Fachada de la sede de la Direcció General de Prevenció i Protecció de la Infància i l'Adolescència Atenció a la Infància i l'Adolescència (DGPPIA).
Portades

DGAIA sense culpables i les presons catalanes són Jauja

El Parlament tanca els escàndols en atenció a la infància i blanqueja les "irregularitats" d'ERC. Tràfic d'armes des de la presó i un homicida s'escapa en una sortida "terapèutica"

En portada: L'escàndol de la venda de patrimoni de l'Església enterboleix el final daurat d'Omella

Llegir en Català
Publicada

És sabut que la millor manera de tirar terra sobre un escàndol és muntar una comissió d'investigació parlamentària. És un mètode infal·lible per a córrer un tel ben espès sobre el que calgui. No hi ha millor manera d'estendre una cortina de fum i això és el que ha passat amb la comissió d'investigació al Parlament sobre la funesta, sinistra i temible Direcció General d'Atenció a la Infància i l'Adolescència (DGAIA).

El primer que cal constatar és que qui va ser consellera de Drets Socials, el departament al qual està adscrita la tenebrosa DGAIA, Mònica Martínez Bravo va ser rellevada del seu càrrec dilluns, dos dies abans que la cambra debatés sobre les conclusions de la comissió d'investigació. D'aquesta manera, qui ha pilotat en teoria la reforma de l'atenció a la infància sortia deslliurada de l'equació i ni tan sols compareixia al Parlament.

Mònica Martínez-Bravo, 'consellera' de Derechos Sociales e Inclusión, en comisión parlamentaria el 4 de marzo de 2026

En segon lloc, que llurs senyories han decidit que no hi ha culpables, que algú es va lucrar, que hi ha fundacions que funcionen amb notòria opacitat i que molt suport i molt reconeixement als valents que treballen al sector. O sigui, tancament o carpetada com diu El País, però molt descarat.

Portada d'El País el 23 de juliol de 2026

Portada d'El País el 23 de juliol de 2026

ERC se'n surt de franc, indemne. Ni els seus consellers del ram ni les seves fosques fundacions van tenir cap culpa sobre el que passava a les cases dels horrors. Que s'ho van endur calent? Sí, però és que hi havia molta "pressió" assistencial. I després que eren aquells anys bojos, la dècada del Procés i ja se sap...

"Carpetada al Parlament a una investigació sobre la DGAIA sense responsables polítics", resumeix l'esmentat El País.

El text és de Camilo S. Baquero: "El darrer ple d'aquest període de sessions al Parlament català també ha servit per donar carpetada a un dels temes més polèmics de la primera part d'aquesta legislatura: els escàndols que han tancat la ja reanomenada Direcció General d'Atenció a la Infància i l'Adolescència de la Generalitat (DGAIA)".

Unos niños juegan en el aula

"El legislatiu havia posat en marxa una comissió d'investigació i aquest dimecres s'ha votat al ple el seu dictamen, que si bé reconeix algunes irregularitats i les atribueix a múltiples factors externs, no estableix cap responsabilitat política. El gruix dels punts han tirat endavant gràcies als vots dels socialistes, Esquerra i Comuns, que sí s'han abstingut en altres punts clau. Junts s'ha despenjat del text, votant-hi en contra".

"La DGAIA, des de l'inici de la legislatura, havia estat colpejada per dos grans escàndols que van portar fins i tot a l'Executiu que presideix Salvador Illa a rebatejar l'ens per escenificar un canvi de rumb d'una direcció que ha estat en mans tant de Junts com d'ERC i el PSC".

"Primer, va transcendir que una menor a càrrec d'aquest servei havia estat violada i explotada sexualment. Després, la Sindicatura de Comptes va augmentar la pressió mostrant irregularitats en l'externalització de la protecció als menors tutelats".

I: "La Comissió creada aleshores -presidida pel PSC- ha tingut una extensa feina, condensada en un informe de 100 pàgines, amb conclusions i recomanacions que s'havien de votar. Junts des de l'inici de la votació s'ha despenjat, encara que després li han recordat tant els socialistes com Vox que s'havien acceptat el 75% de les seves aportacions".

