Respir per a la indústria catalana: el sector reclamarà una revisió integral del calendari de tancament de nuclears
La pròrroga d'activitat de la central d'Almaraz obre de bat a bat les portes perquè els tres reactors ubicats al territori continuïn operant més enllà de la data prevista per al seu tancament, entre 2030 i 2035
Més informació: Foment reclama prorrogar també l'activitat d'Ascó i Vandellòs després de l'ampliació a Almaraz
"Prescindir de l'energia nuclear condemnaria Catalunya a tornar a l'època de les cavernes". L'afirmació realitzada fa uns mesos per l'aleshores president de la patronal del sector (Foro Nuclear), Ignacio Araluce, s'ha allunyat en les darreres hores de convertir-se en una realitat. La decisió del Govern de prolongar l'activitat de la central d'Almaraz (Càceres) més enllà de la data fixada al calendari de tancaments obre la porta perquè els tres reactors ubicats al territori català (Ascó I i II i Vandellòs II) corrin la mateixa sort.
Un extrem que, de confirmar-se, faria miques els negres pronòstics que planen sobre el panorama energètic català, donada la seva dependència d'aquest tipus de tecnologia.
L'informe favorable del Consell de Seguretat Nuclear (CSN) a la continuïtat d'Almaraz més enllà de la data acordada per al tancament dels seus dos reactors (2027 i 2028), emès a mitjans de juliol, ja havia aplanat el terreny perquè la planta extremenya continués operant almenys fins al 2030. La decisió final de la Moncloa, plasmada a l'Ordre TED/864/2026, de 12 d'agost, suposa quelcom més que una modificació particular del pla per acabar amb l'energia nuclear a Espanya.
Al contrari, fonts dels àmbits industrial i energètic asseguren que marca l'inici d'un debat sobre una revisió completa del calendari, acordat el 2019 per l'Executiu espanyol i els operadors de les centrals.
Fotomuntatge d'un cronòmetre amb el fons de la central nuclear d'Almaraz (Càceres).
En aquest debat hi seran molt presents les plantes catalanes. Especialment, els dos reactors d'Ascó, ja que són els següents en el citat cronograma de cessaments d'activitat, juntament amb la valenciana Cofrents. En concret, l'aturada definitiva d'Ascó I està prevista per a l'octubre de 2030; per la seva banda, la d'Ascó II seria el 2032.
Les esmentades fonts apunten a Crònica Global que, al marge de circumstàncies particulars, el pla de tancament de les nuclears (inclòs el calendari) "té caràcter de revisable, i sota aquesta condició es va acordar".
Guerres i apagat
En aquest sentit, recorden que, des de llavors, s'han donat esdeveniments i circumstàncies que fan necessari el replantejament de l'estratègia. Entre ells, destaquen de manera especial els conflictes armats que han tingut una incidència especial en el mercat energètic: la invasió d'Ucraïna per part de Rússia, que es perllonga per quatre anys i mig fins a l'actualitat, i el recent atac dels EUA i Israel a l'Iran.
Tot i que, fins i tot per sobre d'aquests factors, se situa el succés del passat 28 d'abril de 2025: l'anomenat "zero energètic", conegut comunament com el gran apagat a Espanya. Un fenomen que va afectar la totalitat del territori espanyol i part del portuguès, donades les múltiples interconnexions entre ambdós sistemes. I que ja va generar no pocs comentaris sobre la necessitat de revisar la política energètica plantejada des de la Moncloa davant els riscos que suposa per a la seguretat del subministrament.
![Imágenes del apagón en Barcelona](["https:\/\/a2.elespanol.com\/k\/imgp\/cms\/asociados\/482764.jpg?p=w:320\/h:240&h=_6S96cki"])
També cal tenir en compte el desigual desenvolupament que ha tingut el parc d'instal·lacions d'energies renovables al país. Catalunya és un dels territoris on s'ha registrat un menor avenç. En nombrosos casos, com a conseqüència de la incertesa i els retards generats per un excés de tramitació burocràtica, que ha acabat portant les inversions a altres llocs.
