Primeras Planas
Portades

La Catalunya quàntica i els 34 pisos de Colau

Barcelona "ocupa la posició número 34 en la classificació internacional de clústers quàntics", diu El Periódico. El 30% per habitatge protegit de Colau va generar la xifra al·lucinant de 34 pisos, segons 'La Vanguardia'

En portada: La gran fortuna andalusa amb forta lligam amb Catalunya que ha rescatat Parlem

Llegir en Català
Publicada
Actualitzada

Notícies relacionades

Segueix la calor sahariana combinada amb tempestes laosianes, nits tòrrides i matinades d'espant. L'horror climàtic desborda les categories emprades fins ara pels meteoròlegs, que si troben explicació al que està succeint més enllà del comodí del canvi climàtic se la callen.

Un dia més, el risc d'incendi a Catalunya és màxim. També hi ha alerta per grans precipitacions excepte a la costa. Som a l'època de l'any en què la pluja és més difícilment previsible. També és temps de calamarsa. Els mitjans reporten les típiques imatges de pedres de gel de la mida d'un ou.

Les previsions en el cas de la cornisa litoral barcelonina no assenyalen una baixada de les temperatures fins divendres vinent. No us en refieu. Les onades de calor s'han encadenat amb tanta ràbia que no té sentit parlar d'onades sinó d'una sola i eterna onada.

Portada de 'El Periódico' del 16 d'agost de 2026

Portada de 'El Periódico' del 16 d'agost de 2026

Però no tot són males notícies. "Catalunya destaca com a capital de la computació quàntica del sud d'Europa", proclama amb orgull El Periódico.

El titular acompanya una informació de Carles Planas Bou i Paula Clemente sobre el sector científic emergent i el paper preeminent de Catalunya.

Del text de Planas i Clemente: "A diferència de la informàtica tradicional, basada en el sistema binari de 0 i 1, els ordinadors quàntics combinen ambdós estats. En la pràctica, això els permetrà multiplicar les seves capacitats i resoldre amb una eficiència sense precedents problemes extremadament complexos. Des de simular molècules per desenvolupar nous medicaments fins a desxifrar la criptografia que protegeix les telecomunicacions".

""Canviarà el paradigma de com es fan els càlculs per fer-ne més i de forma més ràpida", explica el científic de dades Josep Curto, professor d'Informàtica de la UOC".

"Si es compleix, aquesta promesa anticipa una revolució per a la ciència, l'economia o la ciberseguretat que sedueix cada cop més països i que està donant lloc a un mercat florent. El 2025, la computació quàntica va atraure 8.300 milions d'euros d'inversió a tot el món, gairebé cinc vegades més que l'any anterior, segons l'informe State of Quantum 2026".

"Les empreses d'aquest sector van generar l'any passat més de 1.000 milions de dòlars en ingressos a nivell mundial, una xifra que podria arribar als 4.400 milions de dòlars el 2028, apunta l'estudi Quantum Technology Monitor, elaborat per la consultora McKinsey".

A continuació, la nota se centra en el paper de Barcelona: "El múscul quàntic de Barcelona no para de créixer. Actualment, la Ciutat Comtal i la seva àrea metropolitana ocupen la posició número 36 en la classificació internacional de clústers quàntics elaborada pel European Centre for International Political Economy (ECIPE). Això la converteix en la més potent del sud del Vell Continent —si no es considera del sud la francesa Grenoble, número 24—, però no del Mediterrani, ja que la millor posicionada és Tel Aviv, en el número sis".

"La capital catalana està encara molt lluny en maduresa, col·laboració i orientació de mercat d''hubs' com Cambridge, Hèlsinki, Oxford, San Francisco i Glasgow, els cinc més potents del món, però el seu ecosistema està empatat amb el de Los Angeles i supera el d'urbs com Berlín, Chicago, Seül o Dubai".

""Catalunya és de les regions que millor situades estan en el panorama quàntic", celebra la física Alba Cervera-Lierta, investigadora de computació quàntica al BSC, que atribueix aquest èxit a un "ecosistema molt cohesionat" d'universitats, centres de recerca, administracions i empreses que "funciona des de fa molts anys"".

Segueix la peça: "L'enlairament de Barcelona no s'entén sense la tasca pionera del BSC i de l'Institut de Ciències Fotòniques (ICFO). Tots dos es van anticipar a la realitat apostant per la recerca quàntica i per la transferència tecnològica que converteix la ciència en empreses".

