Ni multes, ni investigacions d'ofici. El Parlament aprovarà el proper dimarts, 30 de juny, la creació del Centre Català d'Empresa i Drets Humans amb una retallada important en les seves atribucions: l'organisme neixerà sense funció sancionadora i tampoc podrà iniciar recerques per iniciativa pròpia.
El centre veurà la llum després d'una dècada i tres intents previs, impulsat per PSC-Units per Avançar, ERC, Comuns i CUP, i parcialment per Junts. I ho farà no sense importants esmenes derivades del revés del Consell de Garanties Estatutàries (CGE), avançat per Crónica Global i acatat per l'esquerra del Parlament després d'un intens debat entre grups, pel qual van demanar fins i tot quatre pròrrogues per introduir els arranjaments finals.
Esmenes
L'òrgan consultiu va declarar inconstitucional i contrari a l'Estatut d'Autonomia la proposició de llei dels articles 17 al 20. Aquests habilitaven el Centre a imposar multes de fins a 50.000 euros a les empreses catalanes que no responguessin en temps i forma als requeriments d'informació sobre les seves presumptes vulneracions de drets humans en la seva activitat a l'estranger.
Són els mateixos articles que els grups parlamentaris han acordat suprimir del text final, que la junta de portaveus va decidir en la reunió de dimarts sotmetre a votació en el ple de la propera setmana, el dels pressupostos. Això s'havia de produir al març, però les impugnacions de Junts i PP --que es van desvincular essencialment per les sancions-- en van forçar la retirada.
Dictamen inflexible
En conversa amb aquest mitjà, diputats implicats en el tràmit parlamentari reconeixen que "el Consell podria haver estat més generós". De fet, l'estricte del dictamen ha deixat "poc marge de maniobra" per blindar les funcions sancionadora i investigadora sense que la llei fos portada després a la justícia.
No obstant això, les mateixes veus assenyalen la "solvència" que presentava el text impugnat i la validesa dels ponents de la proposició de llei, tramitada a l'empara de la Comissió d'Unió Europea i Acció Exterior.
Tot i que la republicana Ana Balsera és advocada mercantil, el socialista Alberto Bondesio té un llarg recorregut en institucions europees. La relatora, per la seva banda, és Susanna Segovia (Comuns), que va dedicar part de la seva carrera a l'Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament.
Susanna Segovia, diputada de Comuns i relatora de la proposició de llei de creació del Centre Català d'Empresa i Drets Humans, al ple del Parlament
"La voluntat no era sancionar"
Balsera va justificar en declaracions a Crónica Global el revés del CGE assegurant que aquest va malinterpretar el sentit de la pretesa llei, ja que el règim sancionador no responia a raons mercantils --àmbit que no és competència de la Generalitat-- sinó a qüestions administratives.
No ho van entendre així els juristes, que van assenyalar que això suposaria, de totes maneres, vulnerar el principi de territorialitat. Aquests també van aprofundir en el "desproporcionat" del règim sancionador --aquest no tindria en compte la dimensió de la companyia i la gran majoria del teixit empresarial català està format per pimes--, i van retreure inseguretat jurídica per no respondre a "criteris clars".
Però els impulsors aclareixen que "la voluntat no era crear una autoritat de control ni sancionar", i insisteixen que això no només va quedar reflectit en el text, sinó que també ho van aclarir a les cambres de comerç i altres representants del sector privat que van participar de les comissions.
Els diputats del Parlament voten en un ple
Què podrà fer?
Després de constatar que la Generalitat no pot sancionar les empreses catalanes per la seva activitat a l'estranger per molt que argumenti falta de col·laboració en les recerques, què podrà fer el Centre Català d'Empresa i Drets Humans?
Tot i que no podrà investigar d'ofici, sí que podrà rebre queixes de parts implicades en l'activitat de les companyies i demanar informació. En cas de trobar indicis d'infraccions administratives o penals, podrà derivar el cas a la justícia ordinària interposant una denúncia, així com acudir al Síndic de Greuges.
