L'escàndol de la venda de patrimoni de l'Església enterboleix el final daurat d'Omella
Un dia després que 'Crónica Global' revelés la intervenció de tres fundacions diocesanes i el cessament dels seus responsables, l'Arquebisbat de Barcelona posa nom a les irregularitats detectades
Més informació: Omella acomiada els directors de la residència sacerdotal després de destapar la seva "mala gestió"
Els llegats són capritxosos. Un mal final pot acabar eclipsant anys d'encerts. És el risc al qual s'enfronta el cardenal Juan José Omella, que preveu deixar aquest mateix any l'Arquebisbat de Barcelona.
Després de l'exitosa visita del papa Lleó XIV, tot apuntava a un comiat per la porta gran. No obstant això, l'escàndol per la presumpta venda irregular de patrimoni de l'Església, avançat per Crónica Global, ha irromput en el pitjor moment.
Vendes fraudulentes
Només un dia després que aquest mitjà revelés la intervenció de tres fundacions diocesanes i el cessament dels seus responsables, el mateix Arquebisbat ha posat nom a les irregularitats detectades per l'auditoria externa.
La diòcesi sosté ara que a la Fundació Valldejuli s'haurien produït presumptes vendes fraudulentes i a baix preu de béns fundacionals, a més d'altres anomalies en la gestió.
Omella, al centre, durant la missa de la Mercè, el passat mes de setembre Europa Press
Arran d'aquests descobriments, l'Arquebisbat ha nomenat dos nous administradors mancomunats per fer-se càrrec de Valldejuli.
També han presentat la seva renúncia l'administrador i el director de l'entitat, que exercien igualment responsabilitats a la Fundació Sant Josep Oriol i a la Fundació Mare de Déu dels Desemparats.
La diòcesi afegeix que les investigacions apunten que aquestes dues fundacions també podrien haver estat objecte d'una presumpta administració irregular.
Això sí, fonts properes a l'Església expliquen que el cas podria donar un gir quan es coneguin nous fets. Les mateixes veus expliquen que l'informe de Deloitte era "inconsistent", i amb llacunes en molts punts.
Càrrec de confiança d'Omella
El cas resulta especialment incòmode per a Omella perquè afecta dues de les persones a les quals havia encomanat precisament la reorganització econòmica d'aquestes entitats.
Mossèn Saturnino Rodríguez, un dels cessats, va ser nomenat el 2023 per reconduir la gestió de la residència sacerdotal i ocupa, a més, un càrrec de confiança dins de l'organigrama diocesà, amb funcions d'arciprest i vicari episcopal.
Juntament amb ell, el diaca permanent Rubén García també havia assumit la tasca d'ordenar la situació financera i comptable de les residències.
Com van explicar fonts coneixedores del funcionament de les fundacions a aquest mitjà, bona part dels problemes podria explicar-se també pel model de gestió implantat durant els últims anys.
Encara que les tres entitats són jurídicament independents, en la pràctica compartien els mateixos responsables, una estructura que va poder diluir la separació de responsabilitats administratives i financeres.
La intervenció també s'interpreta en àmbits eclesials com un intent de professionalitzar la gestió d'aquestes fundacions i de reforçar els controls interns en la recta final del mandat d'Omella.
Les fundacions, en el punt de mira
Aquest episodi se suma, a més, a una successió de crisis que han colpejat en els últims anys algunes de les fundacions més rellevants de Catalunya.
Els conflictes interns, les disputes pel control dels patronats i les controvèrsies entorn a la seva gestió han situat sota el focus a entitats de enorme pes patrimonial i social com les fundacions Cellex i Mir Puig o Vila Casas.
![Fotomontaje de las fundaciones Cellex y Vila-Casas](["https:\/\/a2.elespanol.com\/k\/imgp\/cms\/asociados\/506740.jpg?p=w:320\/h:240&h=H9KKjzAR"])
Encara que es tracta de casos amb circumstàncies molt diferents, tots comparteixen un mateix denominador comú: la necessitat de reforçar la transparència, els mecanismes de control i la rendició de comptes en organitzacions que administren patrimonis milionaris.
El Centre Cellex del VHIO a Vall d'Hebron
En el cas de les Fundacions Cellex i Mir Puig, tal com ve informant Crónica Global, ambdues romanen intervingudes pel Protectorat de Fundacions de la Generalitat per ordre judicial després que sortissin a la llum presumptes irregularitats en la gestió del llegat de l'empresari i mecenes Pere Mir.
La investigació, iniciada després d'una denúncia per un suposat buidatge patrimonial, va portar al cessament del patronat i a l'assumpció temporal de l'administració per part de la Generalitat.
En diferents autos, el Jutjat d'Instrucció número 12 de Barcelona ha considerat que existeixen indicis d'una presumpta administració deslleial i ha xifrat provisionalment el perjudici econòmic en 6,2 milions d'euros, mantenint la intervenció en entendre que els indicis s'havien vist reforçats durant la instrucció.
Investigació en curs
Més enllà de les diferències entre ambdós casos, el precedent de Cellex evidencia fins a quin punt la gestió de les grans fundacions es troba avui sota un creixent nivell de control.
En l'Arquebisbat de Barcelona, a més, el procés dista d'haver conclòs. Fonts eclesiàstiques consultades per Crónica Global asseguren que les investigacions internes continuaran per esclarir l'abast de les presumptes irregularitats.
Per això, no descarten que en les pròximes setmanes o mesos puguin aflorar noves anomalies relacionades amb la gestió de les fundacions intervingudes.
