Més immigrants, el material de CDC i el cas Martí

Fuetada tèrmica. Nits infernals. El president del Govern, Pedro Sánchez, recomana beure aigua, fer servir protector solar i romandre a l'ombra. No és un missatge dirigit a José Luis Ábalos, qui ahir va batre un rècord. És l'exministre espanyol condemnat a més anys de presó, 24. A Zaplana i Barrionuevo els van caure deu i a Rato, nou. N'hi ha algun més, però amb condemnes menors.

En aquest juny infernal la justícia cau a plom sobre la política. A manca de conductes exemplars, condemnes exemplars. Ningú queda fora del radar dels tribunals. L'oposició exigeix a Sánchez que convoqui eleccions després de la sentència del cas mascaretes. Hi ha la possibilitat. Demà compareixerà al matí al Congrés a petició pròpia. En principi havia de donar explicacions sobre el cas Zapatero. A la tarda el jutge Peinado ha citat Begoña Gómez perquè li lliuri el passaport.

Mentrestant i en el pla català continua el procés de regularització d'immigrants. En el cas de Catalunya, l'Executiu estima que se superaran les 150.000 sol·licituds.

A El País explica aquesta història Lorraine Delorenzo: "A deu dies que conclogui el termini per acollir-se al procés extraordinari de regularització, el delegat del Govern a Catalunya, Carlos Prieto, ha assegurat que la quantitat de sol·licituds en aquesta comunitat serà superior al nombre previst inicialment de 150.000".

"La xifra exacta, però, només es podrà concretar quan acabi el termini el 30 de juny. Segons les dades oficials publicades la setmana passada, al conjunt d'Espanya les peticions superen ja les 900.000".

"Prieto, que ha presentat els resultats del pla de xoc a les oficines d'estrangeria per agilitzar la tramitació d'expedients, ha defensat que la regularització “permetrà oferir seguretat jurídica a milers de persones” i ha criticat l'ús d'“elements del llenguatge de deshumanització” per part de dirigents polítics, a qui ha acusat de “vincular la immigració amb la delinqüència”".

Continua Delorenzo: "Des de l'abril, el Govern té en marxa a Catalunya un pla de xoc per reforçar l'atenció a les oficines d'estrangeria amb la incorporació de funcionaris interins per reforçar les plantilles. Segons les xifres presentades, dels 42.545 expedients tramitats des de llavors, 41.498 corresponen a sol·licituds d'arrelament (87,2%), 5.239 a expedients de menors (11%) i 859 a procediments d'asil (1,8%)".

"Quant al perfil dels sol·licitants, el 60,1% són homes i el 39,9% dones. Per lloc de residència, el 27,6% viu a la província de Barcelona, mentre que, per franges d'edat, el 50,9% té entre 30 i 49 anys i el 88,5% pertany a la població en edat econòmicament activa".

Línies després, la informació repara en els efectes de l'estada de Lleó XIV a les nostres terres. "El representant del Govern ha recordat una de les frases pronunciades pel Papa durant l'acte celebrat a l'Estadi Olímpic per llançar una crítica a l'alcalde de Badalona, Xavier García Albiol, del PP".

I: "“La dignitat humana no perd valor creuant una frontera. És una frase del Papa Lleó XIV. Molt a prop meu hi havia el senyor Albiol. Però hi ha líders polítics que utilitzen elements del llenguatge de la deshumanització, fins i tot amb fotos, per intentar vincular immigració i delinqüència però això no és veritat”, ha assenyalat. La crítica arriba una setmana després que l'alcalde utilitzés un robatori per assenyalar públicament el suposat lladre i dir que el tornaria “nedant al Marroc”".

Més notícies. Corrupció. "L'exconseller d'ERC investigat per adjudicacions irregulars a Altafulla nega favors polítics i defensa la legalitat de les factures cobrades", apunta un titular d'El Mundo.

"El TSJ català investiga l'exconseller i diputat Joan Ignasi Elena per adjudicacions irregulars a la localitat", amplia el sumari.

Escriu Cristina Rubio: "L'exconseller d'ERC, Joan Ignasi Elena, investigat per adjudicacions irregulars a Altafulla, ha negat favors polítics, ha dit que ni coneixia l'alcalde de la localitat en aquell moment (l'ara diputat dels Comuns, Fèlix Alonso Cantorné) i ha defensat la legalitat dels seus contractes de consultoria amb l'Ajuntament de la localitat".

"Així ho ha assegurat en la seva declaració davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), segons fonts jurídiques, on ha comparegut davant el jutge per donar la seva versió dels fets".

