La ruta circular que amaga un castell del segle X: 12 quilòmetres de paisatge, coves amb 4.000 anys d'història i un laberint de 450 metres
El recorregut passa per una antiga església declarada Bé Cultural d'Interès Nacional
Més notícies: La fira d'antiguitats ideal per visitar aquest 16 d'agost: més de 100 parades, 46 anys d'història i centenars d'objectes de col·leccionisme
Notícies relacionades
- El refugi familiar de Javi Puado: 2.000 anys d'història, una universitat del segle XVI i la casa de Cervantes
- El refugi de Joan Jordán: té 300 habitants, 2 torres medievals i un Bé d'Interès Cultural
- La desconeguda platja espanyola que amaga un aiguamoll: 240 metres de sorra, un riu i un peix en perill d'extinció
12 quilòmetres poden semblar molts, però en realitat es fan en 3 hores caminant, sense gaire esforç i amb unes quantes parades.
Això és el que ofereix una ruta circular que parteix de Castellolí (Barcelona) rumb a unes coves amb 4.000 anys d'història i un laberint de 450 metres excavat a la roca.
Pel camí, un també troba un castell medieval del segle X, una antiga església, una torre de telegrafia òptica del segle XIX i fins a una masia de la revolució industrial.
El punt de partida és el Parc de la Font de Castellolí, des d'on parteix el camí per trobar, al poc temps, la Barraca de l'Olivar d'en Maties, una construcció de pedra seca aixecada probablement entre els segles XVIII i XIX.
La Barraca de l'Olivar d'en Maties
La construcció es troba a la zona de pinar d'Els Marges i presenta una planta circular. Els seus murs tenen uns 60 centímetres d'amplada i el conjunt conserva un perímetre d'uns 10 metres.
A simple vista poden semblar unes quantes pedres, però aquest tipus de construccions eren i, a vegades, encara són refugis per a pastors i animals de càrrega quan els agafa la tempesta.
Un castell amb més de mil anys d'història
Seguint el recorregut s'arriba a un dels punts més rellevants, el castell de Castellolí. No es veu una gran torre, només les restes d'algun mur que llueixen sobre un turó situat a uns 582 metres d'altitud.
Una vegada més, és important conèixer la història. Les primeres referències documentals al castrum Audelino o Odelino es remunten a mitjans del segle X.
Castell de Castellolí Ajuntament de Castellolí
La fortalesa formava part dels castells de frontera en la batalla entre els comtats cristians i les tropes d'Al-Àndalus. Tots buscaven un lloc des d'on albirar l'enemic i aquest castell va ser un d'ells.
D'entre les seves ruïnes encara sobresurten una gran cisterna rectangular i alguns murs d'estances, cobertes amb voltes de mig punt, a més de restes de les muralles perimetrals.
L'església
I gairebé al seu costat hi ha l'antiga església de Sant Vicenç, que durant segles va estar vinculada a la fortalesa.
Per la seva importància, més que pel seu estat de conservació, el conjunt d'ambdues construccions està protegit com a Bé Cultural d'Interès Nacional (BCIN).
Una torre que connectava Barcelona i Lleida
Tampoc queda molt lluny d'allí una construcció més moderna i, malgrat tot, gairebé igual de mal conservada: una torre de telegrafia òptica del segle XIX, que formava part de la línia militar de telegrafia òptica entre Barcelona i Lleida.
Aquesta era la torre número 8 d'aquest ramal i utilitzava el sistema de comunicació basat en senyals codificades que es transmetien entre torres situades a distància visual. Ara només es veuen part dels murs de façana, algunes espitlleres i elements realitzats amb pedra local.
Un altre símbol del desenvolupament de la zona, encara que d'un segle anterior, és Cal Muset, una antiga masia que es troba una mica més endavant a la ruta.
Aquesta casa pairal conserva dues portalades en les quals apareixen les dates 1812 i 1863. És un edifici de cinc plantes amb un cos decorat amb elements de trencadís, al més pur estil modernista.
Primeres cavitats
Avançant en la ruta, la intervenció de l'home va en retrocés en favor de la natura, amb boscos més poblats. Per això, quan apareix la Bauma de Can Soteres, agafa per sorpresa al senderista.
És una cavitat natural que durant milers d'anys s'ha anat erosionant fins a formar petites cavitats i abrics que semblen coves, encara que aquestes arriben més endavant.
Coves de la Font del Ferro
Les Coves de Cal Llucià, també conegudes com Coves de la Font del Ferro, són el punt àlgid d'aquesta ruta circular. Es tracta d'un conjunt de cavitats obertes en roca calcària que formen diverses galeries.
Encara que la longitud física de les coves ronda els 33 metres, la seva xarxa interior arriba aproximadament als 450 metres de recorregut, com si fos un laberint. Laberint amb trampa, per cert, només que aquí no hi ha un minotaure, sinó un pou d'uns sis metres de profunditat.
Montserrat des del castell de Castellolí ANOIA TURISME
Més enllà de la curiositat, aquestes coves van ser habitades durant la Prehistòria. Se sap pels restes de ceràmica i un sílex microlític del Neolític que es van trobar al seu interior.
Peçes de museu
L'importància d'aquests descobriments és tal que part dels materials procedents del jaciment es conserven actualment al Museu d'Arqueologia de Catalunya i al Museu de la Pell d'Igualada i Comarcal de l'Anoia.
En qualsevol cas, les Coves de Cal Llucià són l'últim punt d'interès d'aquesta ruta que, com tot sender circular, torna al seu origen. Però el caminant no acaba tal com ho va començar, sinó que es porta una lliçó d'història a casa seva.
