures polítiques per fer front als efectes cada cop més tangibles del canvi climàtic.
A la República Txeca s'ha convocat una Coalició Nacional per Combatre la Sequera i el primer ministre Andrej Babiš ha anunciat plans per construir 20 nous embassaments. Berlín també està debatent un pla d'acció. La premsa europea analitza aquestes i altres propostes.
A Eslovàquia, el passat dia 7 d'agost, es van decretar severes restriccions en el consum d'aigua en dos municipis —Nizni Caj i Visni Caj— situats al sud de la ciutat de Kosice, a l'Est del país, a prop de la frontera amb Hongria, a causa de l'onada de calor, la sequera i l'escassetat d'aigua potable. És quelcom inimaginable a Centreeuropa fa només cinc anys.
Sosté Új Szó (el seu nom vol dir “Nova paraula” i és el diari de la minoria hongaresa a Eslovàquia) que les grans empreses no haurien de quedar exemptes de les restriccions d'aigua:
"A Europa, les restriccions afecten principalment la vida quotidiana dels ciutadans de peu. Això es deu al fet que les autoritats solen protegir deliberadament la indústria, la qual cosa significa que les fàbriques i empreses amb un elevat consum d'aigua gaudeixen sovint d'exempcions. És indignant. És com si volguessin fer creure a la gent que tot això redunda en el seu benefici, perquè protegir la producció ajuda a salvaguardar els llocs de treball. És ridícul. Les empreses que utilitzen grans quantitats d'aigua generen beneficis tan enormes que no els perjudicaria gens que les autoritats les obliguessin a tancar durant els períodes de sequera, en una o dues onades de calor a l'any".
Un camp sec per la calor EP
No només els elevats preus de l'energia, sinó també l'augment del cost dels aliments provocat pel canvi climàtic estan impulsant la inflació, assenyala Avvenire (“Porvenir”). Aquesta publicació milanesa d'inspiració catòlica reclama “Una política climàtica contra la inflació”:
"La resposta ha d'abordar ambdós fronts. Al sector energètic, l'objectiu és reduir estructuralment la dependència dels combustibles fòssils i dels colls d'ampolla geopolítics. A l'agricultura, són necessàries mesures d'adaptació, una gestió més eficaç de l'aigua, innovacions en tecnologia de llavors, assegurances davant fenòmens meteorològics extrems i una diversificació de les cadenes de subministrament. [...] La transició ecològica i l'adaptació al canvi climàtic no són només eines per reduir les emissions i els danys mediambientals. S'han convertit en components fonamentals d'una estratègia europea per a l'estabilitat dels preus".
Český rozhlas (la ràdio nacional txeca, és a dir, governamental) acull favorablement les mesures anunciades pel primer ministre txec. Per posar en context el que diu al paràgraf següent d'aquest, assenyalem que al govern de Praga participa un influent partit de dretes anomenat “Partit dels automobilistes”, escèptic sobre el canvi climàtic i que s'oposa al Pacte Verd Europeu i a la regulació energètica:
"El primer ministre s'ha adonat finalment que la República Txeca està patint una sequera sense precedents. I afirma que vol resoldre la crisi. Vol fer-hi alguna cosa. És una bona notícia. [...] El vídeo de Babiš va ser clarament una resposta a les cartes de persones que temen les sequeres i la calor. S'han adonat que estem en plena crisi climàtica. Al mateix temps, veuen que el Partit dels Automobilistes, integrant de la coalició, ha estat restant importància al canvi climàtic i negant que existeixi una crisi. Quan el pou s'asseca i els rierols deixen de portar aigua, de sobte queda clar que aquest no és moment per a ideologies ni per a bromes. Cal fer alguna cosa".
Per a WOZ, el mitjà de comunicació suís més respectat per la qualitat de les seves informacions, està clar on recau la principal responsabilitat: "Al voltant de 180 empreses estatals i privades són responsables d'aproximadament el 70 % de les emissions procedents dels combustibles fòssils i de la producció de ciment des del començament de la industrialització, cap al 1750. [...] No cal dir que aquestes empreses han de respondre finalment pels danys que han causat. [...] A més, haurien d'estar obligades a pagar una compensació adequada per les seves emissions contínues de gasos d'efecte hivernacle, de manera que els danys futurs quedin coberts. Això canviaria immediatament i radicalment les seves pràctiques empresarials, ja que es veurien obligades a assumir íntegrament els costos que generen, en plena consonància amb el principi que qui contamina, paga. [...] Tanmateix, encara que això sembli completament lògic, políticament resulta pràcticament impossible d'aplicar; gairebé una utopia".
Incendi a Osca
A Romania, després del tancament de l'esmentada central nuclear, el Partit Socialdemòcrata (PSD) i el partit populista de dretes AUR han aprovat mesures que podrien endarrerir el desmantellament de determinades centrals elèctriques de carbó. El servei romanès de Deutsche Welle (que ve a ser la BBC alemanya) adverteix:
"Tornar al carbó no proporcionarà la independència que reivindiquen el PSD i AUR. Al contrari, contaminarà el medi ambient i suposarà riscos per a la salut. [...] Per tant, l'energia produïda amb carbó no és ni barata ni patriòtica, com afirmen els sobiranistes d'ambdós partits. La llei del PSD i AUR per tornar al carbó no esmenta en absolut els 2.140 milions d'euros que Romania està rebent de la UE per eliminar gradualment el carbó, la tercera major assignació de la UE".
Pel que fa als incendis, el científic forestal i expert mediambiental Nikitas Mazis escriu al diari grec The Opinion:
"Grècia no pot controlar el clima, però sí pot controlar com es prepara per a ell. La prevenció no és una despesa, sinó una inversió; de fet, és l'opció més rendible disponible per protegir el capital natural del país. Les experiències que hem acumulat fins ara mostren un patró recurrent: els incidents que desemboquen en grans catàstrofes rarament poden atribuir-se a un únic error comès en el moment en què s'inicia l'incendi. Són el resultat d'una cadena de decisions —o de decisions ajornades— que va començar molt abans. La veritable batalla per protegir els boscos de Grècia es decideix abans que s'encengui la primera espurna".
Un ciutadà es refresca davant la calor extrema Europa Press
Per acabar aquesta gaseta de la premsa europea, recordem que els organismes vius poden adaptar-se, però no si els canvis es produeixen massa de pressa, com ens recorda, en to ombrívol, el geòleg i periodista científic Mario Tozzi a La Stampa:
"A quin escenari volem adaptar-nos? El 2015 es va acordar a París que un augment d'1,5 graus centígrads en la temperatura mitjana mundial de l'atmosfera constituïa el límit absolut: el llindar que, segons recomanaven els científics, no havíem de superar perquè portaria els ecosistemes més enllà dels seus límits biològics. [...] Però, sobretot, estem superant aquests límits físics i biològics per a l'Homo sapiens i per a altres éssers vius amb tanta rapidesa que ningú podrà adaptar-s'hi, ni tan sols aquells que tinguin accés a tecnologies extraordinàries".
