Rufián contra Boye i la calor mata

Onada de calor, xafogor política i un expresident del Govern enfangat i acorralat. La premsa d'aquest dijous es debat entre la turbulenta compareixença de Pedro Sánchez al Congrés i les noves revelacions policials sobre les mediacions de Rodríguez Zapatero, l'agenda i missatges amb la seva secretària dels quals són pastura de les notícies del dia.

Festius a Catalunya i laborable a Madrid, el dia es va partir entre els balanços de la revetlla i la sessió de bufetades parlamentàries entre les seves distingides senyories. El portaveu d'ERC, Gabriel Rufián, va ser un dels protagonistes del debat aspre i bronc entre Sánchez i Feijóo.

El mèrit del nostre ja no tan jove portaveu republicà consisteix a treure el nas quan menys se l'espera. I ahir va ser un altre d'aquells dies en què, contra pronòstic, Rufián va acaparar una certa quota de protagonisme erigint-se en tremendo moralista i instat Sánchez a que el mirés als ulls i li digués la veritat.

Com que el Govern depèn dels vots d'ERC, el president de l'Executiu no va enviar Rufián a fregir espàrrecs sinó que va intentar respondre-li sense perdre la compostura. Però Rufián no volia fer mal al president. El seu objectiu era punxar Junts, especialitat del representant d'Oriol Junqueras a la capital del Regne.

"Rufián desencadena des del ple del Congrés un enfrontament amb Boye i indigna Junts", assenyala al respecte un titular d'El Nacional.

Al sumari s'afegeix que "El diputat d'ERC carrega contra 'l'advocat de Waterloo' i aquest el titlla de covard".

La peça és de Marta Lasalas: "Enganxada entre el portaveu d'ERC al Congrés, Gabriel Rufián, i l'advocat de Carles Puigdemont, Gonzalo Boye, arran de la intervenció del diputat d'Esquerra al ple en què el president del Govern, Pedro Sánchez, ha comparegut per donar explicacions sobre els casos de corrupció que l'assetgen".

"Rufián ha demanat explicacions a Sánchez sobre què sabia sobre les activitats del que va ser la seva mà dreta, José Luis Ábalos, condemnat a 24 anys pel cas Mascarillas, però des de la tribuna ha dirigit també una part de la seva artilleria contra el PP i Vox i contra Junts".

"El que ha encès els ànims a la formació de Puigdemont ha estat quan en el darrer tram de la seva intervenció el diputat d'Esquerra, després d'assegurar que Junts i "la seva premsa" estan "entregadíssims" a la moció de censura del PP contra Sánchez, ha afegit que "hi ha dues persones que avancen decisions judicials en aquest país, Miguel Ángel Rodríguez i l'advocat de Waterloo". "Per què? Què està passant allà?", ha interrogat".

"Les paraules de Rufián han provocat la resposta de Boye que l'ha titllat de "covard mantingut per tots nosaltres" i l'ha acusat de dedicar-se a "posar ciutadans a la diana"".

I: "També des de les files de Junts s'han aixecat diferents veus carregant contra les paraules de Rufián. El diputat Agustí Colomines ha retret l'aplaudiment de la resta de diputats d'ERC davant la intervenció del seu portaveu i els ha acusat de deslleialtat per "banalitzar l'exili"".

La nota recull altres intervencions. Per exemple, Francesc de Dalmases i Josep Lluís Alay han coincidit a anomenar "espanyol" a Rufián, cosa que és el màxim insult que concep un nacionalista català com Déu mana.

Per la part de Junts, la senyora Nogueras va aportar la possibilitat que Sánchez faci un Starmer, és a dir que dimiteixi per col·locar de president a un altre membre del seu partit com acaba de fer el premier britànic després de perdre unes eleccions regionals.

La sessió no passarà a la història. Més notícies. "Els partits catalans abracen la IA sense abans regular-la internament", apunta El País.

La història ve amb la signatura de Camilo S. Baquero i d'ella destaquen aquestes línies: "L'impacte de la IA és tema recurrent als plens, on no hi ha dirigent que no es refereixi a l'eina com el gran repte social i econòmic del present. Però a casa de ferrer, ganivet de fusta: cap partit català compta amb una governança de la IA que defineixi principis ètics, control intern, transparència i mecanismes i que hagi estat aprovada per les seves executives o consells nacionals".

"Per ara, només admeten tenir normatives genèriques i bàsiques i gairebé tots -Vox i CUP van declinar respondre les preguntes d'aquest diari- coincideixen en el límit: la supervisió humana és irrenunciable".

