Primeras planas
Portades

Graciencs contra les festes i els nens dels castells

Els organitzadors de les festes de Gràcia denuncien que hi ha veïns molt oposats a que utilitzin els seus portals com a vàters. Millores en els cascos dels nens forçats a coronar les torres humanes

En portada: El ministre Urtasun duplica les subvencions a la fundació dels Comuns

Llegir en Català
Publicada

Ceuta acapara l'actualitat. Els polítics estan de vacances. Reclamen un "merescut descans", aposten per la conciliació i prediquen amb l'exemple. Han estat molts mesos de declaracions, de mítings, de tot tipus d'actes. I molts d'ells en cap de setmana. Amb l'agenda a zero, les seves senyories presumeixen de les seves lectures estiuenques en idíl·lics racons. Són d'una modèstia sorprenent.

Però el món no s'atura ni tan sols a l'agost. En el cas concret de Catalunya, el clima no dona treva. Les nits al costat de la costa són infernals, amb mínimes de 24 graus i la mateixa sensació tèrmica que a l'infern.

Mentrestant, al districte de Gràcia es treballa en la celebració de les seves famoses festes, un esdeveniment tradicional de l'estiu barceloní que alguns veïns/afectats comencen a posar en dubte.

Una calle decorada durante las Fiestas de Gràcia

Seguint amb les festes populars, també hi ha notícies sobre les mesures de protecció dels nens que són utilitzats per coronar les torres humanes tan característiques d'algunes zones de Catalunya. Ja sabeu, l'ancestral costum d'agafar un nen o nena de cinc o sis anys i obligar-lo a enfilar-se per sobre de desenes de cossos fins a una alçada mortal. Curiosament aquesta pràctica segueix sent legal.

En el pla polític El País solassa els seus lectors amb una peça sobre el degoteig d'amnisties, una mena de ruleta de la fortuna que va afavorint els actors d'aquell sainet del 2017.

Portada d'El País el 4 d'agost de 2026

Portada d'El País el 4 d'agost de 2026

"Catalunya albira el final del túnel després de l'aplicació de l'amnistia a gairebé una vintena d'encausats", s'intitula la peça del mitjà esmentat.

Els nostres polítics independentistes van aconseguir confondre fins a tal punt les seves pretensions amb les de tota Catalunya que ja ha quedat fixat que la comunitat són ells i només ells. I ara que estan sent amnistiats, doncs normal que Catalunya albiri el final del llarg túnel de la gran repressió. Tingueu en compte que aquests polítics no poden viatjar a segons quins països fins que no se'ls cancel·lin els antecedents penals. Una incomoditat.

El text és de Àngels Piñol i comença així: "El president Salvador Illa va celebrar divendres, en el balanç de curs just abans de marxar de vacances, que la llei de l'amnistia ja s'estigui aplicant després que el Tribunal de Justícia de la UE (TJUE) dictaminés que no contravé el dret comunitari".

El exdiputato de JxCat Eusebi Campdepadrós durante el juicio en el Tribunal Superior de Justicia de Cataluña (TSJC), a 5 de octubre de 2022, en Barcelona, Catalunya (España)

"He defensat des del primer dia que s'apliqui de manera àgil i eficient. I estic content que algunes persones se n'hagin beneficiat”, va sostenir el cap del Govern. L'Executiu català reivindica des de fa temps el compliment de la norma per restituir la normalitat política després de la llarga i dilatada dècada del procés. Amb el degoteig fins ara de 18 casos amnistiats, Catalunya, ara sí, albira el final del túnel, que culminarà amb la tornada de Carles Puigdemont".

"La data del retorn de l'expresident és una incògnita embolicada en suspens, però una de les hipòtesis és que pot produir-se a la tardor. Primer, el Tribunal Constitucional ha de resoldre els recursos dels exconsellers del procés condemnats per malversació per veure si són amnistiables i, en aquest cas, fixarà la doctrina que ha d'aplicar després el Suprem".

"El seu retorn sacsejarà el tauler polític a Catalunya —i en el conjunt d'Espanya—, tant si ocupa el seu escó al Parlament com a cap de l'oposició —que sembla poc probable— com si s'aparta de la primera línia".

El secretario de Organización del PSOE, Santos Cerdán, se reúne con Carles Puigdemont

"Els socialistes, que han virat a favor de l'amnistia com un transatlàntic, estan a l'expectativa, calibrant l'impacte del retorn i el terratrèmol que es viurà en el si de Junts per si fa un cop de volant a les seves polítiques".

