Josep Costa
Portades

Baralles entre indepes per l'amnistia

Josep Pagès (diputat de Junts i síndic de l'1-O) titlla de covard Josep Costa. Puigdemont amenaça Espanya amb reclamar una pasta pel retard en l'amnistia. Error de sistema a les proves Pisa

En portada: Turisme de Barcelona diu adéu a Joan Gaspart després de 33 anys i aprova els seus pressupostos per unanimitat per primera vegada

Llegir en Català
Publicada
Actualitzada

Notícies relacionades

Madrid i mitja Espanya cremen. Incendis d'última generació amb fenòmens climàtics propis. Cada any igual. També a Catalunya. Acumulació de brossa i males herbes, manca de manteniment, altes temperatures, ambient sec i una espurna. O un llamp. O la combustió espontània d'un vehicle. Per no parlar de piròmans, incendiàries i espavilats.

El foc tampoc dóna treva a Catalunya, on la simultaneïtat dels focs posa al límit la capacitat dels bombers i l'abast dels mitjans d'extinció. Passarà l'estiu, s'apagaran les brases i ningú farà res. És el cicle "natural" de la relació entre el polític urbanita i el medi ambient.

Més incendis. Metafòrics. L'amnistia està provocant grans baralles al flanc sobiranista de la vida. Qui va ser vicepresident del Parlament després de l'assalt, el senyor Josep Costa, ha quedat retratat pels seus propis companys. Ens trobem davant el perfecte "milhomes", fanfarró, pretensiós, un punt repentinat.

En aquest punt de la història, els independentistes del procés ajusten comptes. Lluís Llach explica intimitats sobre les delirants reunions posteriors a la proclamació de la república al Parlament. Segons el cantautor, es va votar que tots els consellers i Puigdemont s'instal·larien a Bèlgica per plantar cara a l'Estat espanyol, però després cadascú va fer el que va voler i va poder. Llach assenyala Junqueras per haver buscat refugi a Montserrat.

Hi ha més coses. Puigdemont s'ha despertat de la letargia i abraça una activitat inusual. El seu advocat, Gonzalo Boye, envia cartes i recursos aquí i allà. La darrera idea és demanar que la UE sancioni econòmicament el Regne d'Espanya. Aquest Puigdemont no para de fer amics.

Al gra. "El cas del professor austríac que esgrimeix Carles Puigdemont per demanar una indemnització a Espanya", assenyala un titular d'El País.

Portada de 'La Vanguardia' el 25 de juliol de 2025

Portada de 'La Vanguardia' el 25 de juliol de 2025

Al sumari es diu que "L'expresident català i el seu advocat llancen missatges al Tribunal Suprem sobre els costos que pot comportar retardar l'amnistia".

Escriu Marc Rovira: "Canvi de to en l'estratègia de l'expresident català Carles Puigdemont per reclamar una major celeritat en l'aplicació plena de la llei d'amnistia. El relat es vol fixar ara en les conseqüències econòmiques que pot tenir per Espanya no agilitzar el perdó judicial dels encausats pel procés".

"La demanda d'una possible reclamació compensatòria aflora després d'haver denunciat davant la Comissió Europea els obstacles que posa el Tribunal de Comptes al tancament de la causa relacionada amb la procedència dels diners que es van gastar per finançar el desafiament independentista i l'intent de referèndum de 2017".

"En aquest escrit de denúncia presentat a Brussel·les, Gonzalo Boye, que també actua en representació dels exconsellers Toni Comín i Lluís Puig, ja adverteix al Tribunal Suprem que haurà de fer front a una indemnització per danys i perjudicis si persisteix en retardar l'amnistia als polítics independentistes".

"El ganxo del qual penja la pretensió és el precedent que va marcar el cas Köbler, en al·lusió a la demanda que va interposar un professor universitari d'Àustria i que la justícia europea va resoldre dictaminant que un Estat membre “és responsable dels danys causats a un particular per una violació del Dret comunitari imputable a un òrgan jurisdiccional suprem”".

