Ahir, a The Guardian, Aleksandar Matković (historiador i activista polític serbi) publicava una llarga anàlisi de les extraordinàries eleccions que diumenge passat es van celebrar a Sèrbia, on un altre protégé de Putin, el corrupte i autoritari Aleksandar Vučić, que portava 14 anys al poder, ha estat derrotat. Ha guanyat per majoria absoluta (el 53% dels vots) una nova i insòlita Llista Estudiantil, que concorria per primera vegada a unes eleccions.
Aleksandar Matković titulava el seu assaig Una revolució sense líders ha sacsejat Sèrbia. El món hauria de prestar-li atenció. En els seus primers paràgrafs explica que el moviment ara triomfant va començar fa dos anys amb unes revoltes a les facultats de la Universitat de Belgrad. “Allà va passar una cosa que no va ser gaire comentada a la premsa occidental: l’emergència d’una intel·ligència col·lectiva compartida i un procés de creació d’opinió que seria clau en els resultats de diumenge”.
“Durant gairebé dos anys, els estudiants van debatre pràcticament tots els aspectes de l’economia i la societat sèrbies: des de la mineria del liti i l’explotació dels recursos naturals fins al poder econòmic dels oligarques locals, passant per qüestions com la sanitat i l’educació. En ocasions, els debats s’allargaven durant sis hores. Tot això va passar abans que els estudiants elaboressin un programa comú o constituïssin una organització capaç de superar els partits liberals tradicionals. En cert sentit, primer va arribar el coneixement i després, l’organització".
"La victòria electoral de diumenge de la que acabaria convertint-se en la Llista Estudiantil va sorgir, per tant, d’una cultura política nova: un moviment sense líders, basat en l’autogestió col·lectiva i la formació política, una cosa que no s’havia vist en el panorama polític serbi des de la desintegració de Iugoslàvia”, explica el politòleg.
Poc, molt poc a veure amb el moviment espanyol Podemos, com es veu. Continua Aleksandar Matković: “En el context del que l’historiador Adam Tooze anomena la policrisi mundial, una intel·ligència col·lectiva basada en l’autoorganització pot ser una resposta temptadora. Al cap i a la fi, les protestes estudiantils a França, Itàlia i Bèlgica, juntament amb les protestes a Espanya i Albània, han sorgit en resposta a la crisi d’habitatge, educació i destrucció del medi ambient. Per a aquestes crisis que es declaren a tot Europa, tan evidentment mal gestionades pels Governs, les lliçons de l’experiment serbi poden ser crucials”.
La premsa internacional —especialment la balcànica, com és natural— intenta analitzar el fenomen. Vegem què aporten alguns grans diaris, començant pel Financial Times, on el politòleg Ben Hall posa en context europeu aquest fenomen: “La derrota de Vučić, després de la d’Orban, constitueix un altre terratrèmol electoral al sud-est d’Europa les repercussions del qual se sentiran molt més enllà de les fronteres del país. És també un altre exemple de com el poder de la ciutadania pot imposar-se als esforços decidits i sistemàtics d’un autòcrata per manipular el sistema electoral al seu favor. [...] La victòria de la Llista Estudiantil brinda a Sèrbia l’oportunitat de restablir els mecanismes democràtics de control i equilibri de poders, reactivar el seu estancat procés d’adhesió a la UE i exercir un paper més constructiu a Kosovo, Bòsnia i altres països del seu entorn".
Al mitjà grec Naftemporiki, Natasia Stasinou subratlla un factor essencial del moviment: els estudiants. “Van convèncer l’opinió pública que les protestes poden canviar les coses. Van transformar la indignació provocada per una tragèdia en una acció política organitzada i, gairebé dos anys després, en una majoria parlamentària.
La derrota d’Aleksandar Vučić demostra com un sistema de poder consolidat durant anys pot ensorrar-se quan perd el seu avantatge més gran: la creença que no existeix alternativa. [...] L’absència d’una figura central —que en altres circumstàncies hauria estat una debilitat— va resultar ser, en realitat, un factor de protecció. Va limitar la capacitat dels qui ostentaven el poder per personalitzar el conflicte, aïllar un adversari o presentar les protestes com a fruit d’ambicions personals”.
Al setmanari Die Zeit, un dels diaris més prestigiosos i influents d’Alemanya, Ulrich Ladurner critica la complaença dels governs europeus amb el president sortint: “Durant anys han festejat Aleksandar Vučić [...] L’argument sempre ha estat que, al cap i a la fi, ell és el garant de l’estabilitat en uns Balcans coneguts per la seva inestabilitat [...] En els darrers dos anys, les conseqüències de la postura oportunista dels principals dirigents europeus envers la Sèrbia de Vučić s’han fet més que evidents. En les manifestacions multitudinàries no es veien banderes de la UE [...] En altres paraules: a Sèrbia ha triomfat un moviment europeu que no té res a veure amb la Unió Europea en la seva configuració actual. Per tant, que ningú pretengui presentar les eleccions sèrbies com una victòria per a Europa”.
És hora d’actuar amb mà dura
La Llista Estudiantil s’enfronta ara a l’ardua tasca de combatre la corrupció a Sèrbia, assenyala Vlado Vurušić a Jutarnji list:
"Els estudiants compten ara amb una majoria suficient per formar govern i marcar el rumb polític de Sèrbia. Tanmateix, està per veure fins a quin punt això canviarà el panorama polític actual. [...] La qüestió és com es comportaran tots aquells jutges, policies, diplomàtics i empresaris que estan en deute amb Vučić. Caldrà una neteja a fons, amb mà de ferro, per posar ordre i combatre la corrupció i el clientelisme que han impregnat tots els racons de la societat sèrbia. [...] Vučić ha afirmat que no tem anar a la presó, conscient que tant ell com els seus afins tenen molts draps bruts per amagar [...] No obstant això, resulta difícil imaginar que acceptés realment una condemna de presó".
Igual que els hongaresos, els votants serbis han dit prou, sosté Népszabadság, el setmanari hongarès de centredreta i liberal que va haver de tancar en els últims temps d’Orban i ha ressuscitat ara, després de la victòria de Magyar: “El canvi de règim a Hongria el 12 d’abril també pot haver influït en aquest resultat. Budapest va marcar el camí a Belgrad [...] Quan un règim es dedica exclusivament a enriquir l’elit governant, els votants acaben fent-li pagar les conseqüències. El resultat també suposa una mala notícia per a Vladímir Putin. I una nova plantofada: abans de les eleccions hongareses va donar suport a Orban, i a Sèrbia va donar suport al partit de Vučić. En cap dels dos casos els votants li van fer cas”.