"Aquest escenari està a l'horitzó i, mentrestant, el degoteig de casos amnistiats ha estat incessant. El tribunal de Luxemburg va dictar la sentència el 16 de juny i en un grapat de dies s'han començat a desempolsar casos. El dia 22, la titular del Jutjat Penal 11 de Barcelona va amnistiar els cinc membres de la Sindicatura electoral del referèndum de l'1-O: els advocats Marc Marsal i Marta Alsina, el catedràtic Jordi Matas, l'exconsellera d'ERC Tània Verge i l'actual diputat de Junts al Congrés Josep Pagés".

"Dos dies després, el 24, el Suprem va començar a marcar un abans i un després en dictar quatre autos en aplicació de l'amnistia que estaven pendents del recurs de cassació. Tots són delictes menors. El primer beneficiat va ser l'expresident del Parlament Roger Torrent i tres membres de la Mesa: Josep Costa, Adriana Delgado i Eusebi Campdepadrós, que havien estat absolts per un delicte de desobediència per tramitar resolucions a favor de l'autodeterminació i en contra de la monarquia el 2019. La Fiscalia va recórrer en cassació i la sentència estava pendent".

El presidente de la Generalitat, Salvador Illa, en Vietnam

"I després, en tres autos més, el Suprem va amnistiar l'exalcalde de Sabadell, Matias Serracant, per cedir un local l'1-O; i a tres ciutadans condemnats per desordres públics durant les protestes contra la sentència del procés. Quatre dies després, el 28, va amnistiar la primera exconsellera del Govern, Meritxell Serret, que havia estat penada per desobediència, i a altres quatre diputats de la Mesa del Parlament durant l'1-O i que dirigia Carme Forcadell: Anna Simó, Lluís Corominas, Ramona Barrufet i Lluís Guinó.

Línies després Piñol assenyala allò dels viatges: "Queden serrells per resoldre perquè, paradoxalment, els consellers que van gaudir de l'indult i van ser excarcerats arrosseguen antecedents penals. Sense anar més lluny, un dels afectats va tenir problemes amb la tramitació d'un visat per visitar un país de fora d'Europa".

Vaja per Déu, quin inconvenient més agut. I tot per culpa de la cruel Espanya.

Més notícies polítiques. "Junts treu el cap i entra al Partit Demòcrata Europeu encara que no té veu a Europa", assenyala un titular d'El Confidencial.

En el sumari es diu que "Els de Puigdemont arriben al grup dels macronistes europeus ignorant la situació del seu cap de llista a Europa, Toni Comín, que segueix sense poder prendre possessió del seu escó".

Carles Puigdemont, líder de Junts+Puigdemont per Catalunya

La peça ve signada per Marcos Lamelas: "Junts ha entrat al Partit Demòcrata Europeu (PDE), el partit dels macronistes a l'Eurocambra. El PDE és una formació que només compta amb dotze eurodiputats, però trenca l'aïllament de la formació independentista a l'espai polític europeu, que en part es va provocar per la situació legal de Carles Puigdemont després de la seva fugida el 2017".

"Junts treu el cap, però aporta poc al PDE: no té eurodiputats a Estrasburg. Toni Comín va aconseguir l'escó, però no va poder prendre possessió a causa de la seva negativa a jurar la Constitució espanyola".

"La formació de Puigdemont es va mostrar satisfeta amb la incorporació, gràcies a la qual “reforça la seva acció política a nivell europeu i consolida la seva voluntat de treballar des de la centralitat per una Europa més democràtica, més federal i més respectuosa amb la diversitat nacional que la defineix”. L'expresident fugit va elogiar l'operació des del seu compte a la xarxa social X".

Un migrante, sorteando las rocas en la frontera de Ceuta ayer

""Molt content d'haver estat acollits a Demòcrates i poder contribuir des d'aquesta gran família política a enfortir el projecte d'Europa, per al qual la nostra nació ha treballat tant, fins i tot en les èpoques més difícils. Quan tot semblava perdut en la llarga nit del franquisme, Catalunya mirava al nord per trobar la llibertat que Europa havia guanyat en derrotar el nazisme. El nostre futur està en una Europa que es reconegui en la diversitat dels seus pobles i nacions, llengües i cultures. Nosaltres treballarem colze a colze amb els companys de Demòcrates”".

"La delicada situació de Toni Comín al Parlament Europeu s'obvia. De fet, ni se l'esmenta en el comunicat o en les declaracions de la direcció. I a més, la posició de Comín resulta especialment complicada perquè també està subjecte a una investigació sobre assetjament sexual que encara no s'ha resolt. Junts l'havia estat protegint fins al juliol, quan va reactivar la investigació interna sobre aquest cas, tal com va avançar el diari Ara".