"Els partits utilitzen de diferents maneres la intel·ligència artificial. Des del desenvolupament de recursos gràfics, vídeos, música o elements visuals de suport -que admeten tant a Junts per Catalunya com al Partit Popular- fins a “la sintetització d'informes o documents” i la “comparació legislativa” que expliquen a les files d'ERC".

"Els Comuns, per la seva banda, afegeixen que també recorren a la IA com a “eina exploratòria” i per “revisar propostes, idees de campanya o discursos”. Els socialistes, que reconeixen estar en una “fase d'anàlisi”, són juntament amb els Comuns els únics que explícitament diuen no utilitzar contingut creat de manera sintètica per a les seves xarxes".

"AC diu que pot ser un suport en un “moment puntual” però aclareix que no és “una eina essencial” en la seva acció política, sense especificar els usos que accepta internament".

"“Una cosa és utilitzar la IA i una altra és delegar-hi el criteri polític”, expliciten des dels Comuns. Es tracta d'una idea que comparteixen gairebé totes les formacions. L'eina, asseguren des de les files de Junts per Catalunya, “pot intervenir com a suport en tasques concretes però la veu, el criteri i la responsabilitat política sempre han de ser nostres” i s'adverteix la ciutadania sobre el seu ús. El gran límit clar és que sempre hi hagi un humà que revisi, contrasti i validi el contingut abans que vegi la llum".

"Només ERC accepta tenir una eina corporativa implantada: Copilot. Una elecció que, expliquen, es fonamenta en l'entorn Microsoft i per oferir garanties de privacitat per a l'organització. La resta de partits diu que utilitza les diferents IA que generen llenguatge segons les seves necessitats però sense casar-se amb cap".

"Són els Comuns els que semblen estar anant més enllà: van començar amb ChatGPT i esperen migrar a Claude, també com a missatge polític per la resistència d'Anthropic a nivell ètic davant les pretensions armamentístiques de Donald Trump".

I: "“Si les empreses cotitzades i les administracions públiques estan desenvolupant polítiques de governança de IA, resulta raonable esperar quelcom similar dels partits”, opina Cristina Aced, consultora i professora col·laboradora de la Universitat Oberta de Catalunya. “Si una formació ni tan sols té definides les eines i les seves finalitats, resulta difícil que la ciutadania pugui avaluar aquests usos”, explica".

Més històries. "La Pompeu Fabra endureix el seu reglament sobre el català per garantir la 'seguretat lingüística'", apunta Vozpópuli.

Al sumari s'explica que "Centres com la Universitat Pompeu Fabra (UPF) o la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) han organitzat cursets d'"actituds lingüístiques" destinats a que els docents evitessin el castellà —la UAB— o habilitat, de la mà dels sindicats educatius, canals per denunciar "incidències lingüístiques" com que els professors passin del castellà al català —la UPF—".

"Precisament, aquesta última va adoptar mesures com la mencionada per tal de millorar la "seguretat lingüística" de professors i docents, un concepte cridaner que ha tornat a utilitzar ara per justificar l'enduriment de la seva normativa lingüística".

"I és que, el reglament, que no s'havia modificat des de l'any 2001, ha estat sotmès en els darrers dotze mesos a una intensa revisió per, aquest juny, aprovar una actualització que "doni resposta al context lingüístic actual". D'aquesta manera, el nou text reafirma que el català és la "llengua pròpia i oficial" de la Universitat, i la "cultura i identitat catalanes", un "pilar irrenunciable" de la UPF".

""El reglament és un pas endavant en la promoció, defensa i foment de l'ús del català en tots els àmbits de la vida acadèmica", explica el comissionat de Política Lingüística del centre, Marcel Mauri, que va ser vicepresident d'Òmnium en els anys durs del 'procés (2017-2022)".

"Per materialitzar aquest propòsit, el reglament estableix que el català sigui la llengua que s'utilitzi per defecte i en primera instància en l'esfera "institucional, laboral, administrativa i acadèmica" de la UPF —excepte excepcions que hauran de ser justificades—. Així mateix, el centre potenciarà la "divulgació científica" i la "redacció de tesis doctorals" en català mitjançant ajudes econòmiques".

I: "D'altra banda, el reglament persegueix blindar l'anomenada "seguretat lingüística". Això és, "protegir" professors i alumnes davant eventuals canvis d'idioma a les aules —normalment, del català al castellà, tant a instàncies del professor com a petició dels alumnes —. Per evitar-ho, el marc fixa que l'idioma en què s'impartirà la matèria ha de ser públic —de manera que l'alumne ho conegui abans de matricular-se— i vinculant, impedint que professors o alumnes puguin canviar-lo. I si es produeixen "incidències", aquestes podran comportar efectes disciplinaris —Síndic de Greuges, mitjançant—".