"Del centre de supercomputació va néixer, precisament, Qilimanjaro Quantum Tech. De l'ICFO, Luxquanta, centrada en la fabricació de sistemes de ciberseguretat per a l'era postquàntica. "El que té Catalunya no ho té cap altra comunitat autònoma", celebra la seva consellera delegada, Vanesa Díaz, fent referència al fet que aquí s'estan construint els equips, no només desenvolupant 'software'".

"L'ecosistema quàntic català està format per 52 empreses —més d'un 70% són 'startups' o pimes— amb una facturació de 91,4 milions d'euros i que sumen 470 llocs de treball, segons les dades recollides per l'agència pública per a la inversió internacional Acció. Set d'aquestes companyies facturen més d'un milió d'euros a l'any i només una supera els 10 milions".

"La tracció de l'acadèmia, els centres de recerca i el sector privat han convertit Barcelona en un actor rellevant en el mapa de la quàntica. Conscient que es tracta d'una tecnologia estratègica per al futur, l'administració pública també ha començat a prioritzar-la".

"La Generalitat ha promès invertir fins a 43 milions d'euros fins al 2030 en un ambiciós projecte per "situar Catalunya a l'avantguarda de la segona revolució quàntica", en paraules del 'president' Salvador Illa. El seu objectiu, el mateix que el de la iniciativa QuantumCAT, és transferir els descobriments de laboratori al mercat".

Però hi ha una cara B, segons s'explica a la informació: "La manca d'agilitat per autoritzar i desplegar projectes ja està tenint conseqüències notables. Cap exemple fa més mal que el de Multiverse Computing, l'empresa quàntica més rellevant d'Espanya. L'empresa, fundada majoritàriament per catalans, es va plantejar instal·lar-se a Barcelona, però finalment va optar per Sant Sebastià. Per què? Doncs perquè el País Basc va respondre en només 4 hores a la petició d'una ajuda que a Catalunya es demorava entre tres i quatre mesos".

Portada de 'La Vanguardia' del 16 d'agost de 2026

Portada de 'La Vanguardia' del 16 d'agost de 2026

D'un sector a l'alça a un sector inclasificable, l'habitatge. A La Vanguardia remarquen que Catalunya s'ha convertit en una mena de laboratori de proves legislatives d'impacte més aviat relatiu.

La informació és de Paula Solanas Alfaro, que escriu que "en l'última dècada, Catalunya s'ha convertit en un dels principals laboratoris de la regulació en matèria d'habitatge a Espanya. El trencaclosques de l'emergència habitacional ha deixat rere seu un reguitzell de mesures impulsades per les administracions per protegir les llars més vulnerables, ampliar el parc de pisos socials o contenir els lloguers davant l'escalada imparable dels preus, alhora que s'han introduït noves regles per definir qui és un gran tenidor o limitar l'ús dels contractes de temporada".

"L'última d'aquestes lleis impulsades per la Generalitat, contra la “compra especulativa” d'immobles, no ha superat aquest estiu l'examen del Consell de Garanties Estatutàries. L'executiu català s'ha compromès a modificar la norma, que han criticat frontalment les patronals i entitats del sector immobiliari, considerant que agreujarà la crisi d'oferta. Mentre els propietaris adverteixen que la sobreregulació ha generat encara més inseguretat jurídica, el moviment pel dret a l'habitatge digne alerta de les escletxes d'aquestes normes".

"Ja han passat més de deu anys des que, el 2015, en plena recuperació després dels efectes més durs de la crisi financera, el Parlament de Catalunya aprovés una llei promoguda, entre altres entitats, per la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH)".

"La normativa va introduir mesures contra els desnonaments en un moment en què les execucions hipotecàries es comptaven per milers. Tot i que el Tribunal Constitucional va invalidar alguns dels seus articles clau, aquella llei va obrir una nova etapa de reformes que, durant la dècada següent, han anat ampliant i modificant les regles del mercat de l'habitatge".

"Una de les mesures que més reaccions ha generat –i continua fent-ho– és el topall als lloguers. La llei catalana de 2020 va ser el primer intent de contenir les rendes mitjançant un índex que limités els preus dels nous contractes".

"Dos anys més tard, el Tribunal Constitucional va frenar aquestes aspiracions en considerar que la Generalitat envaïa competències estatals. Tanmateix, la mesura va tornar a entrar en vigor amb la nova regulació de l'Executiu espanyol, que va restablir aquest control el 2024. Catalunya va ser la primera comunitat a sol·licitar i aplicar aquesta limitació de preus mitjançant la declaració de 271 municipis tensionats, que ara són 302".