"Per a retreure la inacció del Tribunal de Comptes amb l'amnistia, Carles Puigdemont va publicar aquest dimecres un escrit a les seves xarxes socials on avisava que, més enllà de l'efecte que pugui tenir per a la seva situació personal, retardar el perdó judicial en aquest cas implica un risc econòmic per a Espanya".

"“Sembla que enmig de l'orgia nacionalista que ha provocat el futbol, el Tribunal de Comptes s'ha animat i ha demanat que li aguantin el cubata per demostrar que s'atreveix a desafiar la més alta magistratura europea”. I recordava que una cosa així ja es va intentar a Hongria i a Polònia, “amb el resultat conegut per tothom”".

I: "L'expresident català al·ludia al procés sancionador afrontat per ambdós països, Hongria va deixar de cobrar 1.000 milions d'euros, per voluntat expressa de les autoritats de la UE que ni un euro dels fons de recuperació acabi en mans de qui incompleix l'Estat de dret. “Espanya és l'única gran economia que encara cobra d'Europa”, assenyalava l'escrit de l'expresident".

"Orgia nacionalista que ha provocat el futbol", diu Puigdemont en pla caçó.

Més de l'amnistia. El de Costa, aquest fenomen. "La reacció de Josep Costa en ser amnistiat i la rèplica d'un síndic de l'1-O: 'Covards que donen lliçons'", destaca un titular d'El Nacional.

La història parteix del fet que el Tribunal Suprem ha decidit amnistiar els membres de la Mesa del Parlament que presidia Roger Torrent. Alleujament i alegria, excepte en el cas de Costa, que ha sortit a X despotricant contra la "puta Constitució" i la "monarquia delinqüent". La rèplica no va venir de les parts al·ludides sinó que va resultar ser foc amic.

Així ho explica Lluís Tomàs en el mitjà esmentat: "La decisió del Tribunal Suprem d'aplicar la llei d'amnistia a Josep Costa ha provocat una duríssima reacció de l'exvicepresident del Parlament, que ha deixat clar que no reconeix la legitimitat de l'alt tribunal".

""M'importa un rave el que digui el Tribunal Suprem, la puta Constitució o la monarquia delinqüent en nom de la qual dicten sentències", ha escrit, abans d'afegir que, si bé felicita "a qui hagi lluitat per l'amnistia", ell no reconeix als jutges "cap autoritat" ni per jutjar-lo ni tampoc "per absoldre'm ni amnistiar-me"".

Pàrrafs després escriu Tomàs que "la reacció de Costa ha provocat una contundent rèplica de Josep Pagès i Massó, membre de la Sindicatura Electoral de l'1-O. En un tuit, Pagès sosté que l'exvicepresident del Parlament va rebutjar incorporar-se a l'organisme el setembre del 2017, quan una de les persones que en formaven part va demanar ser substituïda en plena ofensiva judicial de l'Estat espanyol".

"Segons el seu relat, Costa, que era suplent, va respondre que "ni pensar-ho" perquè "a mi a la presó no m'hi veuran". Pagès assegura que d'aquest episodi hi ha "almenys tres" testimonis i que la persona que havia demanat ser substituïda "va acabar aguantant fins al final".

I: "El síndic recorda que aleshores el Tribunal Constitucional imposava multes coercitives de 12.000 euros diaris i que la Fiscalia presentava querelles amb peticions de penes de presó. Per això, retreu a Costa que ara afirmi que la justícia espanyola "li importa un rave", quan, segons la seva versió, al setembre del 2017 "li feia una mica més de respecte, per no dir por"".

A continuació, el de Llach, que ve a Nació Digital. "La confessió de Lluís Llach: «El 2017 es va decidir que tot el Govern anava a l'exili»", assenyala el titular d'una informació que signa Oriol March.

Del seu text: "Segons explica Llach al pòdcast L'Arrabassada va participar en una reunió amb tretze o catorze persones en la qual es va decidir, amb un sol vot en contra, que el Govern encapçalat per Carles Puigdemont i Oriol Junqueras aniria a l'exili en cas d'aplicació de l'article 155 -que es va posar en marxa només declarar-se la independència, sense efectes pràctics, al Parlament- o de "repressió molt forta de l'Estat". L'acord, sosté el cantautor, era que "tots" anessin a Bèlgica a fer "feina internacional" pel procés".