Més notícies. L'amnistia. Titular de La Vanguardia: "La Comissió Europea recorda que els tribunals espanyols han d'aplicar la sentència del TJUE".

Portada de 'La Vanguardia' el 23 de juliol de 2026

Portada de 'La Vanguardia' el 23 de juliol de 2026

Ja, sí. I? El titular propicia una doble lectura. El context és que Gonzalo Boye, l'advocat de Puigdemont, ha enviat una carta a la Comissió Europea en què diu que el Tribunal de Comptes es nega a aplicar l'amnistia, cosa que no és certa. El que ha fet aquest tribunal és obrir un breu termini de deu dies perquè les parts puguin presentar al·legacions. Però tant se val. Discutir sobre precisió jurídica amb Boye és com raonar amb un jugador de la selecció argentina.

El cas és que la maquinària propagandística del secessionisme ven com un sever toc d'atenció a Espanya de la Comissió Europea el que no és més que un "miri, correspon als tribunals espanyols aplicar l'amnistia". O sigui, Perogrullada.

Josep Maria Cortés y el expresidente José Luis Rodríguez Zapatero

El text del diari barceloní ve amb la signatura d'Anna Buj: "La Comissió Europea diu haver rebut la denúncia contra Espanya interposada per l'expresident de la Generalitat, Carles Puigdemont, com a resposta a la maniobra del Tribunal de Comptes per no aplicar directament la llei d'Amnistia, però de moment no ha donat pistes del que farà i es limita a recordar que “correspon als tribunals pertinents aplicar les sentències del Tribunal de Justícia”".

"“Podem confirmar que hem rebut la carta. Quan es presenten reclamacions, aquestes es tramiten d'acord amb el procediment habitual de la Comissió”, indica un portaveu comunitari a La Vanguardia. “Un cop rebudes, les reclamacions s'examinen, es registren i s'avaluen abans de prendre una decisió. Per ara, no tenim res més a afegir”, tanca la mateixa font".

Fotomontaje de la exdiputada Anna Navarro, con el Parlament, el logo de Junts y Silicon Valley de fondo

"La carta, interposada per l'advocat de l'expresident, Gonzalo Boye, exigeix a la secretaria general de la Comissió obrir contra Espanya “el procediment d'infracció previst” a l'article 258 del Tractat de Funcionament de la UE, per l'“incompliment” de la sentència del TJUE que avala la norma que va aprovar el Congrés el 2024".

"Tanmateix, no és una via fàcil. Habitualment, els procediments d'infracció, els expedients que obre Brussel·les als països comunitaris, responen al fet que el país en qüestió no està aplicant correctament una directiva europea. Per exemple, l'expedient que manté obert contra Espanya per les lleis utilitzades per frenar l'opa del BBVA al Banc Sabadell. És un sistema molt habitual, que pot acabar amb la Comissió portant un país davant el TJUE. Actualment existeixen 117 expedients en curs contra Espanya".

Ramón de España opina sobre la posible vuelta de Carles Puigdemont

"El moviment de Boye arriba després de la decisió del Tribunal de Comptes de sol·licitar al·legacions sobre la responsabilitat comptable del referèndum de l'1 d'octubre i l'acció exterior de la Generalitat, en lloc d'aplicar directament l'oblit penal".

I: "Això, segons la defensa, contradiu les directrius del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) que la setmana passada va avalar clarament la llei d'Amnistia i sostenia que si un cas entrava dins del perímetre de la llei s'hauria de dictar una “extinció de responsabilitat” sense “valorar les al·legacions i les proves exculpatòries”".

Més sobre l'amnistia. "Els síndics de l'1-O són amnistiats després d'un escarni de nou anys", sosté El Nacional.

Escriu Mayte Piulachs: "Els cinc membres de la Sindicatura Electoral de l'1-O finalment han estat amnistiats després de patir un "escarni" que ha durat nou anys. La jutgessa del jutjat penal 11 de Barcelona, Núria Brú Solé, ha acordat que s'apliqui la norma de l'oblit penal a Tània Verge, exconsellera d'ERC; a l'advocat Marc Marsal; a Josep Pagès, actual diputat de Junts al Congrés; al catedràtic de Ciències Polítiques, Jordi Mas, i a l'advocada Marta Alsina, segons la resolució comunicada aquest dimecres i a la qual ha tingut accés ElNacional.cat".