Canvi de terç. Balanç de la nit de Sant Joan. "Un tiroteig a l'interior d'un pis, un apunyalat a la platja de Barcelona i 130 detinguts la nit de la revetlla a Catalunya", resumeix El Mundo.

La nota és de Cristina Rubio: "Els Mossos d'Esquadra investiguen un possible tiroteig a l'interior d'un pis al centre de Barcelona aquesta passada nit coincidint amb la revetlla de Sant Joan. En concret, un veí va alertar anit passades les 22:00 hores de sons compatibles amb trets per arma de foc al barri del Born, tot i que "no consten persones ferides" ni s'ha trobat l'arma ni més indicis en un immoble situat al carrer Mare de Déu del Pilar, molt a prop del Palau de la Música".

"A l'interior tampoc no van trobar ningú que volgués col·laborar. La policia local va detenir poc després dues persones que havien intentat fugir per Via Laietana amb el passeig Picasso, a l'entrada de la Ronda Litoral. Els Mossos han obert una investigació i intenten esbrinar si podria tractar-se d'un ajustament de comptes per drogues. A l'interior del vehicle van trobar una pistola i un quilo de cocaïna, per la qual cosa investiguen la seva possible relació amb l'incident del carrer Mare de Déu del Pilar".

"En paral·lel, ahir va ingressar un home ferit per arma (al genoll) a l'Hospital de Bellvitge, tot i que els Mossos el desvincularien d'aquests fets per ara i en base a les circumstàncies de l'ingrés (l'hora i el lloc)".

I: "D'altra banda, la revetlla s'ha saldat a Barcelona amb 11 detinguts, 17 trasllats a centres mèdics i 32 assistències dels Serveis d'Emergències. Entre els incidents més destacats hi ha un ferit per apunyalament a la platja de la Mar Bella. La Guàrdia Urbana ha detingut l'agressor en el moment dels fets i la vida de la víctima no corre perill -està ferit lleu- després de rebre una ganivetada a la zona de l'esquena".

Per tancar el repàs, un inquietant titular de La Vanguardia: "Espanya registra 108 morts associades a les altes temperatures en només quatre dies".

El text és de Celeste López: "Des del passat dia 20, quan es van assolir entre 35 i 42 ºC, fins al dia 23 (última dada disponible) han mort 108 persones, la majoria dimarts (66). Entre ells, dues persones per cops de calor, una emergència mèdica que ocorre quan la temperatura corporal supera els 40 °C i el cos no pot refredar-se".

"La primera onada de calor de l'any a Espanya, que va arribar aquest diumenge i conclou avui, ha portat amb si els dos dies de juny (dies 22 i 23) més calorosos mai registrats al país des d'almenys 1950, segons l'Aemet".

"La gran majoria de les morts atribuïbles a la calor s'expliquen perquè les altes temperatures fan especial mal als malalts cardiovasculars, en augmentar l'esforç del cor, als que tenen patologies respiratòries, als pacients renals, per la pèrdua de líquids. I els que tenen diabetis, ja que alguns medicaments i la pròpia malaltia alteren la regulació tèrmica, indiquen".

"Així es desprèn del Sistema de Monitorització de la Mortalitat diària (MoMo), de l'Institut de Salut Carlos III, que assenyala que gairebé la totalitat dels morts tenien més de 65 anys. En concret, el 98%. I, dins d'aquest grup poblacional, 75 dels morts tenien més de 85 anys".

Línies després, López explica que "segons les dades facilitades pel MoMo, la comunitat amb més defuncions associades a la calor en aquests tres dies de temperatures extremes és Madrid (7 milions d'habitants), amb 17, seguida del País Basc (2,2 milions), on han mort 16. La segueixen Castella i Lleó (14) i Catalunya (13). A totes les regions s'han registrat defuncions excepte a Múrcia, Balears, les dues ciutats autònomes i Canàries, que no ha patit l'onada de calor".

25 de juny, dia de la Gent de Mar i dia mundial del Vitiligen.

Santoral: Màxim de Torí, Galicà d'Alexandria, Sosíprat, Adalbert, Eurosia, Pròsper de Reggio, Pròsper d'Aquitània, Guillem de Goleto, Moloc d'Escòcia, Salomó de Bretanya, Tigris de Maurienne, Francesc Do Minh Chieu i Domènec Henares.