"Comín sempre ha negat els fets, però la Comissió de Garanties de Junts encara no s'ha pronunciat. De fet, la investigació sobre Comín també es troba paralitzada al Parlament Europeu, que està a l'espera que el Tribunal Suprem decideixi sobre l'amnistia de Toni Comín".

Ramón de España con Laura Borràs

"En aquest cas sí que podria venir a Espanya a jurar la Constitució i prendre possessió del seu escó. Comín sempre ha rebutjat deixar l'escó i aquí rau la seva força dins de Junts".

"En alguns sectors de Junts, aquesta aliança ha generat incomoditat. És el cas de MEScat Independentistes d'Esquerra, el partit d'esquerres que està associat a Junts i que lidera el diputat al Parlament Agustí Colomines, segons expliquen fonts de la formació independentista".

I: "A MEScat li inquieta veure's associada als macronistes. Tanmateix, al gruix de la cúpula de Junts els encanta després de més de nou anys com a diputats no adscrits al Parlament Europeu".

De manera que Junts s'ha ajuntat amb dotze macronistes i ja forma part d'una "internacional". Gran progrés venint de la llarga nit del franquisme i tal.

Notícies antropològiques. "Sabotegen un carrer de Gràcia enmig del clima de tensió per la festa major", apunta un titular d'El Nacional.

Escriu Berto Sagrera: "El carrer de la Perla, del barri de Gràcia, ha denunciat un sabotatge enmig del clima de tensió per la festa major, després de les crítiques d'alguns veïns. En un missatge a Instagram, la Comissió de Festa Major del Carrer la Perla ha denunciat que aquest diumenge al matí es van trobar la persiana del seu local "sabotada amb silicona", una acció que han qualificat de "deliberada". "Suposa un atac directe a la feina col·lectiva i voluntària que fem durant tot l'any per tirar endavant la Festa Major", han lamentat".

Calle decorada en una edición anterior de las Fiestas de Gràcia

"La comissió explica que dissabte van passar tota la jornada treballant al local i al carrer fent tasques d'adorn, "en un ambient tranquil i sense cap activitat nocturna", i que "cap veïna" els va expressar cap queixa ni cap molèstia. Van sopar i, cap a dos quarts de dotze, van tancar el local".

"Els fets no es poden presentar com una resposta a una festa o a uns incidents de la nit anterior, tot i que, com sempre, qualsevol veïna que vulgui traslladar-nos una preocupació o fer una proposta serà escoltada i convidada a parlar-ne directament amb nosaltres", han apuntat".

"En canvi, han assegurat que "aquest atac no es pot entendre com un fet aïllat" i que "arriba en un moment en què el model de Festa Major de Gràcia està rebent una ofensiva per part d'algunes veïnes i col·lectius que sota un discurs aparent de defensa del barri, plantegen mesures que van molt més enllà de corregir problemes concrets"".

"Des del carrer la Perla asseguren que els veïns crítics posen en qüestió "la continuïtat mateixa de la festa popular", tot i que reconeixen queixes "legítimes" com la brutícia, els orins, els botellots, els sorolls fora d'horari i altres situacions incíviques. "Sempre hem estat disposades a escoltar, revisar allò que sigui necessari i treballar per una Festa Major més respectuosa i compatible amb la vida quotidiana del barri. El que no acceptem és que aquests problemes s'utilitzin per fer una esmena a la totalitat de la festa", han sentenciat".

Vandalizan el mural de Ferran Torres pintado en el barrio de Gràcia

I: "Així doncs, consideren que "propostes com restringir l'horari de les activitats o expulsar les comissions dels carrers (...) són mesures que condemnen la Festa Major a la desaparició", i que ells mai acceptaran "un model de barri sense Festa Major, sense cultura popular i sense vida comunitària"".

Línies després Sagrera assenyala que "fa dues setmanes que L'independent de Gràcia va explicar que almenys sis carrers engalanats havien rebut queixes de residents i nous comerços demanant que s'anul·lin les activitats nocturnes, motiu pel qual la Fundació Festa Major de Gràcia va publicar un comunicat en defensa de la celebració. Des de l'entitat admetien que els preocupa la radicalització de les queixes d'alguns veïns "en contra de l'organització de la festa major i de les molèsties que genera fins i tot la seva preparació, assegurant que l'objectiu final és "aturar la festa o canviar el model" apel·lant al dret al descans i altres discrepàncies "legítimes"".