També oferirà un servei de mediació i resolució de conflictes extrajudicials, i assessorarà les empreses que operen a Catalunya en la seva adaptació a les obligacions de diligència deguda en matèria de drets humans i medi ambient, en col·laboració amb l'agència ACCIÓ del Departament d'Empresa i Treball.
Bones pràctiques i formació
D'aquesta manera, l'organisme neixerà sense potestat sancionadora i amb un fort pes per a la difusió de bones pràctiques i formació. "Malgrat la supressió del règim sancionador, estem convençuts del compromís de les empreses de col·laborar activament amb el Centre en l'exercici de les seves funcions", assegura Bondesio en conversa amb aquest mitjà.
El diputat del PSC assenyala que els grups han acordat "reforçar" l'organisme en les funcions d'"anàlisi o estudi, identificació de riscos i impactes en matèria de drets humans i sostenibilitat, així com en la sol·licitud d'informació i l'acompanyament a les empreses en aquestes matèries".
Alberto Bondesio, diputat del PSC, a l'atri del Parlament.jpeg
"El Centre desenvoluparà la seva activitat mitjançant l'elaboració d'estudis i informes, la formulació de recomanacions i la realització d'actuacions de sensibilització i divulgació sobre els impactes ambientals vinculats a l'activitat empresarial", en paraules seves.
També en declaracions a Crónica, Míriam Casanova celebra com "un descans que el Centre no tingui capacitat per sancionar ni per investigar d'ofici les empreses catalanes". La ponent del PP, així mateix, titlla d'"innecessària" la seva creació perquè "l'assessorament en drets humans a les empreses a l'exterior el pot fer ACCIÓ", anticipant que la llei no sortirà a favor amb els vots dels populars per molt que ja no multi.
Controller
Per la seva banda, Junts també ha introduït importants esmenes que podrien fer que el grup parlamentari presidit per Mònica Sales votés a favor, especialment després que hagi decaigut el règim sancionador. En cas que aquestes prosperin, la llei traslladarà l'elecció dels membres de la junta de govern al Parlament, i no als experts del consell assessor, que desapareixeria.
Els assessors havien de ser membres de sindicats, patronals, col·legis d'advocacia, cambres de comerç, el Síndic de Greuges i el Fons Català de Cooperació al Desenvolupament, entre d'altres, a més del Govern. Però la voluntat dels neoconvergents és que la política tingui un major control sobre el Centre i que tres cinquenes parts de la Cambra designin els seus governants, experts en medi ambient i drets humans i representants del sector business.
Quant al seu director --escollit també per una majoria qualificada de la junta de govern--, les esmenes retallen el termini d'incompatibilitat, fixat inicialment en cinc. Així, aquest no haurà pogut ocupar òrgans de direcció d'entitats amb ànim de lucre, associacions empresarials o fundacions en els dos anys previs a la presa de possessió, sempre que la llei tiri endavant amb les aportacions dels independentistes.
Joan Canadell, ponent de Junts per la proposició de llei de creació del Centre Català i Drets Humans
Lafede ho celebra
Malgrat la poda del text, el proper dimarts serà un dia històric per a Lafede. La plataforma de justícia global, colpida per la mort del seu expresident Tono Albareda el passat diumenge, persegueix des de fa més d'una dècada l'assoliment del Centre Català d'Empresa i Drets Humans, amb l'esmentat activista al capdavant del moviment.
Els seus copresidents Núria Carulla, Arés Perceval i Àlex Guillamon celebraran al Parlament l'aprovació de la llei, que situarà Catalunya com la primera comunitat autònoma en dotar-se d'aquest òrgan, que s'integrarà en un ecosistema que ja pivota sobre l'Observatori de Drets Humans i Empreses (ODHE) --iniciativa ciutadana sense ànim de lucre-- i l'Institut Català Internacional de la Pau (ICIP), aprovada pel Parlament el 2007.