"El TSJC investiga el dirigent d'Esquerra i exconseller d'Interior, Joan Ignasi Elena, i l'exlíder d'ICV, Joan Herrera, com a cooperadors necessaris d'un presumpte delicte de prevaricació pel qual està sent investigat també al Suprem qui va ser alcalde d'Altafulla (Tarragona) i ara diputat al Congrés, Fèlix Alonso Cantorné. Aquest darrer és representant dels Comuns a la Cambra Baixa i ex primer edil de la localitat tarragonina".

"En concret, el TSJC investiga els contractes menors que el Consistori de la localitat va acordar i signar, entre 2017 i 2019, amb Sinergia, una consultora de la qual Elena era un dels seus responsables. En aquell moment, Elena no ocupava cap càrrec polític: havia trencat el carnet del PSC el 2014 i el 2021, després d'un progressiu acostament a ERC, va ser nomenat conseller del Govern de Pere Aragonès. Actualment, és diputat dels republicans al Parlament".

I: "Durant la seva compareixença, que s'ha prolongat més d'una hora, Elena ha assegurat que sempre va vetllar pel "compliment de la legalitat" i ha sostingut que ningú li va advertir que els contractes menors de serveis no es podien renovar de forma automàtica, sinó que requerien la convocatòria d'un concurs públic".

Sense abandonar les arenes movedisses de la política catalana, els mitjans es fan ressò del lliurament a l'Arxiu Nacional de Catalunya de documentació relativa a Convergència i a Jordi Pujol. El material estava en dues naus dels pares de David Bonvehí, qui d'acord amb Oriol Pujol han donat a l'arxiu un fons compost per actes de reunions i congressos, esbossos estratègics, correspondència i discursos de Jordi Pujol.

Per desgràcia per a la historiografia, entre la paperassa lliurada no hi ha res sobre la corrupció del 3%, el cas Palau de la Música, els negocis de la gran família catalana i altres assumptes que van provocar el tancament del partit deixant per aquí impagats i estafes milionàries.

"Jordi Pujol, sobre CDC: “Hi ha gent dins i fora de Catalunya que vol que siguem residuals”", assenyala un titular de La Vanguardia sobre l'esdeveniment.

La peça ve amb les firmes de Luis B. García i Iñaki Pardo Torregrosa: "L'acte d'ingrés del fons documental de Convergència Democràtica de Catalunya (CDC) a l'Arxiu Nacional de Catalunya, celebrat a Sant Cugat, va ser l'escenari d'una trobada significativa entre els principals líders de l'extinta formació política, entre els quals es trobaven els expresidents Pujol i Artur Mas o l'exalcalde Xavier Trias, i l'actual cap de l'Executiu català i cap de files dels socialistes catalans, Salvador Illa. En ell es va fer un balanç sobre la trajectòria política i el servei prestat per la formació a la història de Catalunya, un balanç que segons Illa “és positiu”".

"Pujol va prendre la paraula per reivindicar la tasca de CDC i la seva vigència. Segons va dir, aquest partit ha estat “punt de trobada per a un determinat projecte de Catalunya, i això continua vigent”. “Cal continuar-ho i s'ha de continuar”, va insistir davant els presents".

"Ara bé, l'exdirigent, que va presidir la Generalitat durant 23 anys, va aclarir que ell mai va ser independentista, encara que sí es va mostrar “radicalment” combatiu amb una idea que, segons va dir, li van llançar des de “molts llocs”: “Ens amenaçaven” amb que “serem residuals”, va recordar. “No ho hem de ser i no ho serem. Ens hi hem d'oposar amb rotunditat”, va animar Pujol".

Paràgrafs després s'explica que "a l'acte també hi va intervenir Illa per elogiar la fulla de serveis de CDC a Catalunya. “Convergència ha estat un partit polític important, per no dir molt important, per a Catalunya; que ha fet un servei, encara que s'hi pugui estar més o menys d'acord, però ha fet un servei; que ha treballat per la convivència de Catalunya, quelcom important a subratllar de la seva trajectòria, i si un fa un còmput de les quatre dècades de servei, crec que el balanç és positiu”, va comentar".

I: "Encara que el president va remarcar la seva distància política amb l'extinta formació va assegurar que “Catalunya li deu molt” a CDC i que “no seria el país que és sense Convergència”. També va reconèixer “la tasca i la passió política al servei del país” de líders com Ramon Trias Fargas, Artur Mas, Xavier Trias, Miquel Roca, i sobretot de Pujol. “Un país que no sap reconèixer això és un país petit i Catalunya no és un país petit, sinó gran”, va justificar".

Sense sortir de la secció política també destaca aquest titular de La Razón: "Alejandro Fernández alerta de la mutació del procés: 'El PSOE actua igual que l'independentisme'".

Al sumari s'explica que "El líder del PP català escalfa motors de cara al congrés amb atacs al socialisme i a l'independentisme".