Raríssim. Veïns que es queixen que se'ls orini al portal, dels crits dels bevedors, de la inseguretat i dels altres al·licients de les famoses festes de Gràcia, el gran fumador de la Ciutat Comtal a l'agost.

Més notícies folklòriques. "Les colles castelleres fan un altre pas per millorar la protecció dels nens", apunta La Vanguardia.

Portada de 'La Vanguardia' el 4 d'agost de 2026

Portada de 'La Vanguardia' el 4 d'agost de 2026

El text és Esteve Giralt Torras i comença amb el record d'una efemèride tràgica: "Avui, 4 d'agost, es compleixen 20 anys de la mort de Mariona Galindo Lora als 12 anys, dotze dies després d'una caiguda al 4 de 9 amb folre dels Capgrossos de Mataró, durant la seva festa major, Les Santes. Mariona, que ocupava una de les posicions de la part més alta del castell, la de dosos, a l'avantpenúltim pis, va patir ferides de gravetat, amb un traumatisme cranioencefàlic que li va causar la mort a l'hospital".

"El desgraciat accident va commoure tot el món casteller i va impactar la societat catalana de l'època, però va tenir una conseqüència beneïda de forma unànime dues dècades després. Es va accelerar la implantació del casc de protecció per als nens que fan castells, que per aquell temps ja s'havia començat a estudiar entre bastantes reticències d'una part dels castellers i les colles".

Línies després Giralt escriu que "el casc es va introduir per millorar la protecció d'una part imprescindible dels castells. Després de dues dècades d'utilització del casc, qüestionat abans de l'accident mortal a Mataró per raons estètiques o per ser considerat per una part dels castellers com un atac a la tradició, no hi ha ningú en el complex món casteller que discuteixi la seva importància. El principal aval, les dades sobre la reducció de lesions greus, excepcionals".

"Els 20 anys coincideixen amb l'última fase del procés de disseny d'un nou casc, una evolució que incorporarà millores com la subjecció, i una gran novetat: un protector facial, la màscara".

"Es tracta d'un pas endavant en la prevenció de lesions i fractures molt poc habituals però especialment greus. “L'objectiu principal és prevenir fractures i lesions amb seqüeles en la visió i lesions a la zona de les celles i el front, perquè darrere hi ha el cervell: un impacte fort en aquesta zona podria implicar una lesió cranioencefàlica”, explica Sílvia Simó Nebot, responsable de l'àrea mèdica i de salut de la Coordinadora de Colles, impulsora del casc, les millores i la màscara".

I: "No és comparable a la implantació del primer casc, el 2000, quan es partia de zero, però és un avenç molt significatiu. Una altra caiguda amb una lesió greu però amb una feliç recuperació en l'actuació de Sant Fèlix de 2024, la que va patir la Mia, aleshores aixecadora de la Colla Vella (Valls), ha estat un factor accelerador".

"“Va acabar de donar un impuls, aquella lesió ens va indicar que calia fer una mica més i vam començar a explorar. Volem fer un pas més enllà a nivell de seguretat, la nostra prioritat absoluta. La protecció absoluta no existeix, però vèiem necessari protegir les parts més sensibles de la cara. No és el mateix un cop a la mandíbula o al mentó que al front o a l'òrbita”, afegeix Simó".
I: "L'evolució del casc casteller i de la màscara, que es van començar a gestar al setembre de 2024 amb les primeres reunions, s'està desenvolupant juntament amb l'empresa NZI Helmets, la mateixa que va dissenyar el primer casc (2000), i l'Hospital Sant Joan de Déu de Barcelona. El centre sanitari ha facilitat un escàner facial per poder anar adaptant la protecció a la diversitat de cares dels nens".

La informació conclou així: "Si la fase de proves és satisfactòria, la intenció de la Coordinadora, l'organisme de gestió consensuat entre totes les colles castelleres, és que la protecció facial i el nou casc evolucionat siguin ja una realitat la propera temporada. Un 10% dels 13.000 castellers en actiu són nens i nenes".

De moment s'ha descartat evitar la participació de nens i nenes en una activitat de risc mortal. Seria un gran cop contra la sacrosanta costum local d'alçar castells humans coronats per criatures indefenses, però amb casc.

4 d'agost, dia internacional del Lleopard Ennuvolat. Santoral: Joan Maria Vianney, Rubén estilita, Aristarco, Ia, Jacint de Roma, Eleuteri de Tàrsia, Eufroni de Tours, Onofre eremita i Rainer de Split.