La exconsellera Tània Verge

"Els advocats dels síndics van demanar l'aplicació de l'amnistia des del mateix dia de la seva entrada en vigor, ara fa dos anys, però el jutge anterior no els donava cap resposta. La resolució del cas també es va endarrerir quan el jutge va elevar una exposició raonada al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) perquè Verge era diputada d'ERC, i per tant aforada al tribunal superior català, que va rebutjar la competència i va demanar al jutge que concretés millor la imputació".

"Al final, Verge va deixar l'escó de diputada i l'actual jutgessa va desbloquejar la petició d'amnistia per als cinc l'abril passat i va demanar el posicionament de la Fiscalia, que va presentar el seu informe favorable a aplicar-los l'amnistia, dijous passat. La causa també s'hauria pogut complicar més o dividir perquè el diputat Pagès és aforat davant el Tribunal Suprem, però cap part ho ha reivindicat".

El presidente de la Generalitat, Salvador Illa, en el Parlament

""Estem molt contents, però és una sensació agredolça perquè el cas dels síndics s'ha resolt nou anys després, acusats d'uns fets que no eren delicte", ha afirmat Ramon Setó, advocat de Verge i Marsal a ElNacional.cat".

I: ""Ha estat un escarni injustificat i cruel contra uns acadèmics i juristes de reconegut prestigi que representaven un símbol de l'1-O, la Sindicatura Electoral", ha afegit Setó, que ha presentat diversos recursos i reclamacions al jutjat perquè resolgués el cas. També ho han reclamat els advocats Gonzalo Boye i Isabel Elbal en nom de Pagès i Mata, i Benet Salellas per Alsina".

Doncs enhorabona als afortunats, que segur que estaran disposats a tornar a col·laborar amb l'independentisme en la realització del proper referèndum, sigui quan sigui.

Canvi de terç. Desastres diversos. "Un esvoranc a les obres de soterrament de Rodalies a Montcada engoleix una grua i obliga a tallar 'sine die' la R2, la R2Nord i la R11", destaca El Periódico. I així anem per bingo en aquesta catàstrofe quotidiana que és el servei de rodalies de la Renfe a Catalunya.

Portada 'El Periódico' el 23 de juliol de 2026

Portada 'El Periódico' el 23 de juliol de 2026

El text és de Pau Lizana Manuel: "Les obres de soterrament del tren a Montcada i Reixac, a l'alçada del barri barceloní de Vallbona, han estat l'escenari aquest dimecres d'un aparatós ensorrament. Part de la paret d'un pou dels treballs que realitza Adif a la zona ha cedit i l'esvoranc ha engolit una grua de grans dimensions i ha obligat a interrompre la circulació de les línies R2, R2Nord i R11 de Rodalies i Regionals entre les estacions de Montcada i Reixac i Sant Andreu. De moment, no hi ha previsió perquè els trens tornin a circular".

"L'accident, el segon ensorrament d'unes obres ferroviàries a Barcelona en tot just dues setmanes després de l'esvoranc provocat per la tuneladora de la L9, no ha deixat ferits i, en principi, no afecta cap edifici proper. Segons ha informat Adif, els seus tècnics avaluen l'abast de la incidència i l'estabilitat del terreny. L'incident, que s'ha produït cap a les 13.50 hores, ha obligat a activar diverses unitats de Bombers i de la Guàrdia Urbana de Barcelona".

"El sotsdirector de Construccions de la companyia pública d'infraestructures, Arturo Pastor, ha assegurat en declaracions als mitjans que "les inspeccions realitzades en col·laboració amb els bombers, confirmen que els edificis i habitatges de la zona es troben en condicions normals i no presenten danys". Adif ha començat treballs per estabilitzar l'esvoranc i preveu que els treballs continuïn "durant els propers dies", segons Pastor".

I: "L'operadora ferroviària encara no ha aclarit els motius pels quals s'ha produït l'ensorrament, però les comunicacions internes entre la companyia i els maquinistes parlen d'un "problema en un pou proper a les vies originat per maquinària d'obres". De moment, segons ha explicat Pastor, "no hi ha hipòtesis damunt la taula" i "s'està treballant per evitar que més material caigui al pou". Les decisions es prenen "gairebé a temps real"".