Escriu José Antonio Lavilla: "Alejandro Fernández ha iniciat el compte enrere cap al congrés del PP català, que aquest cap de setmana el reelegirà al capdavant del partit, amb una ofensiva política en la qual ha endurit el seu discurs contra l'independentisme, el Govern de Pedro Sánchez i el president de la Generalitat, Salvador Illa".

"Durant la seva intervenció a l'esmorzar informatiu de Nueva Economía Fórum, celebrat aquest dilluns a Barcelona i presentat per Cayetana Álvarez de Toledo, el líder dels populars catalans va dibuixar un escenari de gravetat institucional en assegurar que el procés independentista de 2017 no ha desaparegut, sinó que ha mutat i s'ha traslladat a La Moncloa".

"Al parer de Fernández, l'actual Executiu central lidera un nou "procés espanyol" orientat cap a una "Espanya confederal plurinacional", un projecte que considera fins i tot més perillós que el desafiament sobiranista de fa gairebé una dècada. "El 2017 el procés català cap a la independència va ser liderat pel separatisme i l'extrema esquerra. Ara el procés espanyol està liderat pel PSOE i el Govern d'Espanya", va sostenir".

"El dirigent popular va assegurar que, encara que ja no es produeixen episodis de tensió als carrers com els viscuts durant la tardor de 2017, com cremar contenidors, el moment actual resulta més preocupant perquè, al seu parer, s'està produint un "desmantellament de l'Estat a Catalunya" a través de les successives cessions pactades entre l'Executiu central i la Generalitat".

"Fernández va posar com a exemple la modificació de l'equilibri de forces al Consorci de la Zona Franca, on l'Estat perdrà la majoria al ple, i va advertir que únicament queden pendents dues reivindicacions històriques de l'independentisme: una agència tributària pròpia i un poder judicial propi. Segons va afirmar, aquests instruments servirien per garantir una suposada "impunitat absoluta" si els partits sobiranistes decidissin impulsar un nou desafiament secessionista".

I: "En aquest context, va acusar diversos ministres del Govern de reproduir actituds que, al seu parer, van ser característiques del procés, en carregar contra jutges, cossos policials o la Corona. També va situar en aquesta mateixa lògica la presidenta del Congrés, Francina Armengol, a qui va retreure actuar de manera similar a les expresidentes del Parlament Laura Borràs i Carme Forcadell per la tramitació de determinades iniciatives parlamentàries".

Ecos de les primàries a Junts per designar l'alcaldable per Barcelona. "Silenci inicial a la cúpula de Junts: ni Puigdemont ni vicepresidents feliciten Martí Galbis per guanyar", assenyala un titular d'El Nacional.

Al sumari s'explica que "Puigdemont, en privat, i Rull, en públic, han felicitat el nou alcaldable juntaire a Barcelona 15 hores després".

El text és de Vicenç Pagès: "Silenci inicial a la cúpula de Junts per Catalunya després de la victòria de Jordi Martí Galbis a les primàries del partit a Barcelona. Ni el president de la formació, Carles Puigdemont, ni cap dels quatre vicepresidents —Míriam Nogueras, Antoni Castellà, Mònica Sales i Josep Rius— han felicitat públicament el nou alcaldable".

"Tampoc ho han fet altres dirigents destacats del partit com el president del Parlament, Josep Rull; l'adjunt a la presidència, Albert Batet; el portaveu al Parlament, Salvador Vergés; la secretària de finances, Maria Teresa Pallarès; o el portaveu al Senat, Eduard Pujol".

"Encara que a primera hora del matí Jordi Martí havia explicat a diversos mitjans que el president Puigdemont no l'havia felicitat de forma privada, finalment sí que ho ha fet cap a les 10h, més de 15 hores després de conèixer-se el resultat, segons ha avançat Catalunya Ràdio i ha pogut confirmar El Nacional.cat".

I: "Després de la reunió del comitè permanent del partit i de la felicitació de Puigdemont, el primer a reaccionar des de la cúpula del partit per felicitar Martí Galbis ha estat el president del Parlament, Josep Rull, a través d'un missatge a X. “Moltes felicitats i tot el suport en aquest nou repte que afrontes com a candidat de Junts a l'alcaldia de Barcelona, la capital de la nació. Perquè la nostra estrella no és fugaç”, ha dit Rull".

Què haurà fet Martí Galbis per recollir tant de menyspreu entre els "herois" de l'1-O?

23 de juny, dia internacional de la Dona en l'Enginyeria, dia internacional de les Viudes, dia de les Nacions Unides per a l'Administració Pública, dia internacional de la síndrome de Dravet. Nit de Sant Joan.

Santoral: Josep Cafasso, Agripina de Roma, Zenes de Filadèlfia, Zenó de Filadèlfia, Bilio de Dariórigo, Ediltrudis d'Eli, Tomàs Garnet i Walhero.