Aliança Catalana i la calor extrema

Que els incendis són perillosos ho prova el fet que almenys 11 persones han mort a Almeria a causa del foc. Alguns cadàvers es van trobar a l'interior de vehicles totalment calcinats. És la desgràcia de l'estiu juntament amb les defuncions provocades per una onada de calor que deixa registres de temperatura inèdits a la península.

Segons les previsions dels meteoròlegs, que convé prendre a títol merament orientatiu, encara queda una setmana de flagell tèrmic, tot i que per a l'àrea de Barcelona s'afirma que hi haurà una certa treva aquest divendres i demà. A partir de diumenge, tornada a començar amb el que pot convertir-se en el pitjor estiu de la història.

Els bombers catalans no donen l'abast. Mantenen diversos incendis sota control. Les elevades temperatures i les tempestes seques no ajuden.

D'altra banda, és notícia el darrer baròmetre del Centre d'Estudis d'Opinió (CEO) de la Generalitat. L'enquesta és nefasta per a Carles Puigdemont i el seu partit, que perd la meitat dels vots. Aliança Catalana supera àmpliament Junts i rivalitza amb ERC per la segona plaça de la política catalana.

L'auge del partit ultra i antiespanyol és l'element més espectacular d'un sondeig que dona com a guanyador el PSC de Salvador Illa, si bé amb un retrocés que s'imputa a la conflictivitat laboral (metges i docents) i als casos de corrupció al PSOE.

El retrat és una Catalunya ingovernable, abocada a pactes estranys, per no dir contra natura, en què emergeix l'extrema dreta local amb un ímpetu que causa perplexitat a la resta de formacions.

"Revolució en la política catalana: Illa guanyaria les eleccions i Orriols aixafaria Puigdemont", resumeix El Confidencial.

En el sumari s'explica que "Salvador Illa tindria problemes per sumar una aliança de majoria absoluta i Vox seria la tercera força en unes eleccions generals".

El text és d'Antonio Fernández: "Sorpasso a Catalunya. Carles Puigdemont està a punt de ser atropellat pel tren d'Aliança Catalana amb l'alcaldessa de Ripoll, Sílvia Orriols, al capdavant. El Centre d'Estudis d'Opinió (CEO, el CIS català) del Govern va fer públics aquest dijous les dades de l'últim baròmetre. Des del novembre de 2025 no s'havia donat a conèixer cap altre baròmetre d'aquest organisme a causa de qüestions tècniques. A partir d'ara, torna la normalitat al CIS català, que normalment elaborava tres baròmetres a l'any".

"Els resultats donen les sorpreses més temudes pels postconvergents: l'auge imparable de l'extrema dreta a Catalunya i l'enfonsament del vaixell de Junts amb Puigdemont al capdavant, que passaria de segona a quarta força política, perdent la meitat dels seus diputats, una possibilitat que possiblement tindrà conseqüències per al líder de Junts".

"Les dades del CEO revelen que els socialistes perden força a Catalunya, el seu feu, però encara són el partit més votat. El PSC que encapçala Salvador Illa i que governa en solitari a la Generalitat, obtindria a les pròximes autonòmiques entre 36 i 38 escons (actualment, en té 42)".

"Però el més interessant és el desplom de Junts, que ara és la segona força amb 35 representants, que baixaria al quart lloc amb una forquilla de 16 a 18 diputats. La sorpresa la dona el partit ultra Aliança Catalana (AC), de Sílvia Orriols, que passaria la mà per la cara als de Puigdemont i es convertiria en la tercera força política amb un resultat d'entre 23 i 25 diputats".

"Tot una sorpresa, tenint en compte que AC té actualment només 2 diputats. ERC, en canvi, es recuperaria i passaria dels 20 escons actuals a segona força amb una mica més d'embranzida que Aliança: els d'Oriol Junqueras obtindrien entre 24 i 26 diputats".

"El sotrac en el mapa polític català és important, perquè certifica el desplom de Carles Puigdemont i l'auge inapel·lable dels orriolistes. Segons el CEO, PP i Vox empataran a escons (obtindrien entre 12 i 13 escons). Actualment, els populars tenen 15 representants i la formació d'extrema dreta, 10. Els comuns baixarien una mica, dels 6 representants actuals a una forquilla de 4 a 5, i la CUP podria recuperar-se una mica i convertir els seus quatre diputats actuals en 4 o 5".

I: "Amb aquests resultats, queda en l'aire una majoria absoluta clara a la cambra catalana. Actualment, PSC, ERC i els comuns sumen 68 escons, justament la majoria absoluta dels 135 escons del Parlament. La nova composició oscil·laria entre 64 i 69 escons, per la qual cosa caldria el suport de la CUP per aconseguir-la".

La imparable progressió d'Aliança Catalana ha provocat una intensa cogitació per part de Gabriel Rufián, l'home que té respostes per a tot.

"Plantofada de Rufián a ERC davant les dades del CEO que apunten que Aliança es dispara", destaca un titular d'El Nacional.

Escriu Marta Lasalas: "El Baròmetre del CEO que s'ha publicat aquest dijous pronostica una victòria del PSC al Parlament, tot i retrocedir en escons, i una segona posició per a ERC, colze a colze amb Aliança Catalunya, que es dispara i passa dels dos escons actuals a 23-25, mentre que Junts es desploma i perd la meitat dels seus vots".