""Aquesta és la primera gran cagada després de no fer fer la DUI", assenyala Llach, que també relata les discussions sobre "encastellar-se" al Palau de la Generalitat, circumstància que finalment es va esquivar. L'expresident de l'ANC no pot evitar dards cap a Junqueras quan assenyala que hi va haver dirigents que van preferir anar a Montserrat després de la declaració d'independència".

"El líder d'ERC, segons va explicar Xavier Vendrell -membre de l'estat major del procés i exdirigent dels republicans- en una entrevista a Catalunya Ràdio, es va desplaçar fins al monestir en les hores més incertes del procés, quan es disposava de poca informació sobre què faria el Govern".

I: "El cert, en tot cas, és que va ser només mig executiu qui va acabar marxant a l'exili, i fins i tot hi va haver dirigents que, després de posar els peus a Bèlgica, van acabar tornant al cap d'unes hores, com és el cas de Quim Forn o Meritxell Borràs, entre d'altres. A Bèlgica s'hi van acabar quedant Puigdemont, Clara Ponsatí, Meritxell Serret, Toni Comín i Lluís Puig. Tres d'ells -l'expresident, Comín i Puig- encara no han pogut posar els peus a Catalunya".

Portada de 'La Vanguardia' el 25 de juliol de 2025

Portada de 'La Vanguardia' el 25 de juliol de 2025

Més històries. "Una “incidència tècnica” invalida els resultats de Catalunya a PISA 2025", apunta un titular de La Vanguardia.

La peça ve signada per Carina Farreras: "La Generalitat ha obert una investigació per esbrinar què ha passat amb l'avaluació de Catalunya a l'Informe PISA (Programa per a l'Avaluació Internacional d'Alumnes). Una “incidència tècnica” ha invalidat la representativitat de la mostra de la població escolar catalana a la prova".

"L'exempció d'alumnes amb discapacitat que haurien d'haver entrat segons el criteri de l'OCDE, responsable de la prova, hauria alterat aquesta representativitat, segons han explicat avui representants del Departament d'Educació i Formació Professional i del Ministeri d'Educació".

"L'informe internacional de l'OCDE, que avalua alumnes de 15 anys en lectura, matemàtiques i ciències de 90 països del món i nombroses regions, exclourà Catalunya per aquest error tècnic en la mostra. Aquest informe es presentarà el 8 de setembre. Catalunya sí que apareixerà a l'informe nacional espanyol, tot i que amb l'acotació tècnica que les seves dades no seran comparables ni amb edicions anteriors ni amb altres autonomies o països".

"No obstant això, les dades aportades pels centres educatius catalans són suficients per elaborar l'informe d'Espanya, segons la directora d'Avaluació del Ministeri d'Educació, Mónica Domínguez, que ha estat present aquest matí a la reunió informativa amb els mitjans de comunicació".

"En els més de 25 anys d'història de PISA, l'OCDE només ha recorregut en comptades ocasions a ajornar o retirar la publicació de resultats nacionals per dubtes sobre la fiabilitat dels mateixos. Ho va fer amb Espanya en la dimensió de lectura l'any 2018, per un problema de recollida de dades, tot i que va publicar les dades dos anys més tard".

Línies després Farreras assenyala que "l'expectació pels resultats PISA, la major avaluació internacional d'educació, és màxima, ja que en l'anterior informe, el de 2022, els estudiants catalans van acusar una forta caiguda en els seus aprenentatges (entre un i dos anys de retrocés en lectura i matemàtiques), situant-se per sota de la mitjana de l'OCDE, d'Europa i d'Espanya. Aleshores, l'administració va justificar que els mals resultats es devien a un “error de la mostra”, una manifestació de la qual es va desdir després".

25 de juliol, dia mundial per a la Prevenció dels Ofegaments, dia internacional per al Benestar Judicial i dia internacional de la Dona Afrodescendent.

Santoral: Jaume apòstol, Teodomir de Còrdova, Glodesindis, Olimpíada de Nicomèdia, Magneric de Trèveris i Carmen Sallés.