Meta. Ningú ho pregunta i per aquest motiu ho faré aquí. Està Meta prenent partit a les eleccions del 29N? No és baladí l'interrogant després de les denúncies al Brasil, donant un cop de mà a Bolsonaro, i la sentència de Nou Mèxic –25.000 milions de l'ala– per ajudar Trump. No estaria de més que algú vigilés el Gran Germà, Mark Zuckerberg. Més val prevenir que curar.
Broncano versus Sánchez. “Primer candidat a la presidència confirmat: Pedro Sánchez vindrà. La nostra invitació a la resta de candidats segueix en peu”, va dir RTVE a X. Ada Colau no tinc cap dubte que anirà a La Revuelta encara que sigui per explicar per què Aina Vidal, portaveu al Congrés, ha quedat fora de la llista en el que sembla la primera purga colauista. No ho va fer després a El Perro Andaluz. Més manies per anar-hi posaran Feijóo i Abascal, que prefereixen sens dubte el massatge de Pablo Motos a El Hormiguero. Aposteu que no aniran a xerrar amb Broncano. Va ser Sánchez al Teatre Albéniz i n'hi ha per a tots els gustos. L'opinió publicada no es va moure. No estic segur que veiessin el mateix programa. Una altra cosa és l'opinió pública. Sánchez va aprofitar bé el programa. La prova? Que portem 48 hores parlant de l'entrevista d'un Sánchez que va estar proper amb un públic entregat. Va dir que li diuen que té “una flor al cul”. La intranquil·litat a la dreta ho demostra.
Audiències. Va fer cas el president a Iván Redondo quan afirma que quan Pedro fa de Pedro, guanya. I va guanyar. Audiència: 33,9%. Sense rival. El Hormiguero es va quedar amb un escàs 11,4%. I una altra dada. També va guanyar Abascal dimecres a Horizonte. Puja el PSOE, puja Vox. Males notícies per a Núñez Feijóo.
Alarma general al PP. L'enquesta d'ahir d'El Confidencial ha encès totes les ES-alert al carrer Gènova. La dreta guanya, però el flamant guanyador de les eleccions, el PP de Feijóo, perd 14 escons i es queda amb 123. Vox segueix pujant fins a 72 i el enfonsat PSOE els porta la contrària pujant a 113 escons. I falten 34 dies pel 29N. Per a alguns la campanya es farà llarga, molt llarga.
Feijóo a la SER. Tot un crack el líder popular. Sobre el candidat neonazi de Vox “no deu ser fàcil provar que sigui neonazi”. Bé, el 2014 es va presentar a les eleccions pel Movimiento Social Republicano (MSR), d'ideologia feixista. La cirereta la va posar quan va afirmar que “intentarà governar encara que no sigui la llista més votada”, ergo reconeix que el PSOE pot guanyar les eleccions. Com a estratega no té preu.
Una joia de candidat amb més dades per a Feijóo. Jordi de la Fuente, candidat de Vox a Tarragona, ha estat de tot. Líder d'una organització nazi, de la qual va ser candidat a les europees el 2014, segons la fiscalia va liderar un grup que va assaltar un centre de menors a El Masnou cridant “moros de merda”, “anem a cremar l'alberg” i “us matarem”, i va estar al capdavant del sindicat Solidaridad, és antisemita i es va acostar a Hizbul·la. Pot sortir diputat i serà el primer a qui el Suprem demanarà el suplicatori al Congrés. El cas pel qual se'l jutjarà va succeir el 2019. Bravo per la justícia i la seva celeritat.
Toni Comín. Va dir Tarradellas que en política es pot fer de tot menys el ridícul. Aquesta lliçó no la va aprendre el diputat de Junts Toni Comín, que porta a la motxilla acusacions d'assetjament sexual i de ser molt generós amb els diners dels altres per benefici propi. Dijous va tornar a Espanya, però diu que fins avui, que torna a Catalunya, segueix a l'exili. Això sí, va acatar la Constitució per ser eurodiputat i cobrar els seus emoluments. Avui entrarà a Catalunya però ja us dic que l'alcalde socialista de Portbou no sortirà a rebre'l per molt que l'ha buscat.
Gael Rodríguez. L'actual alcalde de Portbou va arribar a l'ajuntament el 2023 amb 19 anys. Va ser l'alcalde més jove d'Espanya i Europa. D'Espanya ho segueix sent, però les municipals franceses de l'any passat li van treure el lideratge. El 2023, va arrabassar l'alcaldia a Junts, que tenia la majoria absoluta, i el PSC no existia al municipi. Ara, es presenta a senador per Girona i aspira a convertir-se en el més jove d'Espanya amb 22 anys. Sempre explica que va aprendre “a servir” al bar de la seva família. Ara s'ha independitzat i continua els seus estudis. Va començar a Dret i ara aposta per Comunicació a la Universitat Oberta de Catalunya. Si treu l'escó seguirà a la universitat a distància.