"De tot això, la dada més significativa és, per al líder d'Esquerra al Congrés, Gabriel Rufián, el notable creixement del partit de Sílvia Orriols, la qual cosa qualifica de "vergonya nacional". "Això hauria de ser l'únic rellevant", assegura el diputat en un tuit al seu compte".

"El responsable del grup d'Esquerra adverteix que els "partits normals" haurien de posar-se a treballar per veure com contrarestar aquest discurs, començant per Esquerra. "La resta és triomfalisme endogàmic i infantil. Res a celebrar i molt a treballar", adverteix".

I: "Precisament, ERC havia fet un tuit assegurant que és "el partit que més creix" i que es consolida com a segona força; a més de celebrar que Oriol Junqueras és el líder polític més valorat, amb un 4,8, i que el grup republicà també creixeria en unes eleccions al Congrés dels diputats".

"Res a celebrar i molt a treballar". Paraula del diputat amb pitjor reputació laboral del Congrés.

Canvi de terç. La calor. "L'onada de calor no dona treva a Catalunya: tornarà a apretar a partir de dilluns", assenyala un titular de La Vanguardia.

El text és d'Antonio Cerrillo: "El Servei Meteorològic de Catalunya (SMC) preveu que l'alerta per calor es mantingui a Catalunya fins ben entrada la setmana vinent. La calor tornarà a apretar a partir de dilluns. Amb la informació actual disponible, la predicció és que (encara que a tan llarg termini, tot això cal “agafar-ho amb pinces”, assenyalen col·loquialment al SMC) l'alerta i la situació de risc es puguin aixecar cap a divendres, dia 17".

"La setmana vinent, sobretot, dilluns, dimarts i dimecres, Catalunya repetirà els alts valors registrats durant els tres dies centrals d'aquesta setmana, en què els termòmetres s'han enfilat fins als 40,9ºC a l'Observatori Fabra de Barcelona o els 41,1ºC a Vinebre (Ribera d’Ebre), entre la desena de rècords absoluts de calor. El remat va ser la nit infernal de dimecres, que va registrar una mínima de 31,9ºC a Portbou".

Paràgrafs després Cerrillo apunta que "els nivells més elevats de calor es continuaran donant a les comarques del Pla de Lleida (Segrià, Urgell, Noguera, Pla d’Urgell, Garrigues...), a la Catalunya central i a les comarques de l'Empordà".

A El País també es fixen en el fenomen calorífic abrupte i com afrontar-lo. "La desigualtat davant l'onada de calor: les rendes altes dupliquen l'accés a l'aire condicionat davant les baixes", apunta un titular del citat diari.

En el sumari es diu que "El perfil de risc és el d'una dona gran, malalta, en un barri de renda baixa i sense aire condicionat, segons un estudi de l'institut de recerca IDRA"

Del text de Lluís Pellicer: "Les desigualtats de renda es traslladen també a les possibilitats de protegir-se de la calor. Segons un estudi de l'Institut de Recerca Urbana de Barcelona (IDRA) presentat aquest dijous, un 57,2% de les llars de la província de Barcelona disposen d'aire condicionat".

"Tanmateix, darrere d'aquesta mitjana s'amaguen diverses realitats: segons l'informe, només el 38,9% de les llars amb ingressos inferiors a 1.000 euros mensuals compten amb algun sistema de refrigeració, mentre que aquesta proporció puja fins al 71,2% en llars amb més de 3.000 euros mensuals".

"“Les llars de rendes altes gairebé dupliquen la cobertura d'aire condicionat de les rendes baixes. Hem mirat a la província, però és un patró que es repeteix a Catalunya i Espanya”, sosté l'investigador d'IDRA i autor de l'informe, Rubén Martínez, qui afegeix: “El confort tèrmic de l'estiu ha de tenir el mateix estatus que la protecció davant el fred a l'hivern”".

"L'estudi, que se centra en la demarcació barcelonina, fa un diagnòstic sobre les possibilitats dels ciutadans per sortejar l'onada de calor i proposa ampliar les mesures de pobresa energètica, ara molt centrades en el fred hivernal".

"La manca d'aire condicionat o algun altre sistema de refrigeració és un indicador sobre la precarietat per afrontar la canícula, però no l'únic. L'informe indica tres dimensions que expliquen la “desigualtat davant la calor”: l'exposició, que al litoral ara es tradueix en nits tropicals i a l'interior en dies tòrrids; la vulnerabilitat social (renda, edat, composició de la llar i estat del parc d'habitatge) i la capacitat de resposta".

"Combinant aquestes tres variables, s'obté el principal perfil de risc davant una onada de calor: dona gran, malalta, en un barri de renda baixa i sense aire condicionat. “Qui mor en una onada de calor ho fa per raons socials abans que meteorològiques”, afegeix l'informe".

10 de juliol, dia internacional dels Beatles, dia d'apreciació del Capibara i dia mundial del Glut1, un trastorn genètic.

Santoral: Cristòfor de Lícia, Bianor de Pisídia, Amalberga de Tamise, Apol·loni de Sards, Pascari de Nantes, Silvà de Pisídia i Pere Vincioli.