Actualment, al voltant d'un 60% de l'energia elèctrica que es consumeix a Catalunya té origen nuclear. Una dependència que converteix el proper tancament de les centrals ubicades al territori en una trampa mortal, a causa de la combinació de factors que es donaria en aquest escenari.
![Central nuclear de Ascó I en una foto de archivo / EUROPA PRESS](["https:\/\/a2.elespanol.com\/k\/imgp\/cms\/asociados\/29692.jpg?p=w:320\/h:240&h=EKn634Xz"])
D'una banda, una elevada incertesa entorn de la seguretat del subministrament. Les investigacions sobre el zero energètic de l'any passat coincideixen a assenyalar com a origen la inestabilitat del sistema en aquell moment per una excessiva dependència de les energies netes, menys fermes i asíncrones.
I d'altra banda, la repercussió negativa en els preus energètics, que patirien augments per la necessitat de cobrir el buit de les nuclears amb tecnologies més cares, com les instal·lacions de gas (cicles combinats) i d'importar energia per atendre la demanda. El recurs a les plantes de gas comportaria també un augment d'emissions contaminants.
![L'actual president de Foment, Josep Sánchez Llibre](["https:\/\/a2.elespanol.com\/k\/imgp\/cms\/asociados\/541105.jpg?p=c:1194:857:nowe:366:151\/w:1706\/h:1224&h=VPxyR_P0"])
L'actual president de Foment, Josep Sánchez Llibre Europa Press
La indústria catalana, amb pols tan rellevants com el de Tarragona (província on es troben les dues centrals), és una de les principals víctimes d'aquest escenari. Conscient que el seu desenvolupament i ampliació és inviable sense un sistema energètic estable, la patronal Foment del Treball ha reaccionat amb rapidesa amb una nota a través de xarxes socials en què insta el Govern central a la revisió integral del calendari de tancaments nuclears.
Després de conèixer-se l'esmentat aval del CSN a la prolongació de l'activitat a Almaraz, l'organització que presideix Josep Sánchez Llibre ja va sortir al pas per instar la Generalitat a defensar davant Moncloa la necessitat d'ampliar el cicle productiu d'Ascó i Vandellòs. També va apostar aleshores per l'obertura del debat amb els reguladors, les empreses operadores i la resta de comunitats autònomes i sectors industrials.
Riscos
"Prescindir anticipadament de la capacitat nuclear comportaria majors costos energètics, una major exposició a la volatilitat internacional i un risc de pèrdua d'activitat productiva", va assenyalar aleshores la gran patronal catalana.
Per la seva banda, Foro Nuclear també ha fet una crida a aprofitar la decisió entorn de la central d'Almaraz per obrir el debat sobre la necessitat de modificar el calendari, encara que de manera més subtil.
Prioritats europees
L'associació considera "necessari utilitzar aquest nou horitzó per abordar, amb serenor i rigor, el paper que ha de tenir l'energia nuclear en el futur model energètic espanyol. Així mateix, resulta imprescindible revisar les condicions reguladores, econòmiques i tributàries que permetin mantenir la seva aportació, en coherència amb les prioritats europees d'autonomia estratègica, competitivitat industrial i descarbonització".
Per ara, el Govern ha respost a aquestes crides amb l'anunci que Almaraz és un cas aïllat, que justifica per l'elevada volatilitat que es registra als mercats com a conseqüència de la incertesa energètica internacional. Aquesta circumstància fa aconsellable reforçar la resiliència del sistema.
Malgrat aquesta posició, la indústria no pensa desaprofitar l'oportunitat per tornar a posar aquest assumpte a la primera línia del debat públic i polític. Davant el que ha succeït finalment amb Almaraz, considera que per a la resta de centrals les decisions no han d'arribar a última hora.