Segueix el text: "Per al catedràtic d'Economia a la Universitat Pompeu Fabra José García Montalvo, la llei catalana de 2020 va ser “nociva” i “terrible” perquè no tenia en compte característiques diferencials clau dels pisos i penalitzava la rehabilitació. Sobre la llei estatal, l'acadèmic creu que, com a conseqüència, els propietaris s'han tornat més “selectius”, llogant els seus pisos a famílies amb més recursos i expulsant les rendes més baixes cap al lloguer informal o d'habitacions".

"A més, García Montalvo no confia en les fiances de l'Incasòl com a font estadística per analitzar l'evolució d'aquesta contenció dels preus arran del topall. “Només hi apareix qui ha pogut llogar”, apunta aquest economista".

"El vicepresident segon del Col·legi d’Agents de la Propietat Immobiliària i director general d'Amat Immobiliaris, Guifré Homedes, lamenta que l'oferta “s'ha enfonsat” i que molts propietaris han decidit vendre o cedir pisos a familiars abans que posar-los en lloguer tradicional".

"En l'àmbit de la creació d'habitatge protegit, el 2018, l'Ajuntament de Barcelona –aleshores amb Ada Colau com a alcaldessa– va impulsar la reserva del 30% de les noves promocions immobiliàries i de les grans rehabilitacions per a habitatge de protecció oficial (HPO). Després de vuit anys d'aplicació, l'actual consistori reconeix que la mesura només ha permès incorporar 34 habitatges socials assequibles acabats, molt per sota de les previsions inicials".

I: "Per al president de l'Associació de Promotors de Catalunya (APCE), Xavier Vilajoana, la reserva del 30% ha reduït “dràsticament” la producció d'habitatge a la capital catalana i ha suposat un fre a les rehabilitacions, cosa que incrementa el risc de degradació. “Serem L'Havana de Catalunya”, lamenta, i considera que els responsables polítics tenen una “suprema ignorància” del funcionament real del mercat".

Cal llegir dues vegades això que la gran mesura de la gran Ada Colau, la reserva del 30% de les noves promocions i les grans rehabilitacions ha suposat un total de 34 habitatges socials. Espectacular.

Més notícies. Política. "La tardor posa a prova Illa: finançament i habitatge, les carpetes pendents", assenyala un titular de La Razón.

La peça ve signada per José Antonio Lavilla, que destaca que "la reforma del sistema de finançament autonòmic és probablement el compromís de més abast econòmic assumit per Illa amb els seus socis d'investidura. PSC i ERC van acordar les bases del nou model com a part del pacte que va permetre al socialista assolir la Presidència de la Generalitat, i l'acord va quedar posteriorment desenvolupat entre el Govern de Pedro Sánchez i la direcció republicana".

Portada de 'La Razón' del 16 d'agost de 2026

Portada de 'La Razón' del 16 d'agost de 2026

"La proposta suposaria per a Catalunya gairebé 5.000 milions d'euros més a l'any, segons la Generalitat, i està plantejada per entrar en funcionament a partir de 2027. El nou sistema incorpora, entre altres elements, una major corresponsabilitat fiscal i una aplicació del principi d'ordinalitat".

"El primer pas arribarà el 4 de setembre. Aquell dia està previst que es reuneixi el Consell de Política Fiscal i Financera després que Hisenda decidís ajornar la reunió inicialment prevista per a finals de juliol a petició de les comunitats governades pel PP. ERC va reaccionar aleshores reclamant que el Govern no demorés més la reforma i que el nou model pogués aprovar-se abans d'acabar el 2026".

"Però superar el CPFF no serà el final del camí. El repte arribarà després, quan la reforma s'hagi de traslladar al Congrés. El Govern de Pedro Sánchez necessita reunir una majoria parlamentària per tirar endavant les modificacions legals necessàries i, en aquest punt, Junts torna a ser una peça decisiva, ja que de moment no està disposat a prestar els seus vots, considerant que és una proposta insuficient per als interessos de Catalunya".

Pel que fa a l'habitatge, s'indica que la resolució del Consell de Garanties Estatutàries sobre la reforma de la Llei d'Urbanisme "obliga ara el Govern i els comuns a buscar una nova fórmula. Albiach manté el compromís de limitar l'especulació, però Illa haurà de trobar una via jurídicament viable per tirar-la endavant. Així, Illa té el repte de redactar una altra llei que respecti més els drets de propietat i, d'altra banda, haurà d'esperar que s'articuli una majoria al Congrés per aprovar la reforma del finançament".

Seguim amb més titulars. "Els dubtes amb Puigdemont i la pèrdua d'influència dilueixen Junts al final de la legislatura", assenyala El País.