A aquest desastre cal sumar l'explosió de gas que ha deixat vuit ferits, diversos d'ells molt greus, en una explosió de gas en unes obres de millora del Metro a l'entorn de l'estació de Sants.

Incendio en Plaça de Sants

A continuació, dues notícies que delaten que el funcionament de les presons catalanes és un autèntic despropòsit, una cosa realment increïble.

D'entrada, un traficant d'armes que dirigia els seus negocis des de la presó. "Cau un clan familiar que tenia un llançacoets, unes 40 pistoles, escopetes i una granada per vendre al crim organitzat", apunta el titular d'El Mundo.

Portada d'El Mundo el 23 de juliol de 2026

Portada d'El Mundo el 23 de juliol de 2026

La notícia ve signada per Cristina Rubio: "Desarticulat un clan familiar que traficava amb armes i tenia un llançacoets, unes 40 pistoles, escopetes, armes artesanals com "bastons escopeta", bosses "plenes" de munició i una granada per vendre al crim organitzat".

"Una investigació liderada per Mossos d'Esquadra amb la Policia Nacional que s'ha saldat amb nou detinguts i una xarxa "important" desmantellada a Catalunya el líder de la qual era un pres que dirigia les operacions des de la seva cel·la de Quatre Camins, una presó situada a uns 30 quilòmetres de Barcelona".

Daniel D., el 'capo' de la organización desmantelada por Mossos d'Esquadra y Policía Nacional

"La investigació es va iniciar al gener d'aquest any a partir de la informació obtinguda d'un altre cas vinculat a la desarticulació d'un grup juvenil violent (els Trinitarios) a L'Hospitalet de Llobregat (Barcelona). Les entrades a domicilis van tenir lloc el 7 de juliol amb nou registres en domicilis dels investigats".

Línies després Rubio destaca que "l'entramat criminal el liderava un home de 37 anys que dirigia les transaccions des del centre penitenciari, on complia condemna des de 2009 per un delicte d'homicidi, i on els efectius policials van registrar la seva cel·la. Ell era el líder i cap del nucli dur, i dirigia les operacions des de la presó en col·laboració amb la seva dona i la seva filla, que vivien en un poble a la zona del Penedès, lloc on executaven la majoria de les operacions".

La segona notícia és que "El descuartitzador del carrer Casanova de Barcelona, fugit: s'escapa durant una visita fora de la presó", segons diu un titular de la secció de successos d'El Nacional.

Escriu Guillem RS: "William Morrow A., l'home de nacionalitat irlandesa que va ser detingut per matar, esquarterar i llençar en diversos contenidors del centre de Barcelona la persona que li llogava el pis al carrer de Casanova, no ha tornat a la presó de Quatre Camins, on està complint la condemna, després d'una sortida programada que va fer a Barcelona aquest dimarts, 21 de juliol, segons ha pogut saber ElCaso.com i han confirmat els Mossos d'Esquadra a aquest mitjà".

Operativo de los Mossos d'Esquadra

"L'home va participar en una sortida programada amb un treballador social a la ciutat de Barcelona. L'home, que ja disposa del segon grau i de la possibilitat de fer sortides controlades, va ser traslladat fins al Born, on va fer una passejada per la zona i va prendre un cafè, acompanyat del seu terapeuta i també de la seva parella, com a part del programa d'obertura que defensen les administracions catalanes encarregades del control de les presons del nostre país".

Al text s'explica que "l'home era a la presó des del desembre de 2022, després de ser detingut pels Mossos i condemnat per l'Audiència de Barcelona per haver matat Alireza Rahideh el novembre d'aquell any". La sentència va dictar deu anys de presó.

23 de juliol, dia mundial de les Balenes i els Dofins i dia mundial de la Síndrome de Sjögren, trastorn crònic del sistema immunitari que afecta la producció de llàgrimes, saliva i secrecions vaginals.

Santoral: Brígida de Suècia, Joan Casiani, Sever de Bizia i Valerià de Cimiez.