Del text de Marc Rovira: "El partit hereu de Convergència busca com sortir de la irrellevància que pateix al Parlament, arraconat per l'aliança tàcita entre PSC, ERC i Comuns i pressionat per l'empenta de l'extrema dreta independentista, mentre veu com, tres anys després d'haver votat a favor de la investidura de Pedro Sánchez, es dilueix la seva capacitat de pressionar el Govern en el tram final de la legislatura espanyola".

Portada de 'El País' del 16 d'agost de 2026

Portada de 'El País' del 16 d'agost de 2026

"L'expectativa està posada en què un proper retorn de Carles Puigdemont pugui servir de cop d'efecte per a una remuntada, però l'expresident tot just dona pistes de què pensa fer quan pugui tornar a Catalunya".

"“Puigdemont altera la política en general”, respon Mònica Sales, presidenta del grup parlamentari de Junts, quan se li pregunta si l'excap del Govern conserva capacitat per ser un revulsiu, gairebé nou anys després de marxar d'Espanya per evitar ser detingut".

"“Ell segueix batallant des de l'exili i per això pateix la repressió judicial continuada sobre les seves espatlles”, explicita Sales. El retard en el desplegament complet de la llei d'amnistia és un dels temes que subratlla en vermell Junts quan desgrana la llista de retrets que fa al Govern per no haver complert el que s'havia pactat".

"L'advocat Gonzalo Boye, convertit en un assessor molt proper a Puigdemont, a més de ser el seu representant legal, acusa obertament el Govern d'haver gandulejat intencionadament amb l'amnistia, amb la complicitat del president del Tribunal Constitucional".

"“Cándido Conde-Pumpido ha administrat el calendari del tribunal que presideix amb una vista posada a la Moncloa i una altra al Palau de la Generalitat”, diu Boye, i parla de doble propòsit: “Que el retorn del president Puigdemont no sigui un problema de Pedro Sánchez, sinó de qui li succeeixi, i que la seva presència en la política catalana no debiliti Salvador Illa”, va manifestar recentment l'advocat, en un article publicat a El Nacional".

"Amb l'amnistia al congelador, Junts tampoc presumeix d'haver arrencat grans concessions al Govern. El partit ha intentat divulgar la idea que el seu rival, ERC, es lliura als socialistes “a canvi de res”. Però els republicans repliquen amb un redisseny del model de finançament, que ha de donar 4.700 milions més per a Catalunya, mentre els postconvergents no han aconseguit desencallar assumptes que van presentar com a fonamentals: el reconeixement del català a la UE o el traspàs a la Generalitat de les competències sobre immigració".

"Junts nega que la distància sigui el pas previ a l'oblit i la direcció de la formació sosté que, des de la seva residència a Bèlgica, Puigdemont segueix molt al cas dels temes que marquen l'agenda política, així com la gestió interna del partit que ell presideix. “El grup parlamentari de Junts té el seu lideratge a l'exili, però treballem de manera coordinada amb ell”, manifesta Mònica Sales".

Línies després Rovira explica que "el retorn del cap s'espera per després de l'estiu, a Junts hi ha molta prudència a l'hora de vaticinar una data concreta, però es dona per descomptat que el seu retorn no implicarà veure'l assegut al Parlament com a cap de l'oposició a Salvador Illa, en un moment en què les enquestes a Catalunya són poc halagadores per a Junts".

Successos. "Els Mossos d'Esquadra investiguen dos nous incidents amb trets a Barcelona i Terrassa en les últimes hores", assenyala un titular de El Mundo.

Portada de 'El Mundo' del 16 d'agost de 2026

Portada de 'El Mundo' del 16 d'agost de 2026

Del text de Cristina Rubio: "Els Mossos d'Esquadra investiguen dos nous incidents amb armes de foc a Barcelona i Terrassa en les últimes hores. D'una banda, la policia investiga uns trets al barri del Bon Pastor, a Barcelona, després de rebre aquest dissabte a la 1.00 de la matinada diversos avisos de sons "compatibles amb armes de foc" a través del telèfon 112. (...) D'altra banda, des del Cos policial autonòmic també s'investiga un possible tiroteig a Terrassa, en una zona perifèrica de la ciutat i també de matinada".

16 d'agost, dia internacional de la Muntanya Russa i dia internacional del Rom.

Santoral: Roque, Serena de Roma, Rosa Fan Hui, Teodor de Sió, Frambaldo de Le Mans, Esteve d'Hongria, Armagil eremita i Arsaci de Niconèdia.